LITMIR.BIZ

Скачать книгу

molt bon rrato en dita junta. Y axí, desliberaren de que, pus era de la senyoria, que se’ls donàs allò que demanaven, pagant-ho. Y donaren orde al patró Farret que miràs lo que faltave, y que apersebís gent de la Ribera ab sos lleüts anasen a carregar los barrils de l’aygua y que·ls aportasen en galera. Y axí era ja tart, y lo endamà de matí hi anà ab molts lleüts, que la galera no·s volgué acostar gaira, que estave serca de un tir de artilleria del moll; y desenbarcaren molts marinés y moros per a umplir los barrils, los quals umpliren al pou dels descarregadós, y los llaüts los traginaren tots en galera; y també compraren alguna àncora. Y quant tingueren lo que avían de manester, que éran a la tarda, se despediren y feren vela, però no tiraren ninguna pessa per lo bon agraïment, que la gent los ho tingué molt a mal, que basta éser genovesos.

      Y axí, arribà en Gènova a son salvo. Y se deya que aportave molta moneda, que se’n tornave algun enbaxador de Gènova que venia de Madrid.

1. Entenem que es refereix a les Balears.

2. qual: al ms. «quals»; corregim d’acord amb el sentit.

      [25.] De com los castellans ajuntaren son exèrsit per a venir a socórrer Lleyda

Veyent los castellans que la plaça de Lleyda estave apretada, per aver sinch mesos que y tenia lo siti lo compte de Aucourt, anaren ajuntant son exèrsit en Fraga per a socórrer dita plaça; que lo rey de Castella estave en Saragoça, y son fill tanbé,¹ ajuntant gran còpia de gent; y ne feren venir per moltes altres parts per a ajuntar un gros de exèrsit per a socórrer dita plaça. Y axí, ajuntaren catorze mil infans y quatre mil cavalls; y per general de dit exèrsit venia lo marquès de Leganyés,² soldat vell, homo molt pràtich en la guerra. Y aportaven un pont de barques, ab sos carros, y passaren lo riu de Segre per Maquinensa; y lo passaren als 2 de octubre 1646, a dues llegüetas desota nòstron exèrsit del siti de Lleyda, y estigueren a la vora del riu fins que lo exèrsit fou tot passat de dasà, y, com tot fou passat, llevaren lo pont y lo tornaren a carregar ab los carros y se’l ne aportaren ab lo matex exèrsit, per a que, quant se’n volguesen tornar, lo poguesen tornar a posar sens ningun enpediment. Y lo exèrsit marxà devés les trinxeres y féu alto devant les trinxeres, en una eminènsia que hi ha en unes forques, y de allí tiraren algunes pesses a nostras trinxeres, las quals estaven molt fortes. Y aprés, passats dos ho tres dies, que degueren tenir alguna inteligènsia de la plaça, que·s tindria algun tems, y, vist que ningú de nòstron exèrsit gosave exir de dins las trinxeres per no desemparar-les, dexaren lo socorro en Torres de Segre, ab quatre mil hòmens de guarnisió.

      Y lo marquès de Leganés marxà ab tot lo restant de l’exèrsit y se’n baxà a Arbeca, lo qual hi avia guarnisió fransesa, però prest la prengueren, que comensaren a batre lo castell y lo cabo prest se rendí. Y avie-y molta cantitat de blats, que y era tota la collita de aquell any, que tots los llochs de aquell entorn avien recollit allà molta cosa, y tot ho saquejaren y se n’aportaren lo blat ab carros, y molt oli y vi que y avia, tot se n’o aportaren, de modo que y avia un gran bé. Y lo cabo fransès que y era se n’anà ab los castellans, de bon grat, perquè se rendí per algun interès, que molt bé se podia tenir ab la gent que y era, sinó que, de prompte, se rendí; y los soldats que y eren se’n tornaren a l’exèrsit, y sols lo cabo se n’anà ab ells.

