LITMIR.BIZ

El Llibre dels fets és una crònica història única, excepcional. Són les memòries del rei Jaume I el Conqueridor narrades per ell mateix,amb la fluïdesa de l'oralitat i un estil fresc i vívid que interpel.la oients i lectors.Al costat de l'obra de Llull, aquest és un dels grans cims de la literatura catalana medieval. Un dels episodis més coneguts d'aquesta crònica és el de l'engendrament i el naixement de Jaume I, esdevinguts en unes ircumstàncies molt especials que marcaran el destí gloriós del futur rei de la Corona de Catalunya i Aragó. Com vaig arribar a ser rei recull aquests episodis i els primers anys de vida, en què el monarca pren consciència del seu lloc en el món, i es perfila la figura que esdevindrà llegendària. Alguns d'aquests episodis, de ressons llegendaris, també els recullen també el recullen les cròniques de Bernat Desclot i Ramon Muntaner, que hem inclòs al final del volum

Подробнее

Das Buch befasst sich mit der Frage, welche Impulse für Erziehung, Bildung, Sozialisation und Sorge von den beiden Frauenbewegungen ausgegangen sind, explizit oder als implizite Anregungen. Wie haben Erziehungswissenschaft und Pädagogik die Impulse aufgenommen und was ist in diesem Prozess aus ihnen geworden? Wie haben sich Inhalte und Intentionen verändert und was ist dabei verloren gegangen? Unter dieser Fragestellung werden in vierzehn Kapiteln pädagogische Themenfelder und pädagogisch-politische Praxen der Frauenbewegungen – der «ersten» Ende des 19. Jahrhunderts und der «zweiten» seit den 1970er Jahren – vorgestellt und diskutiert.

Подробнее

Curial i Güelfa és una novel·la escrita a mitjan segle xv per un autor del qual desconeixem el nom. L'obra narra les aventures cavalleresques i sentimentals de Curial, nascut en una família humil del nord d'Itàlia, que de ben jove se'n va a la cort del marquès de Montferrat. Allà coneix la jove vídua Güelfa, senyora de Milà, que esdevindrà la seva protectora i enamorada. La valentia i habilitat de Curial el converteixen aviat en un cavaller victoriós, sempre al servei de la justícia, que lluitarà al costat del rei Pere II el Gran, i serà honorat per l'emperador d'Alemanya i pel rei de França. Els èxits, però, aniran acompanyats de temptacions amoroses que faran trontollar la relació amb la Güelfa. Lluís Anton Baulenas, Barcelona, 1958. Llicenciat en Filologia Catalana. Novel·lista, dramaturg i traductor. Ha guanyat els principals premis de narrativa catalana: entre d'altres, el Premi Carlemany per «El fil de plata», el Premi Bertrana per «La felicitat», el Premi Ramon Llull amb «Per un sac d'ossos» i el Premi Sant Jordi per «El nas de Mussolini». Ha estat traduït a quinze idiomes.

Подробнее

La Disputa, escrita de vers els anys 1417-1418, constitueix una divertida sàtira de la pretesa superioritat humana respecte dels animals. S'hi narra un àgil diàleg entre fra Anselm i l'ase del títol, que posa de manifest el profund escepticisme doctrinal del seu autor.L'obra utilitza diferents gèneres del món literari medieval: l'apòleg, la disputa, la profecia i el relat satírico-còmic, sense oblidar els elements al•legòrics i cavallerescos. Inclou també components autobiogràfics (o que volen semblar-ho) de Turmeda, un frare apòstata que acabà abraçant l'Islam. El resultat és un producte irònic, amb una aparença moralista. És per això que sovint ha estat mal interpretat pels estudiosos del segle XX com a obra d'un autor penedit de la seva deserció religiosa. L'obra no va poder esquivar la censura coetània, fou condemnada per la Inquisició i només en restà la traducció al francès. La versió d'Albert Mestres i Marta Marfany és una traducció de l'original francès. Argument de l'obra L'aventura s'inicia amb un passeig pel bosc, fra Anselm s'adorm mentre les bèsties debaten l'elecció del nou rei.L'assemblea d'animals, que reuneix des dels més nobles (com el lleó i l'elefant) fins als més baixos (el poll, la puça, la lladella) és una metàfora de la societat humana, un tema molt recurrent a la literatura medieval. En arribar a un acord, els animals ho celebren cantant, saltant i provocant un esvalot que desperta Turmeda. El conill el reconeix de la seva vida captiva anterior, i el rei Lleó, després de sentir-ne a parlar, sol•licita la seva compareixença per tal que aquest «fill d'Adam» els esclareixi cert rumor: que considera l'espècie humana superior als animals. I és així com s'inicia el nus de la faula, un diàleg entre el frare i un «ase cap de suro i desgraciat» que contradiu totes les raons de l'home. Fra Anselm s'esforça a pronunciar dinou arguments a favor de la superioritat de la seva espècie enfront de les altres. Exposa amb audàcia i gosadia raons de costums, d'aparença, de virtuts, d'intel•lecte… però no és fins a l'últim i decisiu argument que desarma el seu interlocutor:Déu es va encarnar en home i no en animal. Davant la derrota, el rei reconeix la seva naturalesa inferior i submisa als éssers humans i deixa anar lliure el captiu. L'autor insereix entremig de la trama vuit històries còmiques que ataquen els frares sense pietat i una profecia de caire transcendental i en vers predita pel «reverendíssim» ruc.

