LITMIR.BIZ

Скачать книгу

General del Regne de València comptava amb un dia a dia laboral tan plàcid com es podia permetre, però amb àpexs d’activitat regulars, com, per exemple, quan eixien a subhasta els drets d’arrendament o els censals, quan s’havien de saldar les pensions de censals o quan el context polític de l’època posava en joc exigències extraordinàries. Fet i fet, l’autogestió conscient per part dels diputats i els oficials de la Diputació permetia la contenció de futurs imprevistos i altres contingències.

      Les corts i diversos reis confeccionaren, en un procés que va abastar vora un segle, el que el 1418 s’oficialitzaria com a la Diputació del General del Regne de València amb el vistiplau d’Alfons el Magnànim. Sota el seu mandat i, posteriorment, durant el regnat del seu germà Joan II, la institució es consolidaria com un instrument fiscal valuós. Però serien els funcionaris, les persones que habitaven la Diputació i la dotaven de complexitat, els qui l’adaptarien al context canviant de la València medieval i la convertirien en una de les institucions més poderoses i influents del segle XV.

      Bibliografia

      BERNABEU BORJA, Sandra: «L’oligarquia municipal de la ciutat de València durant el regnat d’Alfons el Magnànim i Joan II (1416-1479)», dins P. Iradiel Murugarren, G. Navarro Espinach, D. Igual Luis i C. Villanueva Morte (coords.): Identidades urbanas. Corona de Aragón - Italia. Redes económicas, estructuras institucionales, funciones políticas (siglos XIV-XV), Saragossa, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2016, pp. 93-113.

      CAMARENA MAHIQUES, José: «Función económica del “General del Regne de Valencia” en el siglo XV», Anuario de Historia del Derecho Español, 25, 1933, pp. 529-542.

      CARRERES ZACARÉS, Salvador: Libre de memories de diversos sucesos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e regne de Valencia (1308-1644), València, Acción Bibliográfica Valenciana, 1930.

      CASTILLO DEL CARPIO, José María: La Generalitat valenciana durante el siglo XVI: su estructura burocrática, sus competencias y sus hombres, València, PUV, 2013.

      ESCOLANO, Gaspar Juan: Década primera de la historia de Valencia, València, Universitat de València, 1972.

      FURIÓ DIEGO, Antoni: «Deuda pública e intereses privados. Finanzas y fiscalidad municipales en la Corona de Aragón», Edad Media: revista de historia, 2, 1999, pp. 35-80.

      GARCÍA MARSILLA, Juan Vicente: Vivir a crédito en la Valencia medieval. De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio, València, Universitat de València, 2002.

      MÓRA DE ALMENAR, Guillem Ramon: Volum e recopilació de tots els Furs e actes de Cort que tracten dels negocis y affers respectants a la Casa de la Deputació y Generalitat de la ciutat y regne de València, en execució del Fur 83 de les Corts del any MDCIIII, València, Diputació, 1625.

      MUÑOZ POMER, María Rosa: Orígenes de la Generalidad valenciana, València, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1987.

      MUÑOZ POMER, María Rosa: «La consolidación de la Generalidad valenciana: élites y deuda pública», dins M. I. Falcón Pérez (coord.): El compromiso de Caspe (1412), cambios dinásticos y constitucionalismo en la Corona de Aragón, Saragossa, Ibercaja - Diputación General de Aragón, 2013, pp. 560-570.

      PERIS BOLTA, Laura: «Els orígens i el desenvolupament de la Diputació del General del Regne de València», Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura 30, 2019, pp. 43-52.

      _____________

1. Parlem d’obres com Llibre de memòries (1308-1644), Década primera de la historia de Valencia, de Gaspar Juan Escolano, La Diputación de la Generalidad del Reino de Valencia, de Martínez Aloy o l’article de Camarena Mahiques «Función económica del “General del Regne de Valencia” en el siglo XV», totes aquestes detalladament analitzades per María Rosa Muñoz Pomer a la seua tesi doctoral (Orígenes…, 1987), conjuntament amb les principals contribucions historiogràfiques dels últims segles, l’àmplia revisió de les quals demostra clarament que la institució no va despertar un interés substancial en la literatura foral, ni tampoc durant els segles posteriors. A més a més, a partir dels decrets de Nova Planta, aquesta ja escassa producció literària es veuria reduïda a l’anècdota, doncs en paraules de la mateixa Muñoz Pomer, «el centralismo de la nueva dinastía lógicamente no favorece la exaltación de la historia e instituciones de la época foral». Seria a partir del sorgiment del romanticisme al segle XIX que es tornarien a produir treballs originals al respecte de la institució de la Diputació del General, com les ja anomenades obres de Martínez Aloy i Camarena Mahiques, que servirien com a base de les contribucions del segle XX. Tot i així, l’obra pilar sobre la Diputació del General del Regne de València és la dita tesi doctoral de Muñoz Pomer, que va concretar els difosos orígens de la institució i va oficialitzar l’any 1418 com el tret d’eixida de la seua existència.

2. A diferència del que trobarem per a l’època moderna, hi ha hagut una manca de produccions relatives a la història institucional medieval per al Regne de València.

3. La tesi de Muñoz Pomer defensada l’any 1987 i l’obra de Castillo del Carpio publicada a PUV el 2013 suposen les dos contribucions recents més importants respecte de la institució, tant pel volum d’informació original aportat, com per la seriositat de les propostes. Tanmateix, al tractar la primera els orígens de la Diputació del General del Regne de València fins a la seua institucionalització l’any 1418 i la segona, l’estructura burocràtica de la institució durant el segle XVI, ens trobem amb un buit temporal que ocupa quasi tot el segle XV. Vegeu Muñoz Pomer, Orígenes…, i Castillo del Carpio, La Generalitat…

4. Vegeu Laura Peris Bolta: Els orígens i desenvolupament, p. 44. Les generalitats gravaven el consum de productes de mercaderies a l’interior del Regne de València, així com la seua importació i exportació, Durant el segle XV els tipus de generalitat es concretarien en deu: exportació i importació de pells d’animals tractades o per tractar, llana, tints, espècies, peix, teles, fusta, vi i arròs.

5. Totes les votacions desglossades a l’Arxiu del Regne de València (ARV), Generalitat, 2963, f. 3, endavant.

6. Per norma general, els representants del braç reial per la ciutat de València solien eixir dels jurats que havien exercit l’any anterior a la nova legislatura triennal.

7. Totes les dades de les finances de la Diputació del General del regne de València, a l’igual que aquelles respectives als oficis d’aquesta, s’han tret de l’anàlisi en el marc temporal que ens ocupa de les sèries de llibres de comptes de la Generalitat, és a dir, les sèries de clavaria i llibres d’albarans presents a l’Arxiu del Regne de València.

8. Vegeu Juan Vicente García Marsilla: Vivir a crédito. Tot i que es tracta d’un estudi que comprén una cronologia anterior a la que ens ocupa, García Marsilla evidencia que la universitat de València atreia grans quantitats de capital en censals. Aquestes, tot i que comparables amb les de la Diputació, no deixarien de ser notablement superiors. La Diputació del General s’ha de percebre en el context financer i institucional de l’època en segon lloc per darrere del municipi de València.

9. L’absència prolongada d’Alfons el Magnànim convertiria Maria de Castella en la principal

Скачать книгу