Un amor, uns carrers - Varios autores

Скачать книгу

i ampliació dels continguts, escrits, fotogràfics i audiovisuals a l’àmbit digital amb el concurs d’una vintena d’especialistes en els diversos àmbits (informàtica, fotografia, àudio…) de la Universitat de Vic.

      La pàgina web Endrets.cat és la plasmació i ampliació de la Geografia literària editada en llibres. Té quatre grans portes d’accés: autors i textos, indrets i rutes. Alhora, compta amb tres davantals temàtics que es van alternant (autors, llocs i textos) i un cercador general.

      En aquest moments la web s’articula amb la presència de 298 autors, 1.372 textos inscrits en 778 indrets diferents que abracen només les comarques barcelonines, les tarragonines i les Terres de l’Ebre.

      A banda d’admetre un nombre més abundant de fotos (Can Rusquelles, mas de Viladecans…) que no pas l’única que il·lustra el lloc literari en el llibre, hi ha indrets en què es poden comparar les fotografies actuals amb d’altres d’antigues (portal de Santa Magdalena a Berga, monestir de Montserrat…); i d’altres, que compten amb vídeos (la Patum i la plaça de Sant Pere). A més a més, progressivament tots els textos són locutats per veus diferents i, en el cas dels autors vius, amb la seva veu. I encara, pel que fa a aquests comptem amb diàlegs entre dos autors que puguin tenir temes comuns per tractar i els vídeos respectius es troben penjats al web amb connexió dels llocs literaris d’aquests escriptors.

      A l’apartat «Altres», hem començat a desplegar unes fitxes amb propostes didàctiques de cara a alumnes i professorat de segon ensenyament. S’hi proposen activitats prèvies a la ruta literària, simultànies i posteriors a aquesta. De moment hi ha com a mostres les de textos de Jacint Verdaguer, Martí Genís i Aguilar, Miquel Llor, Maria Àngels Anglada i Miquel Martí i Pol.

      8. LES TIC AL SERVEI DE LA LITERATURA. LA RUTA LITERÀRIA, FORMULACIONS

      Els avantatges educatius de les marques literàries són essencialment dos: les grans possibilitats de formació interdisciplinària que ens permet l’ús instrumental de la literatura a partir del suport cada volta més dinàmic de les TIC i, la més substancial, que els usuaris augmentin i perfeccionin la seva competència lectora i literària a partir de l’aplicació de les múltiples estratègies que el concepte de lloc i ruta literària permeten aplicar des de la lectura en veu alta a l’habilitat conductora d’una activitat de comunicació per la capacitat de combinar estratègies diverses per aconseguir resultats també molts variats.

      És a partir del concepte de lloc literari que podem elaborar les rutes literàries més o menys ambicioses. Així, dos o tres llocs literaris, units, donen d’entrada un espai o territori lligat amb el concepte de branding o marca: la visita dels monestirs del cistercencs (Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges); o unint el romànic de Ripoll amb el de Vic crearem la marca del bressol de Catalunya; o configurant la marca de bandolers a cavall de Viladrau i Sant Hilari Sacalm passant pel lloc de Querós i una àmplia zona de les Guilleries, etc.

      A banda del cas ja comentat de Berga, si enllacem els diferents llocs literaris relacionats amb Palma o València, podem crear unes rutes literàries que ens descobreixin les ciutats des de diferents aspectes i de la mà de diversos autors. Així, a Palma podem organitzar una ruta de Ramon Llull, una de Joan Alcover o Miquel Costa i Llobera, a la ciutat de València una de Teodor Llorente o a Barcelona una de Jacint Verdaguer o Joan Maragall.