Подробнее

Fragments escollits de la Crònica de Bernat Desclot (1285) en què es relaten els enfrontaments militars entre França (Felip l'Ardit) i Catalunya (Pere el Gran) conseqüència de les disputes entre ambdós regnes pel control de Sicília. La guerra, sancionada com a croada pel papa francès Martí IV, significa la invasió de Catalunya pels exèrcits dels Anjou i la desfeta d'aquests. Del text, a més del seu valor històric per ser relatat per un testimoni directe, cal destacar-ne l'intrínsec valor literari, la vivesa i mestria en el relat de les accions que en fa una lectura dinàmica i amena. La col•lecció Tast de Clàssics, vol apropar textos clàssics catalans al lector actual amb la seva adaptació al català actual feta per autors de relleu. En aquest cas l'adaptador és Miquel Desclot, poeta, prosista i assagista, a més de traductor de grans noms clàssics de la literatura internacional.

Подробнее

Una novel·la sobre el retorn. Un cant al Priorat, al seu paisatge i a la seva gent. En Menna, el protagonista de Marges, té quaranta anys i viu un moment de crisi existencial. És per això que ha decidit passar tot el mes de juliol al Priorat, al poble de Margalef, d'on és originari el seu pare. L'excusa és estudiar els marges de pedra seca que parcel•len el petit país. Però, més enllà d'això, en Menna, profundament identificat amb aquest paisatge i acompanyat per algunes de les figures que el poblen, aconseguirà travessar amb èxit aquest pas delicat de la seva existència.

Подробнее

L'Arbre exemplifical és el quinzè dels setze arbres que formen l'Arbre de ciència (1296). Llull hi converteix en narracions literàries, amb una originalitat extraordinària, tot de conceptes científics que ha desenvolupat a les altres parts de l'enciclopèdia que constitueix l'Arbre de ciència. La seva funció és dotar la ciència d'una dimensió literària que la faci apta per a la divulgació, d'una manera amena i lúdica. Llull diu expressament que busca l'amistat de les gents que llegiran el seu llibre.També relaciona clarament aquí la divulgació amb la predicació: els sermons sobre la doctrina es podran enriquir profitosament de materials didàctics gràcies als exemples de l'Arbre. No estem davant d'un repertori tancat d'històries, proverbis, imatges i sentències, sinó d'un instrument intel•lectual que ens ha d'ensenyar a produir aquesta mena recursos a partir de les dades del saber universal. L'Arbre exemplifical consta de set parts (arrels, tronc, branques, rams, flors, fulles i fruits). L'última explica la finalitat de l'acumulació de saber: preparar l'esperit per a l'elevació a la contemplació de Déu.El tractament de les formes literàries breus a l'Arbre exemplifical és la proposta més innovadora, sorprenent i estimulant de la 'nova' literatura de Ramon Llull.

Подробнее

El 12 de maig de 1437 Joanot Martorell, el futur autor del Tirant lo Blanc, va enviar una primera lletra de batalla al seu cosí Joan de Montpalau. L'acusava d'haver seduït la seva germana Damiata amb la promesa que s'hi casaria. I el desafiava a un combat si no complia el seu compromís.Montpalau va negar taxativament haver promès res. Al llarg de gairebé un tot any els dos cavallers es cartejaren i airejaren públicament les seves desavinences, ben amanides amb tota mena d'insults i desqualificacions. L'objectiu de la correspondència era establir les regles del combat i trobar un jutge imparcial que volgués fer d'àrbitre. Les lletres de batalla eren una batalla de mots, batalla jurídica, batalla de befa i escarni, batalla psicològica per a intentar prendre avantatge abans mateix d'esmolar les armes.

