ТОП просматриваемых книг сайта:
Cada dia és festa. Bienve Moya
Читать онлайн.Название Cada dia és festa
Год выпуска 0
isbn 9788472269873
Автор произведения Bienve Moya
Жанр Социология
Серия Museu de la Vida Rural
Издательство Bookwire
Cicle de Nadal
El calendari d’Advent
Amb el temps d’Advent comença el cicle festiu de Nadal. L’Advent, que pot durar de vint-i-un fins a vint-i-vuit dies, el conformen estrictament les setmanes senceres dels quatre diumenges abans de Nadal. Advent significa ‘arribada’: en concret l’Advent cristià es relaciona amb l’arribada del Nadal, el naixement del Nen Jesús. Per seguir el compte de les setmanes d’Advent era costum confeccionar un calendari, a l’estil del de la Vella Quaresma, que incloïa des del primer dia d’Advent fins al darrer de Nadal. Aquest costum està molt estès als països del nord d’Europa i, sobretot, entre la canalla. Cada dia els nens han de destapar una casella del calendari, que conté un dibuix del cicle nadalenc o d’un altre motiu tradicional. En els calendaris més luxosos, dins les caselles s’hi amaga una llaminadura, generalment un bombó de xocolata. Aquí farem coincidir el primer dia d’Advent amb el calendari del 2013, any de la redacció del llibre.
Primera setmana d’Advent
1 Eloi
Eloi de Noyon, alt funcionari a la cort merovíngia, fou un reconegut orfebre. Moltes de les obres que tradicionalment se li atribueixen van desaparèixer amb la Revolució Francesa. És el patró dels oficis relacionats amb els metalls, des dels orfebres fins als ferrers i ferradors de cavalls, i, per extensió, també dels traginers. La seva festa, com que se’l relaciona amb els cavalls, actualment es combina amb la de sant Antoni. La Festa dels Elois de Berga i la de Campdevànol, antigament dedicada al gremi de traginers de muntanya, avui la celebren els uns al juny i els altres al maig. El gremi d’argenters de Barcelona ha volgut actualitzar la festa amb la creació del Premi Enjoia’t, de l’associació d’orfebres del Foment de les Arts i del Disseny (FAD), que celebren el dia del sant, l’1 de desembre.
Espinelves. Fira de l’Avet
L’arbre de Nadal, ja sigui un avet o una branca de pi, s’ha guanyat un racó en la gran majoria de cases catalanes, en moltes d’elles sense haver desplaçat totalment el pessebre, en d’altres substituint-lo. En efecte, en les cases on ja no hi ha canalla, el pessebre ja no té enginyers que plantin cases, portals, camins i ponts de joguina. Això passa sobretot si no hi ha nens ni avis, i cada cop són majoria les cases on els avis només apareixen molt de tant en tant. Per satisfer aquesta nova necessitat sumptuària, i de passada protegir les boscúries de pins periurbans, a partir de principi de desembre, Espinelves, en ple Montseny, celebra la Fira de l’Avet. Respirar, encara que sigui per un dia, l’aire i el pintoresquisme d’aquesta petita vila és un goig per a la vista i l’ànima.
