LITMIR.BIZ

Скачать книгу

ràpida i fins i tot econòmica. La comunitat 2.0 ens obre unes gran possibilitats de sumar sinergies i iniciatives i ens predisposa a crear comunitats amb una gran interacció entre col·lectius que tenen grans potencialitats per compartir les seves afinitats. Unes relacions que no es produeixen per generació espontània: cal propiciar-les i dinamitzar-les i esdevenir moderadors d’aquest gran fòrum cultural que es pot generar en totes i cada una de les comunitats que es troben i es comuniquen a través de la xarxa.

      És en aquest context que la Fundació Jacint Verdaguer assumeix la responsabilitat de la custòdia d’aquesta llengua recuperada per Verdaguer i es responsabilitza de ser prescriptora de les obres cabdals de Verdaguer fent-les accessibles i llegibles, en definitiva preservant-ne la memòria en clau de futur.

      3. PROJECTES DE LA FUNDACIÓ JACINT VERDAGUER A LA XARXA

      A partir de l’anàlisi que hem exposat, la Fundació Jacint Verdaguer ha portat a terme diversos projectes endegats els darrers cinc anys que tenen en comú la voluntat de donar a conèixer la figura i l’obra del poeta de Folgueroles a través de la xarxa i cadascun d’ells obeeix a uns objectius específics que exposarem breument.

      1. Creació de comunitat a la xarxa

      «Ajuda’ns a trobar Verdaguer» és un projecte de Recerca col·laborativa obert a la xarxa el 2009 amb l’objectiu de recollir imatges i localitzar carrers, monuments i espais públics dedicats al poeta. [http://www.verdaguer.cat/home.php?op=22&module=noticies&cad=0&year=2010&id=217]

      2. Exposicions en xarxa

      Es tracta d’exposicions sobre obres concretes de Jacint Verdaguer —a vegades poc conegudes— que es produeixen en doble format és a dir, en suport físic i amb suport digital dels llibres: A vol d’ocell (2008) [http://www.avoldocell.cat] i Caritat (2011) [http://www.caritat-verdaguer.cat]

      3. Literatura georeferenciada

      Una proposta sobre literatura i territori elaborada conjuntament amb Espais Escrits que permet navegar sobre un mapa i descobrir textos de la literatura catalana vinculats a la geografia del món (2009). [http://www.mapaliterari.cat]

      4. Producció multimèdia

      Per celebrar els 125 anys de la primera edició de Canigó de Jacint Verdaguer (1886) es va idear el projecte «Canigó 125 Veus», que es va desenvolupar durant tot el 2011 i es va culminar amb l’edició de l’àlbum amb tres devedés. Canigó 125 Veus és una lectura col·lectiva del poema sencer llegit davant d’una càmera per 125 persones diferents, cadascuna en un lloc de la geografia catalana.

      El projecte va néixer amb un objectiu molt clar, a l’era de la globalització, en uns moments de canvis revolucionaris en el món dels llibres i de l’edició.Vam apostar per trobar una fórmula per fer present el llibre, que es llegís en el format que fos. Com els protagonistes de la pel·lícula Fahrenheit 451 que interioritzessim la lectura per salvar la identitat d’un poble que des de fa 125 anys veu en el Canigó el reflex de la història que li és pròpia. El poema consta de 4334 versos, amb mètriques diverses, repartits en dotze cants i un epíleg. Per al lector d’avui, llegir o rellegir aquests versos immortals sentint-los declamar per 125 veus diferents, tantes com anys fa que els van llegir els seus primers lectors, va constituir una experiència de lectura inèdita i va tenir una repercussió molt important tant des del punt de vista mediàtic com des del punt de vista dels usuaris que fins a dia d’avui han fet més de 46.000 descàrregues dels vídeos a You Tube. Existeix activa la web Canigó 125 Veus [http://www.canigo125.cat] i s’han produït a través de micromecenatge 1000 àlbums amb tres vídeos que es troben a la venda a través de [email protected].