      Dependrà del lloc on resideixin els alumnes o l’espai geogràfic que es vulgui descobrir amb ells que adequarem les pràctiques prèvies a l’organització de l’activitat. Així, per posar un cas molt concret i actual, amb els meus alumnes de la Universitat de Vic els proposo tres tipus de rutes diferents: una de conceptual a partir d’Endrets.cat, una per Vic i, finalment, una de Josep Pla per Palafrugell. Molts d’ells, sent de Vic no coneixen «literàriament» els llocs històrics bàsics de la ciutat. I no diguem res d’aquells que vénen d’altre contrades. Poden passar-se el quatre cursos de carrera sense haver obert els ulls a la realitat històrico-cultural vigatana. Han de conèixer l’entorn vigatà i comarcal, però també parts del territori que els encurioseixen o, fins i tot, del lloc on provenen.

      Pel que fa a la ruta conceptual per Endrets.cat, als alumnes els podem entrenar fent-los cercar deu exemples dels deu models de llocs literari que hem descrit més amunt, valorar-los i que mirin de connectar-los els uns amb els altres per afinitats temàtiques o autors. Tot plegat ho han de compilar en un treball que no tingui més de deu pàgines (fotografies dels llocs incloses). Evidentment és un bon exercici per avaluar-los tècniques d’expressió escrita alhora que amplien enormement de manera pràctica el seu horitzó cultural.

      9. COMPETÈNCIA ORAL I ESCRITA I FORMACIÓ INTERDISCIPLINÀRIA: UNA RUTA PER VIC

      En els meus cursos de «Tècniques de comunicació i expressió» munto una ruta literària i cultural per Vic a partir d’un dossier que conté textos de vuit autors: Jacint Verdaguer, Jaume Collell, Martí Genís Aguilar, Miquel Llor, Sebastià Juan Arbó, Maria Àngels Anglada, Segimon Serrallonga i Miquel Martí i Pol, a banda de dues mostres de cançó popular (Bac de Roda i L’estudiant de Vic). Primer de tot fan una lectura comprensiva dels textos. En els casos de més complexitat, dediquem espais per fer comentari de text pautat. Paral·lelament exercitem tècniques de lectura en veu alta (to, impostació, volum, correcció fonètica, ritme…). Els alumnes trien el text que voldran llegir durant la ruta. Se’l preparen, em consulten… D’aquesta manera s’integren en el projecte.

      Per a moltes de les explicacions contextuals dels textos ens servim de les TIC cosa que fa que les classes siguin molt dinàmiques i entretingudes. Cada dia hi ha un responsable de fer les consultes de tot tipus a la xarxa (diccionaris inclosos).

      D’aquesta manera, treballem la Guerra de Successió, les guerres carlines, la personalitat dels autors i, especialment la de Jaume Balmes, les planes de Vic i de l’Empordà, l’obra d’Andreu Alfaro, el caciquisme i les formes de vida rural i urbana. Tot i que ja tenen informacions prèvies, en la visita que fem a la catedral de Vic descobreixen què és una cripta, l’estructura de l’antiga catedral visigòtica, lligada amb el savi Gerbert d’Orlhac (Silvestre II) i l’scriptorium de Ripoll, els orígens medievals de la Universitat de Vic (Estudi General, 1599), l’art gòtic del retaule de Pere Oller, el claustre conformat per tres pisos (romànic, gòtic i renaixentista), les pintures de Josep Maria Sert; també el temple romà, les muralles medievals i la plaça del Mercadal.

      En definitiva, les possibilitats de formació i educació lectora, cultural i cívica de la literatura són cada volta més extraordinàries. Només cal que els mestres i professors estem a l’alçada de les capacitats de què ens doten les noves tecnologies.

      10. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

      ASWORTH, G. J. i H. VOOGD (1990), «Marketing and place promotion» dins J. R. Gold i S. V. Ward (ed.), Place promotion: The use of publicity and marketing to sell towns and regions, Chichester, Wiley, pp. 39-52.

      BARTELS, C. i M. TIMMER (1987), City marketing: Instruments and effects, Atenes, European Regional Science Association.

      KELLER, K. L. (2008), Administración estratégica de marca branding, Méjico D. F., Pearson Educación.

      SAN EUGENIO, Jordi de (2005), Teoria i mètodes per a marques de territori, Barcelona, Editorial UOC.