6 Nicolau
El bisbetó de Montserrat
Sant Nicolau és el mateix que Santa Claus i el Pare Noël. És un personatge mitològic, present en molts països, relacionat amb el Nadal. Segons la llegenda catòlica, el personatge prové de la vida de sant Nicolau, bisbe de Mira, a l’actual Turquia. La llegenda conta que un dia Nicolau parà en un hostal. L’amo de l’hostal, una mena d’ogre, el dia abans havia matat tres nens i els tenia macerant-se en una olla amb la intenció de servir-los després als viatgers. Nicolau tornà la vida als nens i castigà l’abominable hostaler. De resultes d’aquest miracle, Nicolau, o Claus, esdevingué patró de la canalla. En la cultura catalana, aquest dia els nens el celebraven com el del seu patró fent captes per les cases recollint xavalla i llaminadures. Pels volts del dia 6, al monestir de Montserrat, tot celebrant una antiga tradició de les catedrals medievals, s’hi consagra un bisbetó, que és escollit entre els escolans. L’escollit és revestit amb l’abillament de bisbe, i s’efectua tot un cerimonial al voltant de la seva figura. Aquesta festa, fins fa poc temps, tenia un caràcter privat, però d’uns anys ençà és oberta als familiars i a alguns mitjans de comunicació. A Amsterdam, Sant Nicolau és la festa principal de Nadal. A mitjan novembre es passeja per la ciutat dalt d’un blanc cavall i l’acompanyen els zwarte Pieten, els Peres Negres, que reparteixen joguines i llaminadures a la canalla.
Segona setmana d’Advent
8 Pura (La Puríssima)
Aquest era el dia que començava la Fira de Santa Llúcia a Barcelona. Actualment, però, ja s’obre a final de novembre. Les parades de la fira tenen com a nucli principal les figuretes i altres objectes i rampoines que es fan cabre en el paisatge pessebrístic: casetes, estrelles, cels, ponts, arbres, pous, poblets, etc. Per extensió, al voltant hi han proliferat les barraques amb tota mena de guarniments de Nadal: branques de pi, papers de colors, tions, llumets de colors i tot de coses que recorden l’hivern, la natura i l’alegria. Des de fa anys, però, atès que aquesta celebració encén la febre del regal, al voltant del Pla de la Seu i l’avinguda de la Catedral, hom hi pot trobar des de mitjons de llana fins a agulles per als cabells i collarets per al gos. Tot s’hi val, a l’hora de regalar. Arran del seu èxit, moltes altres poblacions del Principat instal·len aquests dies la seva fira local de Santa Llúcia amb guarniments nadalencs i regals per a l’ocasió.
13 Llúcia
Llúcia, la il·luminada. Santa Llúcia, la bisbal; dotze dies per Nadal
Aquest dia a Barcelona era costum, i encara ho és ara, visitar les oques del claustre de la catedral. La llegenda conta que aquests animals van avisar Llúcia que l’anaven a empresonar. D’oques, n’hi ha d’haver tretze, que representen els anys que tenia Llúcia quan va ser martiritzada.
A l’hivern el pas del temps es fa present per les poques hores de llum. A partir de la tardor els dies s’escurcen i les nits s’allarguen, fins que arriba el 22 de desembre. Quan a les cases encara no hi havia llum elèctrica, les nits eren llargues i els dies durs; els homes comptaven el pas de les hores amb l’esperança que el dia es fes més llarg i la nit s’escurcés. Per expressar aquest seu desig, compongueren uns auguris màgics que havien de servir per a aquest propòsit. Aquesta mena de conjurs, en forma d’adagi, comencen sempre amb l’expressió «Per (tal festivitat)», i diuen: «Per Santa Llúcia, un pas de puça; per Nadal, un pas de pardal; per Sant Esteve, un pas de llebre; per Ninou [Cap d’Any], un pas de bou; per Sant Antoni, un pas de dimoni»; fins a arribar al dia de la Candelera, en què es diu: «per la Candelera, el sol ja corre per la carretera».
L’escudella de Gelida
Cap a la dècada dels quaranta, a Gelida es restaurà el costum de cuinar una gran escudella a la plaça de l’Església que se servia gratuïtament a tothom que s’hi acostava. S’hi arrimaven sobretot les persones necessitades i, com ja sabem, cap als anys quaranta les persones necessitades eren moltes. Actualment, l’escudella de Gelida ha perdut el component d’assistència pública i s’ha convertit en un gran acte festiu que atreu una gernació, sobretot provinent del Penedès, la comarca on se situa la vila.
Nit de Santa Llúcia
Des de 1950, Òmnium Cultural convoca els premis literaris de la Nit de Santa