LITMIR.BIZ

       Figura 2. El Cant de la Sibil·la de la Catedral de Mallorca. (© Capítol Catedral Mallorca. Foto: Jaume Gual.)

       25 Nadal

       L’àpat de Nadal

      Per referir-nos a l’àpat nadalenc tornem a donar la paraula a Violant i Simorra. Extrec la informació del seu Llibre de Nadal, en el qual, en una acurada edició de l’editorial Alta Fulla a càrrec de Josep Molí, hi podem llegir: «Les viandes i begudes que antany es consumien en aquesta data, sobretot en el dinar, segueixen un ritual d’arrel tradicional molt pregona i llunyana», i entre galls, lletons, galls dindi, cabrits i anyells, ens relata què es menjava aquell migdia en una casa —benestant— de la Barcelona de principi del segle xx. «La clàssica sopa de macarrons escorreguts amb unes cullerades de formatge ratllat a sobre, escaldums [...], el gall farcit amb prunes, panses, pinyons, salsitxes, cansalada, etc. I per postres torrons i neules sucades amb vi ranci.» Després menciona un curiós i consistent beuratge d’aquests dies, el piment, i ens conta com el cambrer d’un convent de Banyoles preparava aquest piment en època medieval: «Primerament lo die de Nadal entren al piment xxiv (24) justeyes de vin e aquell die lo Camarer met miga [mitja] lliura de pebra e tres lliures de mel.» D’aquesta beguda tan vigoritzadora, se’n donava un «enap [vas per beure] i mig a cada monjo i clergue».

       L’arbre de Nadal i el vesc de la sort

      En referir-nos al tió, ja hem mencionat l’arbre de Nadal. El costum de l’arbre, ja molt consolidat a casa nostra, com un símbol del Nadal, ens arriba, no cal dir-ho, dels països del nord europeu, on la verdor de les forests ressalta enmig de la gèlida capa nivosa. Aquest arbre de les selves nevades dóna fe que el món és viu, raó per la qual el festegem, el duem a casa i el guarnim, i l’arbre, com antany la roja flama del vell tió, a part de la promesa de vida, ens aporta màgics regals. Vet aquí el significat de l’arbre de Nadal. Un altre element vegetal que s’ha introduït en l’actual imaginari nadalenc és el vesc, aquesta mena de raïm que, al bosc, adorna les balbes branques dels arbres amb la seva aèria vida parasitària; i també s’hi ha introduït l’acerat boix grèvol, i el galzeran de fruits vermells. Tots ells combinats amb llaços, espelmes o llumets de colors, ens recorden l’alegria del dia de Nadal enmig del depressiu hivern.

       El Betlem de Tirisiti d’Alcoi

      Encara que els dies de Nadal ens costa sortir de casa, donaré les referències de dues activitats prou curioses. Abans ja hem mencionat la Fia-faia que celebren la nit de Nadal a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola, al Berguedà. Les que esmentaré ara tenen un marcat interès per a la canalla. La primera és una funció de titelles que aquests dies es representa a Alcoi, el Betlem de Tirisiti. Tirisiti és el titella protagonista d’una envitricollada aventura pels carrers de la vila, on també té lloc el naixement del Nen Jesús. Les funcions obertes al públic es representen, aproximadament, del 20 de desembre al 5 de gener.