LITMIR.BIZ

Скачать книгу

no·s podia pendre.

Y axí, als primés de octubre 1647, se determinà de anar-i ab quatresens cavalls y mil y sinch-sens infans. Y feren un giny per a pasar la artilleria, pasant-les descavalcadas y desguarnides les rodes, passant a coll de presones y de bestià de bast; passaren dues ho tres pesses rahonablement bones, que los enemichs may no s’o creyen, que, com veren los nostros, se’n burlaven; però comensaren a plantar-los bateria y, com ells sentiren les pesses, tots se espantaren y se donaren per perduts. Y de prompte feren bretxa al castell y donaren escalada, y ab dos dies se rendiren a bona guerra, prenent-hi molta cosa que y avia; y lo prínsep y dexà bona guarnisió y provisions, y de prompte se’n tornaren a baxar a la plana de Urgell. Y ho féu a saber a la Siutat,² y de prompte se tirà la artilleria y se féu Te Deum laudamus en la Seu, donant moltes gràties a Nostro Senyor per a que nos continuen nostras victòries.

1. Àger, vila i castell (s. XI) de la Noguera. Magí Sivillà ofereix una relació més detallada del setge d’Àger, Historia General..., op. cit., pp. 942 i seg.

2. L’avís de la presa d’Àger arribà a Barcelona el dia 10 d’octubre de 1647. Tres dies després, el Consell de Cent i la Diputació llegiren una carta de Condé que relatava el fet. Vegeu DGC, vol. VI, p. 251, i MNA, vol. XIV, p. 254.

      [48.] Los enemichs volgueren anar a pendre lo fort de Salou y Costantí

En aquex matex tems que sa altesa estave ocupat en pendre la vila y castell de Àger, los enemichs de Terragona volgueren anar a pendre lo fort de Salou perquè los hi estave molt mal y lo tenien per un gran padraste.¹ Y axí, hisqueren de Tarragona ab un gros de exèrsit, pensant que los nostros estarien descuydats, però los nostros ja estaven ben fortificats, y molta defensa que hi avían feta, y artilleria encavalcada, y molta gent fransesa que y avia, y catalans, los quals se aportaren tan² bé que·ls feren retirar ab molta pressa y ab molta pèrdua d’ells, que·ls dexaren espantats.

Y també anaren, primera vegada, a provar los de Costantí, y posaren-hi siti que encara los nostros no s’eren acabats de fortificar, però ja tenían molta defensa.³ Anaren-hi ab molta gent, sens artilleria, y seny[i]ren la vila y los comensaren a enquietar. Y sabent sa alteza que lo enemich era anat a Costantí, de prompte féu marxar lo marquès de Agramunt, que estave devés Monblanch, ab un gros de cavalleria y infanteria. Lo qual sabé de prompte, lo enemich, que la nostra gent avien pasats los colls y que anaven a socórrer la plaça; volgueren dar una escalada ab molta fúria y ho apretaren bé, de tal modo que ja eren dins la vila, però los nostros se aportaren tant bé que, ab molta pèrdua d’ells, los ne tragueren. Y de promte se retiraren dins Tarragona, que no volgueren aguardar lo nostro exèrsit, que·ls era ja desobre; que si se aguesen aguardat un poch més, no se’n tornave ningú en Tarragona. [19r]

1. padraste: «padrastre», en el sentit de ‘destorb, obstacle’ (DCVB, s. v. padrastre, 3).

2. tan: escrit a la interlínia.

3. El primer assalt espanyol a Constantí fou el 15 d’octubre; el segon intent, també fracassat, fou els dies 24-27 d’aquell mateix mes. Sobre aquests episodis vegeu Manel Güell, Constantinus Infelix. La Guerra de Separació (1640-1659), Constantí, 2013, pp. 73 i seg.; també Magí Sivillà, Historia General..., op. cit., pp. 946 i seg.

