LITMIR.BIZ

Скачать книгу

fou, se tornaren a posar en orde, del modo que eren entrats, tornant a saludar a sas altesas —que, ab sos dos fills, estaven en lo balcó—; y del modo que eren entrats, ab lo matex orde, hisqueren per la matexa part y se n’anaren devés Llotja y allà se dividiren.

1. dit: al ms. «dita», amb la a ratllada.

2. anaven: al ms. «anavem»; corregim d’acord amb el sentit.

3. Convent de clarisses, situat on actualment hi ha el parc de la Ciutadella.

4. ungarina: ‘espècie de casaca de procedència hongaresa’ (cast. hungarina).

5. espulins: «espolins», ‘teles de seda amb flors entreteixides, com el brocat’.

6. or barberí: «or barbarí», ‘làmina de llautó que imita l’or’ (DCVB, s. v. barbarí).

7. Encur: llegiu «Harcourt».

8. fet: al ms. «fets»; corregim d’acord amb el sentit.

9. escopetades: al ms. «ta» escrit a la interlínia.

      [36.] Sarau, lo matex vespre, a la Diputasió

Estave ordenat que lo matex vespre se avia de fer un rich sarau en la Diputasió, y, per lo tant, avien adresat la sala gran —a ont se fa la festa de Sant Jordi— molt ricament, ab tota la tapiseria, y salomons que parexia lo mitx del dia, ab molts catafals per los costats que era cosa de veure, y, de defront, un doser ab dues cadires per sas altesas; los quals acudiren a las deu ores, en aver sopat. Anave la prinsesa tant ricament posada que no y avia més que desijar, y com ella era tan ermosa que no y avia dama que se higualàs ab la sua gentilesa, aquell dia s’era posada molt de gala: vestida ab saya a la fransesa de vellut negre de mostres, ab una franja de or de tres dits de ample y molt espesa, ab aquells rulls acostumats en sa cara, ab son seranero¹ ab puntas de ret, y ab tanta atxa; y com ella era dona tan afable y tan onesta, la feya un gentil veure, y a sas damas lo matex. Acudiren, també, les damas catalanes ab molta gala, ricament vestides; y los cavallés axí matex. Y se donà fi a dita festa ab lo dit sarau, que durà fins a la matinada, ab molt gust y contento de sas altesas y de tots los demés.

1. seranero: «serenero», ‘mantell curt que cobria el cap de les dames per guardar-se de la serena’.

      [37.] Trasa que feren los fransesos

Veient los fransesos que los catalans feyen tanta festa per lo prínsep que era nat en Barcelona, posaren en veu que, dos dies aprés de dita festa, ne volien fer un·altra en lo Born; y axí, no mogueren catafal ningú. Però, ho sia per lo no gastar ho perquè no·ls reaxiria la festa, lo endamà de dita festa, que contàvem als 27 de fabrer 1647, feren venir un [16v] correu faytís,¹ lo qual deya que los castellans avían pres la vila y castell de Camarasa ab una antepresa. Y com se sabé aquexa nova, lo virey agué de anviar, allà, gent per a saber lo que era. Y de aquex modo se desbaratà la sua festa y no·s féu. Y aprés se sabé que tot era fingit, y no fou ninguna cosa.

1. faytís: ‘fictici’ (DCVB, s. v. 2. faitís).

      [38.] De com lo prínsep de Aucourt y sa muller se n’anaren de Barcelona

Tenint-se notísia de París que ja hi avia anomenat altro virey per a Catalunya, que era lo prínsep Condé,¹ lo dit senyor compte de Aucourt se disposà ses coses per anar-se’n. Y axí, se n’anà a despedir de la Siutat y Diputasió, ab molta cortesia y ab molta alegria, demostrant tenir molta voluntat en aquesta terra (y ab rahó ho podia fer, pus se li eren fetes festes, a ell y a sa muller, com se sían fetes a ningun prínsep).

      Y axí, estant disposat per anar-se’n a camí de París, dijous, als 28 de mars 1647, aprés de aver oïda misa, pujà a cavall, en son palàsio, y se n’anà per lo carrer Ample y Born, y per lo portal de Sant Daniel, acompanyat del senyor governador y molta cavalleria catalana. Y diuen se n’anà per la costa de mar fins a Roses y Perpinyà, anant-se’n ab molt acompanyament de cavallés catalans, que també avien aguardar en Perpinyà lo prínsep Condé; y axí, anà molt acompanyat.

      Y lo disapte vinent, que contàvem als 30 de dit, se n’anà la vireyna y fills y tot lo demés de casa per lo matex portal, però anave per lo camí reyal, anant ab sa carroça; demostrant tenir dolensa de aver-se’n de anar, perquè hi estaven molt alegrades, y les damas y tot. Y se judicave que hi avían de estar molt tems, segons les obras avían fetes en palàsio, que s’i avien gastats molts ducats, segons ho poran vèurer ab les moltes armes avían posades per moltes parts, axí de pinsell com de rajola valensiana, y moltes vedrieres y istànsies noves que y avían fetes, y adobat l’ort; però com aquexos senyós estan sucgetes a la voluntat del rey, no estan ferms en ninguna part. Y axí, ell se n’anà per a fer lloch a un altro.

1. Les cartes del rei cristianíssim notificant als consistoris de Barcelona el nomenament de Condé com a virrei de Catalunya són datades el 24 de febrer de 1647. Mazzarino, rival de Condé, volia allunyar-lo de la cort de París, però també amb el nomenament d’un militar de prestigi es volia reparar el descrèdit francès ocasionat pel fracàs del setge de Lleida de l’any anterior.

      [39.] De com entrà per virey de Barselona lo prínsep Condé

Esent fora de Barcelona lo compte de Aucourt, lo qual se n’anà sabent que lo prínsep de Condé era ja prop; y, segons se deya, se trobaren los dos passat Perpinyà y tractaren dels negosis de Catalunya;¹ y lo de Aucourt se n’anà a París y lo de Condé vingué devés Barcelona. Era lo prínsep de Condé de la sanch més acostada al rey de França que ningun altro cavaller —que sols lo duch de Orleans,² que era³ lo onclo del rey de França, li aportave aventatje—, y avia poch que son pare era mort, y era dels òmens més richs de tota França. Y era molt jove: de alguns vint fins a vint-i-dos anys, a bé que ja era estat ab algunes campanyes en la part de Flandes, com és la de Dunquerque, que ell s’i trobà en la presa, y ab altres del matex país; y no per ser jove dexave de fer ses facsions, perquè aportave en sa companya soldats cabos molt inportans, que lo marquès de Agramunt,⁴ homo molt pràtich en la guerra, venia per son llochtinent, y altros cabos aventatjats. Y lo dit prínsep de Condé venia molt a la lligera y a la posta, que sols aportave en sa companya vuyt ho deu cavallés.

      Y axí, sabut per la Siutat la sua vinguda, anvià a la frontera sos embaxadós a donar-li la benvinguda y pendre lo jurament, com és de costum; y de part de la Diputasió féu lo matex.

Y axí,

Скачать книгу