Аннотация

No tots els poders s'elegeixen a les urnes. A les democràcies, també hi ha espais d'ombra en què les elits econòmiques fan valer la seva influència per consolidar la seva hegemonia. Els que manen presenta, amb un mètode gairebé enciclopèdic, els orígens i la trajectòria de cinquanta grans fortunes catalanes, des dels seus orígens fins avui mateix. Noms com Sol Daurella (Coca-Cola), Javier Godó ( La Vanguardia), Jaume Roures i Tatxo Benet (Mediapro) o Isidre Fainé (La Caixa) i clans familiars antics i moderns com els Vidal-Quadras, els Gallardo o els Grífols són analitzats, amb tot el detall i tota la solvència, pels periodistes Miquel Macià i Pep Martí.El relat de com aquestes nissagues han aconseguit aixecar els seus imperis —amb episodis exemplars i d'altres de vergonyants—, de com han transitat pel segle xx de les guerres, les dictadures, les crisis i l'autonomia política, ens permet descobrir, des d'un angle sovint insòlit, el perquè de la nostra història contemporània.

Аннотация

Nascuda a Occident, al Canadà, però educada en un entorn islàmic fonamentalista, Yasmine Mohammed mai s'hi ha sentit com a casa. Ha patit en primera persona la polarització dels dos discursos dominants després de l'11-S: el que considera que la musulmana és la religió de la pau i el que no dubta que tots els que la professen són uns terroristes. Creu que totes dues posicions estan perillosament equivocades i, amb un peu a cada món, se situa prou lluny de tots dos per veure'ls objectivament, però és prou a prop per descriure'ls amb tota l'honestedat. L'autora, ara activista en favor dels drets humans a les comunitats musulmanes, explica la seva veritat, que parteix de la seva experiència, i contesta totes les preguntes, posant el focus sobre les forces familiars, governamentals, religioses i culturals que han intentat exercir un domini sobre ella. Un llibre important no només per la demolidora història personal que comparteix l'autora, sinó perquè la seva circumstància no és única. Una veu que han d'escoltar totes les persones que se sentin oprimides per poders que els neguen l'oportunitat de tenir una vida lliure.

Аннотация

La política escocesa i l'evolució de l'SNP han esdevingut molt familiars als ulls de qualsevol observador avesat al debat polític del catalanisme. Tot i les grans diferències entre el Regne Unit i el Regne d'Espanya —i Catalunya i Escòcia—, els sobiranismes escocès i català s'han esforçat històricament per assolir uns objectius comuns. La lluita política de l'SNP és germana de la que han dut a terme organitzacions diverses al nostre país des del segle XIX, centrades en tres objectius troncals: el progrés social, la demanda del reconeixement nacional i l'acomodació institucional d'aquesta realitat per part de l'Estat, ja fos mitjançant l'autogovern o la secessió. És un plet que encara no s'ha resolt i que continua estructurant la política de les respectives nacions. A Independència i progrés, Marc Sanjaume ofereix una mirada precisa sobre la història de l'SNP per comprendre l'evolució d'un partit que ha passat de la marginalitat a l'hegemonia política a Escòcia proposant un programa independentista i progressista.

Аннотация

El camí per fer real la República Catalana no és gens fàcil. A Picar pedra, Joan Puigcercós, Josep Huguet i Francesc Codina analitzen en quin punt som, la correlació de forces actual i el context internacional; repassen les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats del moviment republicà, i valoren la potència de l'adversari, una sòlida estructura de poder al servei d'un enorme conglomerat d'interessos econòmics. Els autors proposen línies d'acció per incidir en l'àmbit institucional i civil, per fer compatible la gestió del «mentrestant» amb l'impuls de noves formes de desobediència que empoderin les classes populars i els sectors emprenedors. L'objectiu és construir una via àmplia, inclusiva i plural on cristal·litzi la força, de la societat i de la política, necessària per edificar la República Catalana de la llibertat, el progrés, el benestar i la justícia social. «L'independentisme necessita un GPS que l'orienti i li faci saber les seves debilitats per afrontar el camí cap a la República». —Àlvar Llobet

