LITMIR.BIZ

Скачать книгу

y tots en cos. La guarda de escarrebinés, que també eren prop de sent, tots a cavall, aportaven los capots tots vermells ab creus de llama de plata. Los demés eren pocha gent, però anaven ben tractats, y los de més eren italians, que, com ell era italià, lo de més servey éran italians.

1. Creu del monestir de Sant Francesc de Paula, fora del Portal Nou.

2. Monsenyor Jacint Serroni, bisbe d’Orange.

3. ropó: ‘vesta llarga que cobria els altres vestits’ (cast. ropón).

4. aversat: ‘versat’.

5. brillós: ‘bellugós, viu de moviments’.

6. de: al ms. «da».

7. o morada: escrit a la interlínia.

      [56.] De com dit senyor cardenal digué de pontifical en Santa Caterina, y lo enquantra tingué ab los consellés, y la entrada del general de dita orda en dita iglésia

En lo tems que dit senyor cardenal entrà en Barselona, era prop de la festa de Sant Tomàs de Aquino¹ y, per ser dit senyor de la orda de Sant Domingo, los frares lo convidaren a l’aufissi, y ell volgué dir lo offissi de pontifical. Y convidaren los consellés a l’aufissi, però no y anaren: que lo senyor cardenal se féu posar un doser al costat de l’altar major, de la part de la sacrestia, a l’igual dels graons de l’altar major —que allà se avia de vestir—; y com los consellés ho saberen, replicaren que ells no anaven en part a ont hi avia doser, que no fos la matexa presona del rey; y ell respongué que era prínsep de la Iglésia y que li tocave aportar doser a ontsevulla que estigués. Y axí, los consellés no y anaren, no tan solament aquí, però ni en ninguna part que ell fos, mentres estigué en Barcelona.²

      Y axí ell digué lo offissi: anà-se’n, primer, sota dit doser, lo qual hi avia una cadira y, al costat, uns banquets per los asistens; estigué una estona asegut, abans de vestir-se; aprés li donaren ayguamans y lo vestiren tot dret, posant-li sa casulla y mitra, com a bisbe, y croça, com a bisbe; y dos asistens ab ses capas, y diaca y subdiacha, canonges, y los asistens, també canonges. Y de aquex modo digué lo offissi a ont estave la iglésia de Santa Caterina, ab tan gran concurs de gent com se pot pensar, que, com era cosa que quiçà may no s’era vista, totom ho desijave veure-u. Predicà lo pare mestre Tàpies, de la orde de Sant Benet. Y de aquex modo se digué lo offissi, ab molta canturia; y acabat lo offissi se tornà en lo matex puesto del doser, y lo despullaren ab molta grandesa y cortesia.

A la tarda se féu la professó de Sant Tomàs de Aquino, com és de costum. Y aquexa tarda entrà lo general de dita orda, que venia de la part de Castella, y consertaren que entràs en lo punt que fos tornada la professó. Y axí, en ser tornada la professó, que ja era vespre, y ab les grans atxes que y avia, abans de apagar-les, ja fou fora al portal de la església, y la creu tornà al portal ab la matexa professó; y lo reberen al portal de la església ab molta cantoria y moltíssima gent, y tanta lluminària que perexia una capella ardent. Ell anave darrera tots, darrera la Veracreu, y se n’anà a l’altar mayor y féu oratió; y de prompte donà orde en que li aportasen la reserva del Santísim Sagrament, per a visitar-la; y aprés anà sobre la sepultura dels frares, y feren una absolta general; y aprés anà a fer oratió a Sant Ramon³ y tornà a l’altar mayor, a ont se asentà en una cadira de repòs y tots los frares li anaren a besar la mà, a prestar la obediènsia, y molta altra gent hi anà; y aprés se n’anà a reposar.

      Estaven los frares molt contens y alegres per tenir en Barcelona cardenal y virey que fos de la orda, y un bisbe també de la orde, y lo general, cosa que avia molt tems que no s’eren trobats ab tanta grandesa. Era lo general homo ja en dies, de estatura mediana, molt moll de ulls y aportave ulleres, y era doctísim omo, de nasió italià, de l’estat de Milà. Estigué aquí alguns vuyt ho quinze dies, y aprés se n’anà devés França.

1. La festivitat de Sant Tomàs d’Aquino se celebra el 7 de març.

2. A banda de la topada per aquesta qüestió protocol·lària, existien causes de fons per al distanciament entre les institucions catalanes i el nou virrei. Segons J. Sanabre, «el nombramiento no causó muy buena impresión en Barcelona por haberse interrumpido la tradición de enviar un general, que constituía una garantía de que sería continuada la guerra y se intentaría liberar las plazas ocupadas por los españoles; y también por tratarse de un italiano, aunque fuera hermano del primer ministro, por considerarlos aliados y partidarios de España», La acción de Francia..., op. cit., p. 398.

3. Capella on eren les despulles de sant Ramon de Penyafort, dins mateix de Santa Caterina.

      [57.] Del jubileu que vingué de Roma en lo present any 1648

Avent trobada, lo papa Innosènsio Dèsimo, la Iglésia tant apretada de guerres, axí de moros —que destruïen la terra dels venesians, esent-se apoderats de la isla Càndia¹ y, ab molt poder, se anaven ensenyorint de la millor terra de Venèsia, lo qual causave gran dany a la crestiandat—, y, de altra part, vèurer los prínseps crestians ocupats en ses guerres, que la crestiandat se anave aniquilant, determinà de enviar un jubileu general per tota la [21v] crestiandat.² En lo qual los obligave a confesar y conbregar y dejunar tres dies, en los quals dies avien de fer una professó general, a ont avien de acudir tots; ho, los que no y podien anar, avien de vesitar una iglésia, en la qual avien de pregar a Déu nostro senyor per lo estat de la santa mare Iglésia, pau y concòrdia entre los prínseps crestians, y exaltatió de la santa fe; y los absolien, en dit jubileu, de qualsevol pecats, salvo dels tres reservats al papa; y aquex jubileu lo avien de pendre una de dues semanes anomenades per son ordinari.

Se comensà lo dit jubileu, assí en Barcelona, dimecres, als 22 de abril 1648, en lo qual dia feren la professó, partint de la Seu y seguint lo ruedo de la professó de Corpus; a ont anaven totes les confraries ab ses lluminàries, y totes les parròquies y monestís, aportant a la custòdia la Verònica³ de Nostra Senyora, a ont la seguia gran còpia de gent; y, los que no podien anar a seguir dita professó, los obligave a visitar⁴ la Seu, pregant lo que dalt està dit. Y axí, durà aquexa semana y la vinent, anant la gent ab molta devosió. Déu vulla oir alguna bona ànima, que lo sert és que la crestiandat va molt patint per les guerres que·s tenen los prínceps crestians, y lo moro feya son negossi a son salvo, mentres ells estaven ocupats ab ses guerres dintre ses pròpies terres.

1. La ciutat de Càndia (l’actual Herakleion) fou la que donà nom a tota l’illa de Creta des que els venecians en prengueren possessió, al segle XIII.

2.

Скачать книгу