LITMIR.BIZ

Скачать книгу

pena de càstich; y axí ho feren. Ja pot pensar cada qual lo com restaren desemparades tals persones. Y com Brito los ne tragué de la siutat fou als 4 de octubre 1646, dia de Sant Francesc.

      [27.] De com los castellans de Tortosa anaren al Ginestar

Los castellans de Tortosa tingueren inteligènsia que a una vila que·s diu lo Ginestar, de la Ribera de Ebro, hi avia poca gent, y los de més estaven malalts. Y axí, determinaren de anar-la a saquejar, als 5 de octubre 1646, ab 400 mosquetés y 60 cavalls; y com la vila no és molt lluny de Tortosa, una¹ matinada, a punta de alba, trobaren la gent descuydada, y casi los de més en lo llit. Entraren dins dita vila ab molta fúria; y, en aver-ne sentiment, de prompte enviaren per les viles de l’entorn —com són Móra y Ascó² y altres llochs bons— a demanar socorro, de prompte, repicant les campanes a somatent. Los de la vila los entretingueren tot lo que pugueren, a bé que molts malalts feyen forças de flaquesa, que feyen moltes armes. Però los castellans saquejaren molt dita vila, fins a tant que lo socorro dels veÿns vingué, que, com allí estan sempre alerta, de prompte estigueren a les armes, ab molts cavalls, y encontinent donaren sobre d’ells. Y com ells se’n veren seny[i]ts, se posaren a fugir, però los nostros los donaren desobre, que·ls feren dexar lo que avien pres; y ne mataren moltísims, que·ls seguiren fins a les portes de Tortosa, que se n’i entraren molt pochs. [13v]

1. una: precedit de «a» al ms.; corregim d’acord amb el sentit.

2. Móra d’Ebre i Ascó (Ribera d’Ebre).

      [28.] De la diligènsia féu Barselona y Catalunya per anviar socorro a las trinxeres de Lleyda y a Servera, que los castellans eren senyós de l’Urgell y de dit pas

      En lo full proppassat està escrit com los castellans se escamparen per tot lo Urgell y foren senyors d’ell fins a la vila de Tàrrega, que és a una llegua de Servera, y los batidós de estrada arribaven fins devant Servera, amenasant voler anar en dita vila. Y lo sert és que si hi fossen anats, que la aurían presa, y que hi agueren trobats totes les provisions y monisions de nostra armada; que fóra estat un gran dany per nostra armada.

Y axí, lo virey, que era lo compte de Aucourt, que estave en lo siti de Lleyda, envià en Servera, per governar dita plaça, lo compte Rius, ab alguna cavalleria per fortificar la plaça y alguna infanteria tanbé. Y la siutat de Barselona rebé carta de sa alteza demanant socorro, que estave molt apretat de viures, y lo governador tanbé rebé cartas de que procuràs en fer aplegar alguns comboys de viures per a fer entrar en dites trinxeres; y axí, s’i donà molta diligènsia, los huns de una part y los altros de l’altra. Y axí, lo governador, de prompte, despedí los jutjes de l’Audiènsia per les viles y llochs de Catalunya, per a que fessen gent y aplegasen bestiar per socórer Servera, y per acompanyar los conbois dins las trinxeres de Lleyda. Y la siutat de Barcelona tanbé, de promte, tingué Consell y resolgueren de fer mil soldats de prompte, y, per a fer-se de prompte, los donaven bell sou ab bell socorro,¹ emprant-se de confraries y colegis ab molta diligèntia. Los quals se feren molt prest, que, als 26 de octubre 1646, hisqueren de Barcelona passats de 600 soldats, tots bella gent, e tots de una tropa, tots mosquetés, los quals anaven ajuntar-se, a Igualada, ab los demés tèrsios que avien fets los jutjes per les siutats y viles y llochs, que ab molta diligènsia ho feren; y tanbé hi anviaren quatre pesses de artilleria per a posar en Servera, que n’i avia falta, comboiades ab sos artillés. Y dilluns, als 29 de dit, hisqué de Barselona lo diputat militar don Juan de Argensola,² per cabo y governador de tota aquexa gent, lo qual anave molt ben posat, ab alguns cavallés que l’acompanyaven —a bé que no molts—; y anave a Igualada, que allí avia de pendre l’orda del que se avia de fer.

