LITMIR.BIZ

Скачать книгу

la siutat, posant-los per tots los llochs a ont avia de passar. Lo qual entrà per lo Portal Nou, exint-lo a rebre la Siutat y Diputasió, y demés consistoris y tribunals que és de costum exir a rebre los vireys; y a l’entrar al portal, tiraren⁵ artilleries y molts mascles que avien previnguts. Y ell entrà molt sensillo, com tinch dit, que no aportave ningú de sa guarda, sinó són sis ho set cavallés que devien ser dels més acostats; y ell entrà en cos, ab un vestidet molt sensillo, de contray⁶ negre, molt just, com lo solen aportar los fransesos de ordinari, y molt polsós, que parexia un estudiant (comforme alguns molisiosos⁷ digueren: que·ns donaven entenent que aquell era lo prínsep de Condé y no u era, sinó que avían posat aquex nom, y deyen que no era sinó un cavaller ordinari de França; però vingué aquexa veu a ses orelles y, aprés, amostrà sa ostentatió, com per avall se dirà). Entrà per lo Portal Nou, com està dit, ab lo acompanyament y entrada ordinària de consellés y diputats y governador y molts cavallés catalans, los quals anaven ricament vestits; y se’n baxaren [17r] per devant Sant Agustí, dret a la capella d’en Marcús, y per lo carrer de Moncada y Born y Vedrieria, y devant la Sala de les Armes, y per lo Encant y font de l’Àngel, y entraren al carrer Ample, y per lo Regomí y Casa la Siutat, y dret a la Seu, a jurar. Y per tot allà a ont passave, tot estaven les companyes, lo qual manaren, pena de la vida, que mentres ell passaria que ningú no tiràs, per no espantar los cavalls y per lo que podia sucseyr en tanta estretor de gent. Y, aprés de la Seu, se n’anaren per la plaça Nova y carrer dels Botés y Porta Ferriça, y Rambla avall y portal de la Drasana, y dret a palàsio, al pla de Sant Francesc, a la casa del duch de Cardona y compte de Santa Coloma,⁸ a ont acostumen a posar los vireys. Y a l’entrar en palàsio, féu tirar la Siutat molta artilleria y mascles que per la muralla de Mar avían previngut; y assò fou molt de gorn,⁹ que, com era home jove, era molt fugós, y entrà a les tres ores de la tarda. Entrà ab molta alegria, fent moltes cortesies que demostraven les pars de a ont venia.

1. Segons Magí Sivillà, l’estada a Perpinyà de Condé fou els dies 6 i 7 d’abril, Historia General..., op. cit., p. 914.

2. El duc d’Orleans era germà del difunt Lluís XIII de França.

3. que era: repetit al ms.

4. Antoine de Gramont (1604-1678), mariscal de França.

5. tiraren: repetit al ms.

6. contray: ‘classe de tela, imitació dels teixits que es fabricaven a la ciutat flamenca de Courtrai’ (DCVB, s. v. contrai).

7. molisiosos: ‘maliciosos’.

8. Aquestes dues cases suposem que van quedar unificades pel pont que feu fer el darrer virrei, el comte d’Harcourt: «féu fer un pont al carer Ample, que pasave de casa del compte de Santa Coloma, que és allà a ont ell estave, fins a casa del duch de Cardona» (Llibre Primer, cap. 191, f. 129v).

9. gorn: llegiu «jorn».