Подробнее

En Leovigild ha desertat de l'exèrcit, durant la Guerra Civil, amb l'objectiu de tornar a casa. En el llarg camí que ha d'afrontar recorre una naturalesa desfermada que intenta sobreviure als paisatges arrasats i a la civilització en descomposició.En un altre temps, en Lluís i la seua família, tots ells masovers del mas de Forès, viuen i treballen a compàs de les estacions i en contacte amb la terra i les seues entranyes, sense poder restar aliens a les violències que els ha tocat viure. I encara en un altre temps, un dels últims habitants d'un món en extinció conviu amb l'amarga consciència d'aquest final i amb l'estoica resignació per tot el que li ha tocat viure.Resolt a no perdre la independència, tot i que sap que amb ell morirà el seu món, encara li queda un bri d'esperança… Hi planteja un rigorós exercici antropològic que és capaç de reflectir els sotracs de la història i que no està exempt de lirisme. L'obra és una conseqüència de les sèries d'articles temàtics que ha escrit a la revista Saó sobre la realitat natural, paisatgística i humana dels Ports i del Maestrat.

Подробнее

Els autors han encarat el repte d'escriure sobre un tema tan aparentment eteri i subtil com els valors, però no en abstracte, sinó referits a un altre tema complex, que és tan material, omnipresent i vast com el territori i la seva expressió perceptible, el paisatge. El viatge entre els dos extrems, l'espiritual i el material, el cobreixen eficaçment i àgilment, però no pas amb celeritat, sinó amb intensitat, sense deixar res per verd, valgui la dita també per la connotació ecològica, que tanta importància té en el llibre –o, per ser més exactes, socioecològica, que és el terme que Ramon Folch adopta com a definidor de la seva principal ocupació professional, i que té l'avantatge, entre d'altres de més científics, de connectar netament amb el de la geògrafa Josepa Bru. El resultat de la seva col·laboració, des d'instàncies alhora diferents i properes, és un llibre en què es trenen de forma sòlida perspectives múltiples, en un exercici excepcional –per bo i per infreqüent– de transversalitat intel·lectual. El resultat, en compartir un mateix projecte, no es queda en una suma respectable però modesta, sinó que assoleix una multiplicació veritable i fecunda. Perquè no és només un llibre de tarannà naturalista, ni socioecològic, ni geogràfic, ni ètic, ni estètic, ni literari, ni econòmic, ni polític, sinó tots això alhora i de forma harmònica. Biografia dels autors: Ramon Folch (Barcelona, 1946). Doctor en Biologia i socioecòleg, expert en gestió territorial, urbanística i energètica des d'una perspectiva sostenibilista que ell mateix ha contribuït a definir. Presideix l'estudi professional ERF (Estudi Ramon Folch & Associats S.L.), fundat l'any 1994. Pertany al Capítol Espanyol del Club de Roma i és membre numerari d'Ecologia Vegetal de l'Institut d'Estudis Catalans. És autor de nombrosos articles, d'una quarantena de llibres (traduïts a distintes llengües) i de diverses exposicions i productes audiovisuals. Ha participat en projectes de recerca i de cooperació desenvolupats a Europa, Àfrica i Amèrica. Ha estat professor de la Universitat de Barcelona i de la Cátedra UNESCO/FLACAM de Desarrollo Sustentable (La Plata), cap dels serveis ambientals de la Generalitat de Catalunya i consultor ambiental de la UNESCO (París). Entre 2004 i 2008 presidí el Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya. Josepa Bru (Barcelona, 1954). Doctora en Geografia, excatedràtica de geografia humana de la Universitat de Girona (UdG). Com a primera directora de l'Institut de Recerca de Medi Ambient, dissenyà i dirigí el Pla Estratègic d'Ambientalizació de la UdG i el primer Doctorat de Medi Ambient d'aquesta universitat. Ha estat docent dels Graus de Geografia, Ciències Ambientals i Comunicació Cultural i del Graduat Superior de Paisatgisme de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Ha estat directora de l'Escola de Postgrau i Vicerectora de Política Acadèmica de la UdG. Ha estat consultora de l'OCDE i ha col·laborat en la realització de projectes arquitectònics en equips interdisciplinaris del quals han resultat diversos premis i publicacions. La seva línia de recerca principal, en la qual ha publicat diversos llibres i articles, desenvolupa una anàlisi sociocultural dels temes ambientals.

Подробнее