      En aquex tems, també lo senyor governador, ab sa diligènsia acostumada, donà molta pressa en ajuntar molts animals per a carregar viures y monisions per a fer entrar dins nostres trinxeres, per a que per lo Urgell no s’i podia passar, que lo enemich ho tenia tot ocupat. Y axí, féu dos comboys molt grans: la hu féu passar per lo pont de Camarasa y dret a Balaguer y a Lleyda, y l’altro féu passar de l’altra part, per Prades, lo qual passà ab molt treball y molt perill, anant de nits per los mal passos, però ells arribaren tots a bon salvament.

      Com lo enemich sabé que, per la part de Camarasa, entraven provisions en nostras trinxeres, determinà de enviar-i infanteria y cavalleria per a pendre dit pas. Y véu que no y pogué pendre, per ser lloch fortificat, y encara que·l prenguesen, podien passar los nostros més amunt, que és per Pons. Determinaren de anar a Pons; y com Pons és bona vila, feren resistènsia, los quals hi anaren per tres vegades y no·n pugueren aver may la rahó; y a la darreria hi anaren ab un gros de exèrsit, y com una poca de guarnisió fransesa que y estave veren ab lo poder que y anave lo enemich, y que no porían resistir a tanta gent, se n’anaren per dellà lo riu y passaren a Camarasa. Y los de la vila restaren tan espantats que los de més se n’anaren de la vila, procurant a escondir lo que pugueren. Y alesores, lo enemich hi entrà dintre, saquejant y matant y fent molts sacrilegis, y ferse senyós de tota la vila. Y axí, los castellans eren senyós de tot lo Urgell fins a Pons, los quals estaven estesos per tota aquella plana, que tenien sis ho set lleguas de llargària, batent la estrada fins a Servera, que lo gros de l’exèrsit era a Tàrrega. Però no intentaren arribar en Servera, que si hi fosin anats al prinsipi que no y avia gent, la agueren presa, però, aprés, hi arribà tanta gent que hi avia més de sis mil hòmens. Y com lo enemich sabé que y avia acudida tanta gent, y que y avien aportada artilleria, no gosaren intentar passar avant, sinó que s’estaven en lo Urgell, menjant nostres palles y nostra cullita, que fou un gran dany per nostra terra.

1. El dia 25 d’octubre de 1646 el Consell de Cent decidí fer una lleva de mil homes, donant-los trenta rals d’entrada i tres de sou (MNA, vol. XIV, p. 198).

2. Joan d’Argensola Copons i Clariana, diputat militar.

      [29.] De la mort del prínsep de Espanya don Baltesar de Àustria

Estant en lo mitx de aquexes confusions, vingué nova en Barselona de com, als 9 de octubre 1646, era mort lo fill del rey de Espanya, don Baltesar, lo qual no·n tenia altro, y era de edat de diset anys, que ja ana-[14r]ve a la campanya; y morí en Seragoça, de malaltia natural.¹ Y lo rey restà sol ab una filla, y com en Espanya les donas, a bé que erétian, réstan ab molta confusió sobre los casamens, veyent-se viudo lo rey d’Espanya, tractà de casar-se ab la filla de sa germana, filla de la reyna de Ungria [i del] que ja vuy era emperador de Alemanya.²

1. De la correspondència de Felip IV amb la monja María Jesús de Ágreda recollim dos breus fragments sobre aquesta mort sobtada. Amb data de 7 d’octubre de 1646, des de Saragossa, el rei li escriu: «desde ayer acá tengo a mi hijo muy apretado de una gran calentura; empezóle con grandes dolores del cuerpo que le duraron todo ayer, y hoy está delirando todo el día». I tres dies més tard, el 10 d’octubre, li comunica: «Anoche, entre ocho y nueve, expiró, rendido en cuatro días de la más violenta enfermedad que dicen los médicos han visto nunca», Carlos Seco Serrano (ed.), Epistolario español IV. Cartas de sor María de Jesús de Ágreda y de Felipe IV, Madrid, 1958, pp. 81 i 82.

2. Es refereix a Marianna d’Àustria, filla de Maria d’Àustria i de Ferran III, emperador

Скачать книгу