LITMIR.BIZ

Скачать книгу

del territori. És, precisament, amb la idea de fer visible la riquesa i el potencial del patrimoni literari català el que va portar a la creació de la xarxa i a tirar endavant projectes conjunts.

      En aquest article destacarem el projecte de posar en comú i fer visible les rutes literàries que duen a terme les entitats associades a Espais Escrits. Parlarem, d’una banda, d’un Catàleg de Rutes Literàries consultable des del web d’Espais Escrits, i, de l’altra, del projecte del Mapa Literari Català que ofereix la possibilitat de fer rutes, tant practicables —sobre terreny—, com de manera virtual.

      2. EL CATÀLEG DE LES RUTES LITERÀRIES D’ESPAIS ESCRITS

      En els darrers anys han sorgit diverses rutes literàries pels Països Catalans, algunes de les quals han quedat com a commemoració puntual d’una efemèride i d’altres s’han consolidat com oferta cultural estable. Agafant com a base les rutes literàries que porten a terme els socis d’Espais Escrits, la majoria es posen en funcionament entorn el 2006, fet que es deu, en gran mesura, al naixement i assessorament de la xarxa de patrimoni literari català Espais Escrits (2005).

      L’objectiu de la ruta literària és donar a conèixer el llegat de l’autor posant la literatura i el seu paisatge al servei del lector. A més de conèixer els aspectes biogràfics i llegir fragments de l’obra, es convida el visitant —l’estudiant— a contemplar el paisatge i descobrir els espais on va viure l’autor o que van inspirar la seva obra.

      Amb la voluntat de protegir, però també de promocionar les rutes literàries com a recurs educatiu i turístic, des d’Espais Escrits s’ha elaborat una base de dades amb informació d’interès sobre les rutes, consultable des de la pàgina web de l’associació. Alhora que a l’apartat agenda del web, també s’ofereix la possibilitat de conèixer la programació de totes les ofertes que existeixen avui dia entorn el patrimoni literari.

El Catàleg de Rutes Literàries² incorpora tota aquella informació considerada d’interès a l’hora d’escollir una ruta literària determinada. Dóna a conèixer quins autors disposen de rutes guiades, o bé la possibilitat de buscar rutes que disposin de material per poder treballar a classe (si es pensa en l’escolar com a públic potencial), etc.

Per exemple, si ens centrem en la informació que apareix en la Ruta literària Víctor Català³ veiem que, igual que en totes les rutes de la xarxa que apareixen al catàleg, ens trobem amb una breu explicació/ descripció de la ruta, acompanyada de fotografies i informació d’interès com el lloc des d’on es comença la ruta; els diversos punts per on transcorre l’itinerari; la distància i accessibilitat per saber si s’ha de fer a peu o hi ha algun tros que necessites accedir-hi amb cotxe; el temps aproximat que dura; si es pot fer de forma guiada o per compte propi; el tipus de públic a qui va dirigida; la periodicitat, i el cost; i també s’acompanya amb un seguit de propostes de restauració. A més, s’ha cregut convenient introduir-hi xarxes socials per tal de poder compartir la informació i, al mateix temps, rebre un feedback per part dels visitants amb la opció d’escriure la seva experiència o enviar les seves pròpies fotografies.

      La majoria de les rutes acostumen a durar entre una i dues hores, i parar-se en 10 o 12 punts considerats d’interès. Llocs en què es llegeixen fragments de l’obra o es donen a conèixer aspectes biogràfics de l’autor, que ajuden a entendre millor el seu univers literari i conèixer el territori que el va veure néixer o el va acollir en els seus anys posteriors.

