LITMIR.BIZ

Скачать книгу

href="#ulink_c2375c3d-0cff-5fd0-9f2b-ebbaffef241d">17. cruzados: cos de cavalleria que, al segle XVII, ostentava una creu com a distintiu. Per a la guerra de “recuperació” de Catalunya, la Cort de Madrid va mobilitzar els cavallers dels ordes militars, els quals formaren part del cos de la cavalleria castellana que lluità a Montjuïc. Vegeu Francisco Fernández Izquierdo, «Los caballeros cruzados en el ejército de la monarquía hispánica durante los siglos XVI y XVII: ¿anhelo o realidad?», Revista de Historia Moderna, 22 (2004), pp. 11-60, especialment pp. 34-44; i també les referències que en fan Antonio Domínguez Ortiz, «La mobilización de la nobleza castellana en 1640», Anuario de Historia del Derecho Español, 25 (1955), pp. 799-823, i Elena Postigo Castellanos, «Notas para un fracaso. La convocatoria de Órdenes militares 1640-1645», dins Las Órdenes Militares en el Mediterráneo Occidental, siglos XIII-XVIII, Madrid, 1989, pp. 397-413.

18. dels: al ms. «deles».

19. El MNA precisa: «a la part del camí de nostra Sra. del port» (vol. XII, p. 596).

20. y l’altra de inglesos: Parets es refereix al terç d’irlandesos.

21. La detallada relació de la batalla de Montjuïc que ofereix la crònica de Parets es pot comparar amb la que proporcionen altres fonts. Seleccionem les relacions coetànies següents: MNA, vol. XII, pp. 593 i seg.; Dietari de la Junta General de Braços, editat per B. de Rubí, Les Corts generals..., op. cit., pp. 442 i seg.; Suceso de Montjuich, 1641, ms. 2372 de la Biblioteca Nacional de España, Madrid, ff. 1-116; els dietaris de l’“Exemplària” i de Ramon Rubí editats per Antoni Simon Tarrés, Cròniques de la Guerra dels Segadors, Barcelona, 2003, pp. 228 i seg. i 300 i seg.; Gaspar Sala, Epítome de los Principios y Progresos de las Guerras de Cataluña en los años 1640 y 1641, y señalada Vitoria de Monjuique, Barcelona, 1641, i la documentació publicada per Celestí Pujol i Camps al MHE, vol. XXII, pp. 340-376. De la bibliografia actual, vegeu Francesc Xavier Hernàndez Cardona, Història militar de Catalunya, III. La defensa de la Terra, Barcelona, 2003, pp. 111 i seg.; Núria Florensa i Manel Güell, Pro Deo, Pro Rege et pro Patria: la revolució catalana i la campanya militar de 1640, Barcelona, 2005, pp. 251 i seg., i Xavier Torres, La Guerra dels Segadors, Lleida-Vic, 2006, pp. 142 i seg.

22. El portal de Sant Antoni.

23. Una Relación crítica de la batalla..., editada per C. Pujol i Camps, dóna una altra versió d’aquesta mort: «En el Portal de San Antonio murió el Duque de San Jorge» després de rebre «seis pistoletazos de los Batallones enemigos» (MHE, vol. XXII, pp. 367-368).

24. Monestir de les Jerònimes, religioses de la branca femenina de l’orde de Sant Jeroni, prop del portal de Sant Antoni.

25. Els molins de vent de la Creu Coberta.

26. la companya dels estévens: la companyia dels quatre gremis dels basters, els llauners, els armers i els courers, que fan la festa gremial el dia de Sant Esteve i tenen la mateixa capella a la Seu de Barcelona.

27. los nostros: repetit al ms. després del canvi de línia.

28. El ms. passa del f. 72v al f. 74r. El foli 73 és arrencat, creiem que pel mateix autor —que el devia esguerrar—, car el text segueix perfectament el fil de la narració.

29. Sant Julià: església alçada a mitja muntanya de Montjuïc.

30. Per part catalana, el Dietari de la Junta General de Braços diu: «y dels nostres los que moriren foren 32 y altres tants ferits», B. de Rubí, Les Corts generals..., op. cit., p. 449.

31. morí: al ms. «moori».

32. Federico Spatafora, capità de cuirasses i autor d’una Relación que embia..., dipositada a la BNM, ms. 1430.

33. Fernando Chirinos, comissari general de la cavalleria.

34. de: escrit a la interlínia superior.

35. Bartolomé Berto, comte de Tycornel, cap del terç dels irlandesos.

36. El MNA detalla: «foren posades capavall al balcó de la Deputació en menyspreu y vilipendi de las armas del enemich» (vol. XII, p. 594).

37. delinquir: en el sentit d’‘abandonar’, ‘desemparar’.

38. La capella de Sant Ferriol «estava a mitja montanya de Montjuïc, entre la capella de Sta. Madrona y la mar, perdent-se a mitjans s. XVII», Francesc Carreras Candi, La ciutat de Barcelona, Barcelona, s. d., p. 486.

39. rota: enteneu ‘derrota’.

40. embelecos: ‘enganys’, castellanisme.

41. un altro trompeta de assí: cal sobreentendre que va sortir un trompeta a escoltar el missatge; potser hi manca el verb «eixí».

42. L’església romànica de Sant Llàtzer, patró dels llebrosos, del segle XII, ha estat totalment restaurada a final del XX. La zona ocupada pel seu antic fossar forma l’actual plaça del Pedró.

43. en sa caxa [...] de la església: la versió que dóna el MNA, que és la mateixa de Feliu de la Penya, és absolutament diferent: «dins una caxa y despres ab un carro cubert de vayeta negre ab atxes enseses, foren tramesos per un verguer dels srs. Deputats a dit sr. Marques de los Velez, que estave retirat ab son real exercit en la parrochia del Hospitalet», MNA, vol. XII, p. 595; Narcís Feliu de la Penya, Anales de Cataluña y epílogo breve de los progressos y famosos hechos de la nacion catalana, 3 vols., Barcelona, 1709 [ed. facs. a cura de Jaume Sobrequés i Callicó, Barcelona, 1999], vol. III, p. 291.

44. anastaven: llegiu «enastaven».

45.

Скачать книгу