ТОП просматриваемых книг сайта:
Guàrdia. Nikos Kavadias
Читать онлайн.Название Guàrdia
Год выпуска 0
isbn 9788473292955
Автор произведения Nikos Kavadias
Жанр Языкознание
Издательство Bookwire
—Quines preguntes que fas! Si m’ho preguntés un altre, li diria: perquè així és com m’agrada. L’has tastada, l’amargor del tabac. Quan no en tens... quan...
—La vaig tastar a la presó.
—A fora encara és pitjor. A Albània. Havia perdut la meva unitat feia dos dies. Xop, dejú i sense tabac. Ja era de dia. Un dia gloriós. Sant Nicolau. El sol parpellejava sobre el verd mullat. Caminava arrossegant una mula afamada. De sobte, veig un soldat que em talla el pas.
”—¿On vas així? —em fa.
”—¿Com vols que vagi? ¿No t’has trobat pas la tercera unitat de transport de ferits? —li dic.
”—Sí. Ha acampat a tres hores de camí, al monestir de Pépeli. Tal com vas, tot dret.
”Ja me n’anava.
”—Espera’t —em diu.
”Es va obrir el sarró i em va tallar un tros de pa de munició. Ja se n’anava, però es va tornar a girar. Va obrir un paquet vermell del número deu i em va donar un cigarret. El vaig agafar i me’l vaig mirar. Al palmell me’n va posar un altre i se’n va anar de pressa.
”—¿Com te dius? —vaig cridar-li—. Espera’t... ¿Com te dius?
”—Em dic soldat —va cridar, fent trompeta amb les mans—. Afanya’t, que no se’t faci de nit, perquè se n’aniran.
”El vaig mirar fins que el vaig perdre de vista. Vaig ficar-me el pa al sarró i em vaig estirar sota un arbre. Vaig encendre el cigarret.
—Vinga, Diamandís. All right. Ara ajup el cap. Un mica més.
Sota els cabells rossos del xicot, que s’havien esclarissat, s’hi havia fet una caspa blanca.
—També el mar fa caure els cabells, Diamandís. ¿No ho havies sentit a dir? Mira, t’ho dic per última vegada, no veig res que t’hagi de fer passar ànsia. I amb els grans, ¿què?
—Segueix igual. De tant en tant, surt sang.
—És que es vol tancar. Ja saps quin viatge fem. Un clima de collons. ¿I què esperaves? En arribar a port se t’esvairan les cabòries. Anirem plegats a cal metge. En acabat, convidaràs tu. Apa, ara vés a dormir, i si se t’apareix en somnis alguna mossa, fes-la fora, perquè estiguis fresc allà on anem.
—¿I el mal de cap? —va preguntar el marrec mentre es vestia.
—Tots en tenim. Apa, adéu.
Les seves passes damunt la planxa es van apagar al cap de poc.
—La condecoració grossa... Des del primer moment t’ho vaig dir. I progressa. ¿Tens penicil·lina?
—Sí.
Va començar a gratar-se nerviosament el cap.
—Però no convé que li donem res. Jo també tinc una tanda de bismut, però no és l’adequat. ¿I si no té aquesta malaltia? ¿Que sóc metge? Amb la primera injecció respondrà negativament, si la té. Un embolic. ¿Ho entens? Però, vaja, aquell senyal. En diuen Di Castel. Es veu d’una hora lluny. Que n’està, d’espantat...! Jo també ho estava, al començament. Tenia por que em cauria el nas.
—I jo, que em quedaria cec. No em facis cas si el renyo. Me l’estimo, el cabró. Alguna cosa s’ensuma, si té por. ¿Recordes el seu pare?
—No. N’he sentit a parlar.
—Es va tornar boig al pont. Ja se’n deu haver assabentat. Als nostres pobles tot se sap! Tenen la gran amabilitat de bufar-t’ho a l’orella. Només per fer-te un favor. ¿Te l’estimes, Cefalònia?
—Sí. Com a lloc. Però fan la guitza als bojos i als esguerrats. No em cap al magí.
—Bajanades... A tots els pobles del món fan la guitza als beneits.
—No, a la nostra pàtria els fan tornar bojos expressament, només per poder riure.
—Que n’ets, d’exagerat. Ets més tossut que una mula. ¿Què estàvem dient del tabac? —Va badallar i es va fregar l’ull.
—Deixa-ho estar fins demà. Que puguem parlar d’alguna cosa. A veure si podem dormir un parell d’horetes.
El primer oficial es va alçar i es va espolsar la cendra dels calçotets.
—Vaig a donar un cop d’ull a dalt. Saps, el vell a vegades es distreu a la murada.
—¿S’endormisca?
—No exactament. Ves, com t’ho diria... Queda fregit.
—Pobre home. ¿Quants en té?
—Passa dels seixanta-cinc. Si en dóna de voltes, el món! Tants anys de primer oficial. I mariner... Un llop de mar.
—Bon dia. Vaig a fer-me el mort.
En sortir, va estirar la cortina d’un carmesí descolorit.
1. Poblet de Cefalònia, al marge dret del golf d’Argostoli.
2. Ciutat de l’illa de Luzon, a les Filipines.
3. Ciutat del nord-oest de la Xina, amb un dels ports més importants del país.
4. O, més modernament, Zea, segon port del Pireu.
5. Revista setmanal adreçada al públic femení que es publicà a Atenes des de 1923.
6. Poblet de la costa sud de Cefalònia, de gran tradició marinera.
7. Mutza, o muntza, és un gest ofensiu que es fa mostrant la palma de la mà amb tots els dits estesos.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.