      [40.] De com comensaren a venir les tropes, axí de cavalleria com de infanteria

      Vingué lo dit senyor prínsep de Condé tant a la lligera, com està dit, que y avia alguns brivons que se’n burlaven, que no creyen que fos lo prínsep de Condé, sinó que deyen que era un estudiant, un omo de poch quilat, y que no era lo prínsep Condé. Y axí, vingué a ses orelles, y com li foren vingudes les galas y la recàmara y la guarda, volgué amostrar sa ostentatió y demostrar ell qui era. Y axí, lo endamà de festes de Pasqua, volgué anar a misa a Santa Eulària, a la Seu, ab tot son acompanyament; lo qual, primerament, aportave més de sent soldats escarrebinés de guarda, ab una llureya encarnada, y tots guarnits de faxes de plata y de molt espesos pasamans; y patjes y criats ricament vestits, que podien ser patjes de un rey, tan galans vestits aportaven. Lo aver de explicar la grandesa de cavallés y grandes de França anaven en sa companya, no·s pot dir de paraula perquè eren tans que may s’eren vistos; los vestits que aportaven era cosa de mirar: tanta diversitat de vestits y tant richs, tant de or y tanta de plata, y tantes plomas de diverses colós, y tanta mangala, que era la més rica vista que fins alesores se fos vista, per rahó de grandesa de França; y no era molt, perquè era la tersera persona del rey. Ara, què direm del vestit que lo prínsep aportava: ninguna persona podia divisar de què era ni de quina color era, ni capa ni vestit, sinó que tot estave cubert de or que parexia que fos de or de pich de martell, que entench que la capa, si la aguésan posada dreta en terra, que no·s fóra moguda, tant testa de or estave. Los cotxos, carroças y cavalls que aportave era cosa bella, de tal modo que seria may acabar lo aver de comptar la grandesa de aquex prínsep. Y de aquex modo anà en Santa Eulària, hohí misa baxa y se pasejà per Barcelona, dexant contens a molts y suspesos a altros.

Estave lo dit senyor prínsep de Condé aguardant la gent que li avían de entrar, axí per mar com per terra, cavalleria y infanteria. Y la segona festa de Pasqua de dit any 1647, entraren al moll més de 60 barques, les quals aportaven moltes monisions y provisions y pertretxos de guerra, y sis ho set mil infans, los quals desenbarcaren de prompte, tots bella gent;¹ y aquex dia los aportaren en Draçana y desenbarcaren los carros y carretas, ab molta diligènsia, y alguns canons de batre, que y agué un atraüt,² a mar, de armar carros y carretes y desembarcar coses, que may s’era vist; perquè lo endamà, que era la darrera festa de Pasqua, avien de marxar —com ho feren—, perquè treballaren molt, aquell dia y aquella nit, en posar les coses en orde.

Y axí, la darrera festa, de matí, comensaren a marxar de la Drasana, com si fos un camp format, y dret al portal de Sant Antoni, perquè anaven a Servera. Marxaren los dits sis ho set mil infans, tots bella gent; aportaren-se’n sinquanta y tantes barques, que ja estaven a punt ab sos carros, per a fer los pons; los carros y carretas que isqueren, de monisions y provisions, era una bella cosa, tant de bagatje, axí de bast com de collar. De modo que era un camp format, que aquell carrer de l’Espital y la Rambla, fins en Drasana, estave tot espès de gent. Y com foren fora al portal, se esquadronaren tots, cada regiment de per si, per lo mitx de aquells camps, que lo prínsep hisqué a veure’ls, ab uns quans cavallés dels més privats y ab lo mariescal de Agramunt, tinent seu, bell soldat y omo molt prinsipal; hisqueren a veure’ls fora al portal, que·ls feya molt bon vèurer. Y no dexaré de escríurer una cosa de notar: que, al passar lo prínsep per lo mitx de un regiment, un soldat li digué alguna paraula (que alguns [17v] deyen que digué: «Mosiur lo prínsep, baylat-nos de l’argant»)³ y, per aquexa paraula, manà que·l pasasen per les armes. Vista la present, y per a que ningú no s’i posàs a demanar-li misericòrdia per ell, picà de espuelas al cavall y se n’anà dret devés la Creu Cuberta; y quant tornà, lo soldat ja fou mort, que no feren sinó lligar-lo ab un pal y tirar-li tres ho quatre mosquetades, y morí de prompte. Y lo virey tornà y, en aver acabat de regonèxer, se’n tornà a palàsio. Y la gent marxà devés Servera, y aquell dia estigueren allotjats per allí, devés Sarrià

Скачать книгу