Aquí trobaren què menjar per lo exèrsit per alguns dies, y, de aquí, se escamparen per tot lo Urgell: prengueren Castelldàsens, que és un lloch dels frares de Escala Dey,³ reonablement fort; y prengueren a Agramunt, a ont trobaren moltísims blats; y entraren també en Tàrrega, a ont hi avia molt que menjar; y arribaren —la cavalleria— fins arran de les muralles de Servera, a ont era nostra plaça de armes y totes les monisions y provisions de nostre exèrsit, axí de boca com de guerra. De tal modo se escamparen per lo Urgell, que foren senyós de tot ell, y vivien dels mantenimens que y trobaren, que, encara que no y aguesen aportat res, hi trobaren prou què víurer. Y per molt tems y agueren llevat lo⁴ pas per a aportar les provesions al [13r] nostro exèrsit: que no podien anar per lo Urgell, que avien de fer passar los conboys per Pons y Camarasa, lo qual era fer una gran ronda y molts mals camins. A bé que lo compte de Aucourt ja·s temia del que podia ésser, que, abans, ja avia fetes posar moltes provisions dins las trinxeres, y, en tot y ab axò, no dexaven de entrar-i molts combois. Perquè lo enemich estigué més de un mes y mitx campeyant tota aquella plana de Urgell, vivint de nostros grans y saquejant totas aquellas vilas, que y feyen molts danys; a bé que·s deya que tot lo que prenien que u pagaven, ho que·ls feyen una pòlisa que u avien de anar a cobrar en Saragoça, però no·s digué que ningú hi anàs a cobrar-los.

1. El príncep Baltasar Carles.

2. Diego de Mexía, primer marquès de Leganés.

3. Els monjos d’Escaladei eren cartoixans, establerts, des del 1203, al peu de la serra de Montsant.

4. lo: al ms. «los»; corregim d’acord amb el sentit.

      [26.] De la crueltat que féu lo governador de Lleyda ab los naturals d’ella

      Don Gregorio Brito, de nasió portuguès, era governador de la plaça de Lleyda, lo qual se deya que era un cruel homo, que bé se demostrà en la crueltat que féu ab los naturals de dita siutat. Y fou: que los viures se li devien anar acabant y, per a que li durasen més y pugués entretenir més la plaça, husà de una estratagema molt mala, que fingí que sa alteza lo prínsep de Aucourt avia enviada una trompeta dient que fes de manera que los naturals de la siutat no patisen de menyar, que si avien de patir, que·ls tragués de la siutat y que·ls enviàs a son camp, que ell los proveiria (cosa que no s’era may pensada).

      Y axí, manà, de prompte, que totes les dones y criatures y la gent més vella, que se’n passasen al camp del compte de Aucourt, que allà los donarían mantenimens. Y axí, per força ho per grat, una matinada los féu exir de la siutat, que, entre uns ho altros, eren dos ho tres-sens, entre dones y minyons y gent vella. Y com los de les primeres trinxeres dels nostros los veren, pensaren que era alguna sortida, los donaren alguna rrusiada de mosqueteria, de la qual ne mataren alguns. Y sabut lo que era —que·s vingueren agenollar als peus demanant misericòrdia—, ne donaren rahó a sa altesa. Y com sa altesa véu la picardia gran que Brito avia feta, de prompte li envià un correu dient que cobràs aquella gent, pus que ab falsia los ne avia trets, que, quant no, ell se aportaria de altre modo. Y ell respongué que no·n volia cobrar ningú; sa altesa tampoch no·n volgué cobrar ningú, sinó que·ls hi féu tornar. Y com lo traÿdor de Brito véu que·ls feya tornar, los girà les pesses de artilleria caregades de bales de mosquets y ne despararen algunes, de les quals mataren més de trenta presones. Y axí, no gosaren pasar avant, de modo que estigueren serca de tres dies que no eren de hu ni de altro, sens menjar sinó alguns pans de monesió que, de secret, los aportave algun soldat, que·n donaven un reyal de vuyt de cada hu.

      Lo virey tingué compasió de la companya xicha, que no y marexien mal, y axí, manà que entrasen dins les trinxeres. Y de una crueltat ne vingué altra: que y avia molta dona gallarda y molta donzella, y molt ben posades, y molts cabos de nòstron exèrsit, en capa de donar-los cobro, las recolliren en sas tendas, y allí las violaven y llevaven sa honor, volguesen ho no volguesen, que la gent de bon discurs que u veya ne tingueren gran compasió y llàstima. Y axí, ho feren a saber a sa alteza, de hont manà que, so pena de la vida, que ninguna persona pogués tenir recullida en sa tenda, ni en altra

Скачать книгу