Crònica. Volum III - Miquel Parets Els nostres clàssics - Autors Moderns

Скачать книгу

algunes barques a sa alteza, que avia ordenat de fer venir per fer un segon pont, abans de posar-se en campanya, per lo que·s presumia aver-los manester per la execusió de son intent. És veritat que aquest segon pont que sa alteza ha fet fer més avall de Lleyda, del costat de Gardeny, és de tal inportànsia per la conservasió del quartel del senyor Couvonge ab aquell de Vilanoveta, en lo qual governa de present lo senyor de Merinville,4 mariescal de camp —que à tres dies arribà, en lo qual lloch servia lo senyor cavaller de Mauguiron, a ont à servit dignament des de la mort del senyor marquès de Gesures—, que sens esta comoditat, era dificultós lo poder donar socorro al dit quartel de Vilanoveta, segons los diversos movimens que podria fer lo exèrsit de l’enemich venint a socórrer Lleyda, perquè era difísil lo impedir-lo.

      Sa alteza destacà de son exèrsit alguns quatre-sens cavalls y ne donà lo govern al senyor de Santa-Colombe, mariescal de batalla, asistit del senyor de Aubigni, ajudant de camp, ab ordes de alsar los somatens de aquelles parts, a fi no solament de oposar-se a l’intent dels enemichs, sinó de combatre’ls, si Tutavila tenia ganes de resistir als nostros. Però com son intent no era sinó de saparar algunes tropas de nòstron camp, per donar més comoditat a l’exèrsit enemich de venir atacar, y procurar, abans de les vingudes de nostres tropas, de vengar-se del primer afront que los abitans de Monblanch los feren rebre a sos predesesós —los quals avien vingut atacar, la campanya passada—, los fonch forçat de se retirar, ab gran desonrra y pèrdua.

      En arrivar lo dit senyor de Colombe, de aquest costat, trovà que Tutavila se avia retirat per la resistènsia avia trobat en dit Monblanch —com la matexa armada passada—, per los cuydados del senyor Mingault, governant [9r] las recrues del regiment de Ferrier que sa alteza avia enviat en guarnisió en dit Monblanch, prevenint esta diversió, y per la affisió dels abitans de dit lloch, governat per lo senyor Ricart, llur veguer, que ha donades, en esta ocasió, les matexes proves de son valor y bon zel al servey del rey com lo any passat, a una matexa factió.

      Lo dit Tutavila, vist que no podia exir ab son intent, se determinà fer enviar als lleals abitans de dit Monblanch, fent saquejar y cremar tot lo rodedor de dit lloch, ab tal ecsés de inumanitat y impietat: avent permès, dins lo lloch de La Guàrdia, prop de dit Monblanch, a que matasen cruelment la major part del abitans, sens exepsió de les dones y minyons y criatures; y, de dos capellans que y avia, la hu dexaren mort de una cultellada en lo cap, y l’altre li llevaren les orelles; robaren la iglésia, fins als càlsers sagrats y lo sagrari, y, finalment, cremaren los imatjes dels sans —que·n feren trosos y las llensaren dins lo foch—, sens tenir respecte a una figura de nostro senyor Jesuchrist, que·s trobà en lo mitx de l’insendi, a ont miraculosament fonch conservat, no avent rebut altro dany sinó tornar-se negre, per prova de que era estat al mitx de les flames de l’insendi, y tenint per lo cos, que representa aquell de Jesuchrist, cantitat d’errugues, axí com poria tenir la pell de un cos que auria estat posat sobre unes graelles. Los enemichs avent confirmat, per sos damnables sacrilegis, las primeres y santas lamentasions dels catalans, de a ont la pietat no pogué sufrir, al comensament de aquestas guerras, las orribles impietats que los enemichs ajustaren a las tiranies e insuportables opressions a ont ells avien entreprès y amanaçat de acabar-los.

      Després d’estes inaudites actions, lo fruyt que an fet és que an perdut més de tre-sens òmens de la guarnisió de Terragona y aver-se retirat ab gran desonrra, sens poder forçar un lloch capàs de defensa. Que, per lo zel dels abitans y la visible asistènsia de Déu, és de aver dexat molt gran orror als cors dels lleals pobles de aquest costat, en los quals és reanimar —als cors dels lleals pobles— llurs justs resentimens de les injúries passades y presens de sos enemichs. La vinguda del nostro socorro los aportà gran consolatió; ell ha dexat, a cada hu, disposat de oposar-se ab valor a les antepreses que los enemichs intentaran fer, en aquelles parts, per dividir les nostras forças, ab les quals sa alteza s’és atacat en aquest siti tan inportant. La affisió de aquells pobles és tant més fervorosos —ells an donat proves en aquesta ocasió— per lo bon cuydado avem tingut a llur conservasió, obligant-los fer dit esfors extraordinari, per asistir-los y valer-los en totes les ocasions serà manester.

      Lo matex dia últim de dit mes de maig, sa alteza, tenint intent, des de que se posà en campanya per anar allà, de atacar lo puesto de Alguayre, per ser un lloch molt aventatjosament situat, a la vista de nostre camp, a ont los enemichs lo avien fortificat, lo ivern passat, per la seguretat de llurs comboys des de Fraga a Lleyda; la qual conservasió los era de gran utilitat, tant per venir socórrer Lleyda per aquest endret, ab lo qual se podien juntar molt prop sens inpediment, y també per ocupar, axí matex, després de la pèrdua de Lleyda, un lloch que lo veÿnat seria incòmodo a la dita plaça y a la de Balaguer, y podían fer curças entre Fraga y Monçó, essent com és entre aquestes quatre plaçes, y en una forta situatió de una montanya espedada a tres parts, a un tir de mosquet del riu de Noguera Ribagorçana.

Скачать книгу