Un amor, uns carrers - Varios autores

Скачать книгу

que ha fixat un punt d’inflexió de la història (la batalla d’Almansa, l’illa de Cabrera i la reclusió de l’exèrcit francès de la mà de la novel·la que Porcel dedicà a la tragèdia, la batalla de l’Ebre i Corbera, el camp de concentració d’Argelers o el de Sant Ferran de ses Roques a Formentera).

      - ARTÍSTIQUES: casa museu d’Apel·les Fenosa, al Vendrell, i Josep Carner, Carles Riba, Tomàs Garcés i, sobretot, Salvador Espriu; casa d’Antoni Tàpies, a Campins; la d’Antoni Miró, al mas Sopalmo d’Ibi, i Miquel Martí i Pol, Isabel Clara Simó i Ovidi Montllor).

      - RELIGIOSES: ermites (Bellmunt), santuaris (Montgrony, del Toro), basíliques (el Pi i la Sagrada Família); les abadies fundacionals de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó; els monestirs (Montserrat, Poblet, Santes Creus, Lluc, del Puig…).

      Representacions sacres de tots els temps lligades a llocs molt emblemàtics del territori (Misteri d’Elx o Passions d’Olesa, Esparreguera, Cervera…).

      - CULTURALS: llotges de Palma, Perpinyà, València i la literatura romàntica; el Saló de Cent o Llotja de Mar de Barcelona i la Renaixença; el Cau Ferrat de Sitges i el Modernisme; biblioteques populars i escoles de la Mancomunitat i el Noucentisme; l’Ateneu i els teatres (Principal, Liceu, Romea…)

      - ECOLÒGIQUES: els espais naturals o els indrets concrets lligats amb ecosistemes evocats per autors diversos (massís del Montseny, delta de l’Ebre, península de Formentor, la Mola de Formentera, Aiguamolls de l’Empordà, Desert de les Palmes de Benicàssim, Albufera de València, penyal d’Ifac, serra de Mariola, Barranc del Cint d’Alcoi, cap de Favàritx, Palmerar d’Elx).

      - ESPORTIVES: font de Canaletes, Camp Nou, Estadi i Port Olímpic… Les proeses d’excursionistes i d’espeleòlegs (ascensió a l’Aneto, al Canigó o baixada a S’Entreforc o el Forat de Sant Ou).

      - ANTROPOLÒGIQUES: objectes de més o menys entitat que han arribat a configurar una llegenda sobre un escriptor (la falsa biblioteca de Josep Bernat i Baldoví a l’Ajuntament de Sueca), el Sant Grial de la catedral de València o, simplement, que han quedat orfes de la seva finalitat inicial (mausoleu de Jaume I a l’Ajuntament de Tarragona).

      Cases familiars d’escriptors de valor tangencial (Nissaga Corella a Cocentaina; palau Falguera i el baró de Maldà, Castellarnau a Tarragona i la Maiola i Vilaniu, de Narcís Oller.

      Llocs sense cap referent literari aparent avui convertits en hotels luxosos o residències per a infants orfes que la memorialística ha convertit en centres d’interès literari (Sanatori de Puig d’Olena a Sant Quirze Safaja, Sanatori de Sant Joan de Déu al Vendrell, Sanatori de Caubet a Bunyola).

      Els llocs i els personatges lligats amb la tradició de les cançons populars o altres tradicions ancestrals (Bac de Roda i Vic, el comte Arnau i Montgrony, el Salt de la Bella Dona i Lluc; el dia de l’ós a Prats de Molló).

      Els llocs de divertiment i oci: cafès, musics-halls (Bagdad), els centres de treball (la Blava), llocs de trànsit (Estació de França i aeroport del Prat); restaurants, hotels cerveseries (Set Portes, Cafè Colon, Fonda Espanya, fàbrica Moritz…).

      6. EL MÓN DE L’ENSENYAMENT I EL TURÍSTICOCULTURAL I LES MARQUES LITERÀRIES

      És evident que la senyalització de diferents àmbits territorials amb les marques literàries individualitzades, d’un autor o d’obres diverses ha anat creant en major o menor grau una xarxa d’interconnexions que agrupa marques. Així, ja hem indicat la intensificació de la marca Folgueroles i Roda de Ter. La de Verdaguer podria abastar tota la comarca d’Osona, amb Vic al capdavant (Antic seminari, arxiu biblioteca episcopal, monument d’Alfaro…), i s’ampliaria enormement amb la connexió amb els llocs literaris de Santa Cecília de Voltregà (Gorg negre), Masies de Voltregà (la Gleva, Vinyoles d’Orís, Orís, Sant Pere de Torelló (santuari de Bellmunt)… Però també els llocs verdaguerians de Barcelona, del Maresme, del Conflent, de Lleida, del Pallars… podrien configurar una xarxa complementària que definiria una gran marca nacional.

      La mateixa operació es podria fer amb l’obra de Pla més enllà de l’Empordanet. Pla dóna marques potentíssimes a Girona i Barcelona, però també a Figueres i a la majoria de les capitals de comarques de la Catalunya Vella. I, encara, amb els seus homenots serveix per marcar el territori literari i cultural al Principat i a les Illes fonamentalment, però també al País Valencià, gràcies a les seves famoses guies.

      Des de les cases museu, sobretot, però també des d’altres instàncies (Ajuntaments, Consells Comarcals i Centres de Documentació) s’ha anat expandint un suport a dos focus d’activitats bàsiques per a la implementació i potenciació de les marques literàries: les provinents del món de l’ensenyament i les lligades amb l’oci turístico-cultural. En pocs anys, ambdues han pres un auge impensable fa poc temps. Gairebé totes les cases museus i centres de documentació adscrits a Espais Escrits, Xarxa del Patrimoni Literari Català. És una associació privada sense ànim de lucre, constituïda amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes l’any 2005, amb l’objectiu d’articular els projectes de custòdia, recerca, i difusió del llegat tangible i intangible dels escriptors de la literatura catalana, per tal de cartografiar el patrimoni literari català a través de les institucions que el vetllen i en promouen la lectura i els estudis. En aquests moments, una cinquantena de centres adscrits ofereixen una variada oferta de visites i rutes literàries. Per la seva banda, les agències turístiques se serveixen sovint d’empreses dedicades a guiar els turistes interiors o exteriors per marques ja comercialitzades (Rodoreda, Ruiz Zafón…)

      7. LES MARQUES LITERÀRIES A L’ENTORN DIGITAL

      Tot i que segons San Eugenio el branding de lloc traslladat a l’àmbit electrònic, és a dir l’anomenat e-place branding, que nosaltres designarem a partir d’ara com a marca literària digital o electrònica (MALD o MALE) és en aquest moments a les beceroles, afirma de manera general un principi que podem aplicar en les marques literàries en particular: «…sembla clar que actualment el treball en un escenari evolucionat de place branding —i, en concret, pel que fa al seu desplegament en un entorn digital— necessita la consolidació i la reafirmació conceptual i teòrica del branding de territoris prèvies fora de la xarxa (off line) per a continuació traslladar les seves lògiques de gestió a l’entorn virtual». És el que ha passat en el sorgiment dels tres projectes més destacats de MALD en diferents fases de desenvolupament: Espais Escrits. Atles literari de les terres de Girona i Endrets.cat. Geografia literària dels Països Catalans.

      Espais Escrits, en aquests moments compta amb cinquanta-quatre centres adscrits: vint-i-cinc de patrimonials, nou d’estudis i setze d’activitats de difusió.

      Endrets.cat. Geografia literària dels Països Catalans és un projecte bibliogràfic

Скачать книгу