LITMIR.BIZ

Скачать книгу

y pregàries acostumades per a que Déu fos servit de donar-nos aygua, y vist que Déu no·ns volia oir, per nostros pecats, deslliberaren de aplicar altro remey, com acostúman, que fou de aportar la relíquia del gloriós sant Sever a Santa Clara, ab molta professó.

      Y le y aportaren dimars, als 14 de agost 1646, anant-hi totes les confraries ab ses lluminàries; y la comfraria dels texidós de lli, per ser estat lo sant de dit aufisi, anaven tots com a pelegrins, a peu descals, cadahú ab una atxa, y anaven per lo entorn de la relíquia del sant, antiguitat molt antiga que ells tenen de molts anys, sempre que sol exir dit sant. Y anà la professó per lo lloc a ont acostuma anar, que era: exint de la Seu per la plaça del Rey, y Bòria, y capella d’en Marcús, y per lo carrer major dels Assaonadós, carrer d’En Llansana, y pla d’en Lluy, y dret a Santa Clara, a ont digueren un solemne aufissi. Y, acabat lo aufissi, se’n tornaren per lo Born y Argenteria, y dret a la Seu. [12r]

      [22.] Lo socorro que envià la siutat de Barselona per lo siti de Lleyda

Ja està dit, en lo trallat¹ passat, que la reyna nostra senyora, reyna de França, encomanà molt en sa carta de que, aquest any, la Siutat y Prinsipat fes un esfors de gent per a vèurer si porían tràurer lo enemich de Catalunya, que lo negossi de les paus se anave molt apretant y, per a poder aver millor partit ab elles, convenia tenir un gros exèrsit en campanya, y vèurer si porían tràurer lo enemich de Lleyda.

      La Siutat ajuntà Consell, y lo senyor de Marcha anà a fer enbaxada, donant-los entenent los estats de la pau y lo de les treves que se anaven tractant, y la diferènsia que y avia de la pau a las treves, y los estats de les armes de nòstron rey, y lo quant convenient era fer un esfors, aquest any, per a tràurer lo enemich de Lleyda, y moltes altres coses. Y axí, la Siutat deslliberà, en aquex Consell, de fer mil soldats per a dit socorro. Y en emitasió de la siutat, les demés siutats y viles de Catalunya se esforçaren a fer lo que pugueren. Y axí, fou anomenat per mestre de camp de dit tèrsio a don Garau Alemany, y sargento major a don Juseph Calvó. Per a fer prest dita lleva, la Siutat se valgué de les confraries y colegis y magistrats.

      Y axí, als 14 de agost 1646, se n’anaren, tots de un colp, 600 soldats, tots famosa gent; y se ha de advertir que tots los capitans y altros offisials majós, tots eren manestrals y soldats que avia tems que servien, que, de cavaller, may no n’i anà ningú per capità. Y dits soldats pasejaren per Barcelona, y al portal de Sant Antoni ja hi avia carros que·ls aportaren les armes fins al camp per a que arribasen més descansats allà, que feya lo tems tan calorós que·s foren enmalaltits per lo camí.

      Anà continuant dita lleva fins al compliment. Y als 23 de dit se n’anaren 80 soldats, y als 4 de setembre se n’anaren altres tans, tot bella gent, fins que fou al compliment. Y lo senyor compte de Aucourt, virey y capità general en aquella campanya, ho estimà molt.

1. trallat: llegiu «trellat», ‘còpia, trasllat d’un escrit’.

      [23.] Nota dels desastres que lo llamp féu en aquell any

      Foren tantes les calors que aquell estiu féu, per no aver plogut, que los vapors de la terra eren tans que, en voler fer demostrations de aygua, corrien grandísims trons y llams, lo qual feriren en moltes pars per lo entorn de Catalunya, espesialment prop de Barselona y dins la siutat, que, per ser cosa notatble, no dexaré de escriure de alguns sucsesos que féu dins Barcelona.