Les diferents rutes es poden cercar per autor (associats a Espais Escrits), però també per comarca en què hi trancorre la ruta, o per l’entitat que l’ofereix. Aquesta selecció ja és al mateix temps un filtre per anar directament a l’autor que interessa, o bé a l’indret/comarca que es vol visitar i que existeix l’opció de conèixer-lo a través la mirada d’un escriptor. Si, per exemple, el que interessa saber és si hi ha una ruta literària a Osona, cerques per la inicial O, i es poden veure totes les rutes que hi ha.⁴ En l’actualitat trobem diverses rutes de Verdaguer i de Miquel Martí i Pol, properament també n’hi haurà de Miquel Llor i Maria Àngels Anglada, totes dues a la ciutat de Vic, la coneguda Ciutat dels Sants de Llor. Si ens fixem en la ruta literària que tenen conjunta Verdaguer i Martí i Pol, veiem que la informació que es detalla segueix la mateixa estructura que la comentada anteriorment amb Caterina Albert, però aquí, a més a més, hi ha la possibilitat de descarregar el mapa de la ruta en format PDF. Ens informa que aquesta ruta és força llarga (14 km) i que es pot recórrer lliurement a partir d’un llibre de Ricard Torrents (1998) o d’un tríptic que s’ofereix des de la mateixa Casa Museu Verdaguer de Folgueroles.⁵

      3. RUTES LITERÀRIES VIRTUALS: L’MLC

      D’altra banda, la introducció d’ordinadors a l’aula i el treball en xarxa també permet que un altre projecte desenvolupat per Espais Escrits es converteixi en un recurs per a les classes de llengua i literatura, parlem del Mapa Literari Català (www.mapaliterari.cat). Amb l’objectiu de promoure la difusió i el coneixement de la literatura catalana, el Mapa Literari Català (MLC) permet la visibilització de la literatura en pantalla. El que es pretenia era mapejar a escala mundial la literatura catalana fent ús dels recursos que la tècnica ens posa a l’abast. El resultat ha estat construir sobre la base cartogràfica del món, i fent ús dels recursos lliures de la xarxa, una galeria de llocs literaris que permeten fer una lectura hipertextual dels autors associats a la xarxa amb informacions de format divers. Actualment conté un miler de fragments d’obres literàries, acompanyats d’un important contingut multimèdia: fotografies, vídeos, locucions dels textos i traduccions.

A l’MLC es troben espais escrits, representats al mapa amb la icona d’un autor.⁶ Cada espai escrit està localitzat geogràficament al lloc d’on fa referència el text. Així, es pot navegar per tot el món a través la literatura catalana. També podem accedir als espais escrits a través del panell de l’esquerra, ordenats per autor. Si s’hi clica s’accedeix directament al contingut de l’espai: amb la possibilitat de llegir un fragment del text de l’autor, escoltar el fragment del text (interpretat per veus tant reconegudes com les de Pere Arquillué, Carles Sales, Rosa Cadafalch o Mercè Managuerra) o veure diversos vídeos com el de Palau i Fabre recitant el seu Cant espiritual.⁷

      A més dels espais escrits, també trobem rutes literàries (tant virtuals com practicables) i les diverses institucions que vetllen pel patrimoni literari català. Recentment la pàgina web de l’MLC també ha incorporat diverses millores encaminades cap a la internacionalització del projecte. Per defecte, l’MLC mostra tot el seu contingut en català, però des de fa pocs dies es troba l’opció de poder veure la interfície en anglès o castellà, clicant a la part superior dreta de la pantalla (ca, en, es). Si en canvi es vol seguir veient la pàgina en català, però interessa explorar els textos dels autors amb diversos idiomes, s’ha de clicar el botó Tria Idiomes (a l’esquerra de la pantalla), i seleccionar la llengua que més interessi, hi ha més de 15 idiomes per escollir. La tria de les diverses llengües no és arbitral, sinó que s’han escollit perquè tenen obres de la literatura catalana traduïdes. Si per exemple volem saber el nombre de textos que hi ha en anglès, cliquem la bandera en anglès i ens trobem amb el Violí d’Auswitch de Maria Àngels Anglada o A Barcelona de Verdaguer, d’entre d’altres.

      Una altra novetat, a part de la incorporació de contingut del patrimoni literari català a diversos idiomes, és la integració de les xarxes socials com Facebook i Twitter amb el propòsit de convidar el visitant, l’estudiant,

Скачать книгу