Аннотация

Els mitjans tenen un paper essencial en la configuració del món tal com el coneixem. A partir sobretot de la introducció de la vida de les persones en l'univers d'internet, s'han tornat un element crucial en gairebé tots els aspectes de l'existència humana. Avui dia s'està construint un nou ordre social a través de la nostra relació amb els mitjans més diversos, i és imprescindible saber quin poder confereix això als governs i les grans corporacions. Per orientar-nos, Nick Couldry argumenta amb solidesa la rellevància dels cinc rols essencials que tenen els mitjans: comunicar, representar, imaginar, compartir i governar. Amb això, ens demostra que la comprensió d'aquestes dinàmiques és una habilitat que necessitem dominar en l'era digital, ara que els nostres ecosistemes socials depenen de com ens comuniquem. «Pocs han escrit amb tanta lucidesa i sagacitat sobre la importància dels mitjans de comunicació. Nick Couldry ens ofereix un full de ruta per entendre els mitjans i la societat del segle XXI». —Lisa Parks, Massachusetts Institute of Technology

Аннотация

Una caixa tancada, que passa de mans a mans, conté un tresor que ara veu la llum: les cartes que es van intercanviar una parella d'enamorats, María Simón i Alejandro Morillo, durant el primer terç del segle XX, escrites a cavall de Barcelona, Puigcerdà i Lamalou-les-Bains.Basant-se en aquests documents, Mercè Foradada, neta de la María i l'Alejandro, elabora una obra que retrata d'una manera fidel i des d'una posició privilegiada la vida real de l'alta burgesia barcelonina, amb les seves grandeses i misèries, a partir de la quotidianitat de la vida familiar al passeig de Gràcia i de la devoció per l'amor dins d'un ordre, en una època especialment convulsa des d'un punt de vista social i polític. Aquest amor es perpetua fins avui dia en una història paral·lela que fa immortals els sentiments responsables.L'amor quiet ens dona l'oportunitat de conèixer les interioritats d'una nissaga que comença amb el copropietari de l'Editorial Montaner y Simón, on van treballar Pere Calders i Jesús Moncada, domiciliada a l'edifici que ara acull la Fundació Tàpies.

Аннотация

"La literatura fa que les coses siguin importants"."A la vida només importen els fets", exclama el senyor Gradgrind a  Temps difícils de Charles Dickens. La literatura no tracta només de fets, i, malgrat dos mil cinc-cents anys de debats, encara no s'ha arribat a un acord sobre què és, ni com estudiar-la. Però, segons Robert Eaglestone, el seu caràcter obert és precisament el que la converteix en un tema tan gratificant i útil. Estudiar literatura pot fer canviar qui ets, pot convertir un  lector en un  crític: una persona en sintonia amb les maneres de donar sentit al món.La literatura és una conversa viva que ofereix infinites oportunitats per repensar i reinterpretar les nostres societats i a nosaltres mateixos. Amb exemples des de Safo fins a  Grand Theft Auto, aquest llibre mostra com la literatura ofereix maneres de ser i de pensar més lliures i més profundes."Aquest dinàmic llibre, de forma persuasiva i gens sermonejadora, trenca una llança a favor del valor de la literatura, una defensa com fa temps que no sabem fer". —Michael Wood, Princeton University

Аннотация

"Cap país és immune a la política d'ultradreta". La ultradreta ha tornat per venjar-se. Després de passar dècades als marges polítics, puja a l'escenari i reclama protagonisme. En aquest llibre tan oportú, l' expert en extremisme polític en l'àmbit global Cas Mudde proporciona una visió detallada de la quarta onada de la política ultradretana de la postguerra, i n'explora la història, la ideologia, l'organització, les causes i les conseqüències, així com les respostes que tenen disponibles la societat civil, els partits i les institucions per contrarestar les seves idees i la seva influència. Cas Mudde, desafiant el pensament ortodox sobre la relació entre la política convencional i la d'ultradreta, ofereix una imatge complexa i perspicaç sobre un dels reptes polítics clau del nostre temps. «La ultradreta està mutant i Cas Mudde ha escrit la millor guia per entendre el seu creixement i el seu impacte». —Ryan Heath, Politico