[49.] De tot lo que ha passat en la entrada que féu lo marquès de Aytona, ab son exèrsit, en Catalunya, y sa retirada a Lleyda; ab lo segon siti de la vila y castell de Costantí per don Francisco Totavilla, y sa retirada en Tarragona¹

Als 19 del mes de octubre 1647, lo mariescal de Gramont, després de aver fet alsar lo primer siti de Costantí als enemichs, avent-se ajuntat ab lo prínsep de Condé en Tàrraga, un partit de l’exèrsit aportà nova que lo exèrsit de l’enemich, governat per lo marquès de Aytona,² avia passat Segre y avia campat prop de Lleyda. En lo punt, lo prínsep de Condé donà ordes per a que se juntasen ses tropas ab resolusió de que, si los enemichs entraven dintre la plana, no aguardaria solament que envestisen una plaça, sinó que en lo punt los combatria en qualsevol lloch que fosen.

A l’entrada de la nit del matex dia, se tingué avís que ja era entrat en la plana de Urgell y se avían campat a un lloch que·s diu Juneda,³ fent totas las demostrations de voler envestir Arbecha; y lo dia vinent, a la matinada, marcharen per la vila de las Borges, a ont camparen ab les matexes trinxeres que los nostros avían fetes en lo estiu. Lo prínsep de Condé marchà lo matex dia a Bellpuig, lloch distant de dita vila solament tres oras de camí, ab resolusió de anar, lo dia vinent, a pendre lo puesto de Juneda, que és entre Lleyda y ells, y cortant-los absolutament los viures y lo camí de sa retirada, y obligar-los a exir de las trinxeres y no poder ebitar un combat general. Aquesta matexa nit enviaren molts batidors devés lo enemich per a saber novas d’ells, y entre los quals uns batidós dels nostros, avent pres un offisial de sa guarda y avent-lo aportat al prínsep, aquest referí que ells estaven en orde de batalla per a venir y combatre los nostros, y que tots los offisials y generals se avían ja confessat per aquest efecte. Sobre assò, lo prínsep de Condé, tenint ab ell lo mariescal de Gramont y lo baró de Marsín,⁴ llochtinent general de l’exèrsit, prengué lo regiment de don Juseph d’Ardena y de Baltasar per a anar, ell matex en persona, a regonèxer los enemichs; y en lo matex tems, donà orde a l’exèrsit de posar-se en orde de batalla, y als mariescals de camp, de esperar ses ordes. A penas estava lo nostro camp mitja llegua lluny dels enemichs, quant oïren tirar tres cops de pessa de Arbeca, a la punta del dia, que era senyal que los enemichs se retiraven, per la matexa marcha, dret a Lleyda. En lo punt envià sos ordes a l’exèrsit per a que marchasen, a tota diligènsia, dret a Lleyda; y ell seguí sa marcha ab sos dos regimens, sens perdre’ls yamés de vista, ab intensió de torbar sa marcha per los partits que enviava sobra sa retraguarda, y, per aquest medi, donar tems a nostro exèrsit de poder juntar-los.

      Lo camí de las Borgas a Lleyda, esent de dues lleguas més breu que lo de Bellpuig, y los enemichs avent comensat a marchar a mitjanit, avent enviat son bagatje y artilleria devant y marchant ab un[a] prestesa estranya, qualsevol diligènsia que pugué fer nòstron exèrsit, las tropas més avançadas no pugueren arribar a vista de las de l’enemich, que estave ja sobre una montanyeta, a mitja ora de Lleyda, quant ja se ponia lo sol. Lo prínsep de Condé no dexà, per axò, de pendre tota la cavalleria que era ja arribada —a bé que la infanteria estave molt lluny— per a comensar a empenyar lo combat, abans que los enemichs puguesen arribar dintra la orta, que és un lloch al qual, si ells hi entraven, sabia molt bé que era imposible combatre’ls, esent baig la artilleria de Lleyda y tenint una gran síquia devant d’ells: que és un fosso ple de aygua y una trinxera natural millor que totas las que·s podían fer. Per aquest efecte, prengué la dreta per a guanyar aquella eminènsia (a ont lo mariescal de La Mota y lo marquès de Leganés combateren sinch anys ha). Y lo marquès de Gramont marchà a la esquerra, dintre de un vall estret, en lo qual alguns esquadrons dels enemichs parexien en orde de batalla.

Los enemichs, que fins alesores no avien pensat sinó en retirar-se, veyent-se apretats, giraren la cara y disposaren

Скачать книгу