Y axí, una nit, que eren passat mitx agost de l’any 1646, se mogué gran tempestat de trons y llams,¹ a ont ne entrà hu dins l’orga de la Seu, a ont cremà la major part de les flautes de fusta de dit orga y desconsertà totes les altres, y hisqué per lo costat, devés lo altar major, y espatllà la arcada de fusta de dita part que susté l’orga, llansant-ho tot en terra; y lo que de més de notar fou, va ser que rompé per lo mitx un permòdol grosísim de pedra, a ont hi avia una gran carassa que sustenia dit orga, rompent-ho y dexant-ho a l’igual de la paret, llansant en terra tot lo que y avia en aquell costat de orga; y anà a donar fi, dit llamp, sobre la arcada de la rexa de Santa Eulària, a ont no y féu ningun dany. Però en lo de l’orga hi donà molt grandísim dany, que, sabut per lo serenísim prínsep de Aucourt (que alesores se trobave en la campanya de Lleyda) lo gran dany que y avia donat, manà donar mil escuts, de sos dinés, per adjutori de tornar a redificar dita obra, la qual anaren continuant en tornar-la a redificar.

Més avant, als 28 de agost 1646, pochs dies aprés de dit desastre, al mitx del dia, ferí lo llamp a un crusifisi de la església² de les Gerònimes, que està a una capella prop lo sepulcre de dita església; y també hi ha, en dita capella, un parlador de monjas, y no y avia sinó un cavaller que parlave ab una monja, y entrà lo llamp en dita capella y ferí en lo mitx de dit Cristo, a ont li rompé lo cap en rodó y un bras de dit Cristo; y aprés, se desclavà dit Cristo de la creu y caygué sobre lo altar, dexant espantats y admirats a quans ho veren. Y aprés, tornaren ajuntar dit Cristo y lo tornaren al matex lloch, a ont lo tingueren ab gran veneratió. Y no féu altro dany lo llamp en dita església.

En aquexa era de tems també va ferir lo llamp en una asta de las de Manjuïch,³ la de la part de ponent, la qual rompé per lo mitx y la llansà per terra, que n’i agueren de fer altra.

1. Aquesta tempesta de llamps i trons que espatllà l’orgue de la Seu fou durant la nit del dia 28 d’agost de 1646 (MNA, vol. XIV, p. 193).

2. església: al ms. «esglegia».

3. Com que la muntanya de Montjuïc, coronada per la torre de senyals, tenia per funció específica orientar els vaixells, creiem que l’asta rompuda era d’una de les banderes de senyalització.

      [24.] De com vingué en Barselona una galera de la senyoria de Gènova, que demanave socorro per serta causa

Als 4 de setembre 1646, serca de mitxdia, se descubrí una galera alta mar, que exia de les Illes,¹ y se anà acostant devés lo moll de Barcelona, y com fou més enllà de tir de dos canons, disparà alguna pessa de artilleria y féu algunes fumades y altros senyals demostrant demanave alguna cosa; y se anave acostant, casi a tir de artilleria del moll.

Y vist assò per los consellés, tingueren una junta en la Llotja, en la qual² y cridaren al senyor de Marcha, superyntendent de tots los negosis del rey de aquesta provínsia, y també a don Juseph Margarit, governador de Catalunya, [12v] y altros cavallés de consell de guerra, y alguns marinés pràtichs, per a veure lo que se auria de fer en aquexa galera, la qual estave aturada devant lo moll. Y axí, resolgueren de anviar-i una faluga ab alguns cavallés, juntament ab lo patró Farret, mariner català, omo entès en la mar, y ell conexeria lo que era.

      Y axí anaren y arribaren en dita galera per a vèurer lo que demanave, y veren que era de la senyoria de Gènova. Y digueren que venia de Cartagena y anave en Gènova, y que, lo dia de air, tot lo dia li donà la caça unes quatre ho sis galiotes de moros, y que, per a fugir y poder escapar d’ellas, agué de llansar algunes àncoras en mar y tota l’aygua de la xurma y algunes altres cosas; y axí, que nesesitave de aygua y de algunes àncoras, per lo que podia sucseyr; y que ella s’era arrimada assí per a escapar de ditas galiotas, que, com ellas ja saben que per les guerres que tenim assí no s’emperaria de aquest port, tenien por no·ls isquesen al devant; y axí, suplicaven a la siutat los fes mersè de socorre’ls en lo que demanaven, que·n rebrien molt gran mersè.

Скачать книгу