      Amb aquesta lectura calidoscòpica de Canigó i amb els resultats que tenim dia a dia entre els usuaris de les nostres webs podem afirmar que la presència dels nostres escriptors a la xarxa és del tot necessària. Una cultura com la nostra, constantment amenaçada, ha de ser present entre la comunitat digital. No només essent actius a les xarxes socials, que també; sinó sobretot fent navegar les obres dels nostres autors amb projectes innovadors que engresquin, creïn comunitat i sobretot donin a conèixer la nostra literatura, que en definitiva és l’expressió cultural per excel·lència de la nostra comunitat lingüística. Els resultats obtinguts fins al moment són plenament satisfactoris.

      Més informació: http://www.verdaguer.cat.

      4. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

      CONSELL DE REDACCIÓ DE REDUCCIONS (2012), «Declaració sobre la Lengua», Reduccions, 100, pp. 307-312.

      TORRENTS BUXÓ, Carme (2007), «Patrimoni Literari català i consum cultural», dins Miscellània Ricard Torrents. Scientiae patriaeque impendere vitam, Vic, Eumo, pp. 595-607.

      ____, (2012), «Formats literaris de qualitat: un repte per als centres de patrimoni literari», dins Literatura Territori i identitat. La gestió del patrimoni literari a debat, Barcelona, Courbet edicions, pp. 237-258.

      II. Els itineraris: territoris

      Geografia llegendària del Comtat. Les llegendes com a itinerari didàctic

      Ivan Carbonell Iglesias

      IES La Vereda (La Pobla de Vallbona)

      1. INTRODUCCIÓ

      El llegendari, el folklore, les rondalles i les peces de literatura popular necessiten d’unes coordenades espai-temps que donen escenari als motius narrats. Així, és obvi que les rondalles arreplegades per Enric Valor permeten bastir un itinerari pel patrimoni natural i urbà de la geografia valenciana en què s’ambientaren aquelles narracions. Amb les llegendes, en tant que relat d’intenció històrica, s’esdevé un procés idèntic: les coordenades espai i temps que articulen la narració permeten la recreació, la visita a l’escenari, el relat a l’ombra dels llocs i dels fets que es volen narrar.

      Aquesta convicció l’ha refermada la recerca que hem realitzat a la comarca del Comtat gràcies a la V Beca d’Investigació Vila de Cocentaina, que se’ns concedí l’any 2011. El Comtat és una de les comarques centrals del País Valencià que ha estat escenari dels relats llegendaris amb indrets i monuments que arriben als nostres dies. Així, les edificacions —els castells de Millena, de Penella, de Cocentaina—, els paratges —el Barranc de l’Encantada—, els pobles —el Pla de la Font de Cocentaina, la plaça de la vila de Gorga—, les coves —la de la Sarsa a la Mariola, la de l’Or a Beniarrés— han estat l’escenari de llegendes transmeses de generació en generació. Criatures fantàstiques com la serp de Beniarrés o la Vídua de l’Orxa; de reals com el bandoler Manco de Calderón o prodigis com el de la Mare de Déu de Cocentaina han deixat llocs a visitar i relats a narrar als escenaris que la llegenda esmenta.

      És amb aquests nuclis llegendaris que es pot bastir un itinerari per la geografia de la comarca del Comtat que permet la narració de llegendes en els indrets que en són objecte. Es dibuixa així una geografia a propòsit del relat oral que perfila un mapa semblant al que acompanya les cartografies de J.R.R. Tolkien, amb la diferència que les fortaleses i els palaus comtals existeixen. Per si aquest patrimoni associat a relats llegendaris no fóra suficient, els escriptors de ploma culta també han trobat al Comtat un escenari idoni per ambientar les seues creacions. És així que el Comtat és l’escenari on arreplegaren materials folklòrics Enric Valor, Francesc Martínez, Joaquim Martí Gadea, Bernat Capó o Víctor Gómez Labrado, però també és l’escenari de les novel·les de Francesc Gisbert, Juan Francisco Ferràndiz Pasqual o Rafael Escobar. Llegendes, rondalles i literatura culta conflueixen, doncs, pels viaranys i pels camins

Скачать книгу