LITMIR.BIZ

Скачать книгу

senyor lo mariescal de Versé, virey anviat en Catalunya per lo crestianísim rey de França Lluís 13, dit lo Just, encara que no avia jurat per virey —per no tenir ocasió, per no dexar la ocasió del siti, com atràs se diu de son jurament, en cartes 83—, se trobave en Roselló ab son exèrsit, per a guardar que lo socorro, que era en Coplliure, no passàs a Perpinyà. Lo dit virey se trobave en Argelés y, per temor que lo dit socorro no pasàs per altra part, determinà de pasar-se’n a Elna, per estar més prop de Perpinyà; y dexà guarnisió de catalans y fransesos a dita vila de Argelés, ab ses fortificasions molt ben posades.

Y axí, lo enemich, per les festes de Nadal 1641,¹ intentà, la primera vegada, de voler passar dit socorro. Y tenint-ne inteligènsia lo virey, envià assí en Barcelona per a que, totes les festes, fesen ses pregàries y devosions per a que Déu nos donàs victòria quantra nòstron enemich. Y axí, aquexos tres dies, per totes les esglésies se tingué lo Santísim Sagrament;² fent les esglésies, tots los dies, ses devotions y profesons de pregàries per a que Déu nos alcansàs victòria.

      Y axí, lo cabo que avia enprès de entrar dit socorro a Perpinyà era lo marquès de Torracusa, ab sinch-sens cavalls y sis mil infans. Y axí, la primera cosa que feren fou envestir Argelés, lo qual lo rendiren prest, a vida salva, per no poder tenir tanta resistènsia com era lo enemich; y axí, los que y trobaren dins de un fortín —que y avia alguns catalans— mataren, y los demés posaren en galera; y axí, ells hi posaren guarnisió castellana, y aprés intentaren de voler passar avant. Però lo virey avia feta acudir molta gent de la terra y molta cavalleria que ell tenia; los inpedí que, per aquexa vegada, no y pugueren passar ningun socorro, per a que se agueren de tornar los enemichs a retirar-se a Argelés, ab molta de pèrdua de gent de totes parts, per ser, los enemichs, tots soldats vells y pràtichs. Y ab aquexa refrega mataren un capità de cavall català, que fou lo primer capità català que morí, que·s deya don Manuel Senmanat. Y tanbé moriren mols fransesos de Compté. Y lo virey tanbé paleà en aquexa ocasió valerosament. Y axí, lo enemich se agué de retirar, ab ses provisions, a Argelés, fins trobaria altra ocasió.

1. 1641: al ms. «1642», amb el «2» corregint un «1».

2. Sagrament: a continuació repeteix «per totes les esglesies».

[129.] De com lo enemich intentà a pasar dit socorro des de Argelés a Perpinyà¹

      Dilluns, que contàvem als 27 de janer 1642, a l’exir del dia, los batidós de envés la mar avisaren a sa exelènsia com lo enemich anave marxant de Argelés, ab tot lo exèrsit y ab lo socorro per a Perpinyà, ab moltes mules; y cada soldat de cavall, ab un sach llarch a les anques, ab dues mesures de blat, y lo matex los soldats de peu, ab un sach a les espatlles. Lo número de l’exèrsit enemich era de sinch a sis mil infans, casi tots ofisials vells, dels quals isqueren de Perpinyà en la primera refrega dita, que eren exits per ajudar-los, y axí los cortaren y se n’agueren de restar ab los soldats de Argelés; y tanbé hi avia soldats dels que la armada avia enbarcats a Terragona; los cavalls eren sis-sens.

Sabent esta nova, sa exelènsia féu donar avís als cortels y resolgué de ajuntar son exèrsit, que seria de quatre a sinch mil infans, entre fransesos y catalans, y mil cavalls de pelea bons. Pujà sa exelènsia a cavall, després que era anat a la església per a oir misa, a ont, per venir los avisos continuats, no pogué acabar de oir-la. Partí per a la marina, a regonèxer los intens y designes de l’enemich, y veyent que eren de marxar per a la marina, afavorit de sis ho vuyt galeres y altres tantes barques que navegaven al compàs y moviment dels de terra, se’n tornà sa exelènsia devés terra y arribà a Cornellà,² que dista mija llegua de la siutat de Elna, y donà orde en ajuntar totes nostres tropes, axí de peu com de cavall, las quals, envés les nou ores, se veren juntats serca de Salelles. Y veient que lo enemich pasaria entre lo estany de Canet³ y lo [85v] mar —o ja per a sitiar a Canet ab lo socorro de las ditas galeras, o ja pendre lo socorro que aportaven per portar-lo a la vila de Perpinyà, que y ha una llegua, y tres des de Argelés—, anà sa exelènsia marxant, ab son exèrsit, devés Canet per aguardar lo enemich al cap de l’estany y inposibilitar-li lo pas. Arribà sa exelènsia al munt de la terra, que és una redona eminènsia en uns plans; en aquest tems arribà lo exèrsit enemich devant de la platja, que és a ont comensa lo estany y la part del mar. Y veient lo enemich que nòstron exèrsit estave avansat a l’altre cap de l’estany, féu alto y amostrà voler-se retirar, pretenent pasar per entre Elna y Salelles. Sa exelènsia, conexent sos designes, tanbé tornà atràs fins dit lloch de Salelles y féu frenta als enemichs que estaven allotjats en un bosch, entre Elna y lo mar; disposà nostre exèrsit en batalla, esperant vingués lo enemich, lo qual no·s mogué, antes bé, sobrevenint la nit, féu molts fochs. Duptà sa exelènsia que, entretenint-nos de aquex modo, no procuràs enviar lo socorro per altra part del Tech, ho entre Elna y lo exèrsit nostre. Per estas causes disposà sa exelènsia moltas postas, enviant-les per moltes parts per a saber lo designe de l’enemich y per a guardar los passos, per tenir avís del socorro. Esent ja nit, tingué consell si nostre exèrsit caminaria devant Perpinyà, que era a ont avia de anar lo enemich, ho si restaria serca de ell; fonch resolt no apartar-se de l’enemich perquè, anant-se’n a Perpinyà, restaria per lo enemich lo pasatje sens parill, y sols se li poria donar una batalla, però seguint-lo, y ab distànsia de dos llegües, se li’n porían donar moltes per lo camí, y ja que no se impedís lo passar, dexaria lo enemich, per lo camí, molta gent y socorro, com sens dupte ha esdevingut. Per assò, ordenà sa exelènsia se estengués nostre exèrsit a vista de l’enemich, molt serca de Salelles. Vinguda la matinada, se posà a punt de batalla lo exèrsit, perquè véu sa exelènsia estave axí matex format lo enemich. Lo dia abans avían aportada a sa exelènsia una carta que avia —ab traça— dexada lo enemich en lo camí; y ab ella deya que volia passar y que no gosaríem nosaltros esperar-lo. Vist assò per sa exelènsia, y per mostrar lo valor de nostre exèrsit, a les set ores comensà a marxar per atacar-lo; esent la artilleria a la part dreta, comensant a tirar —y lo enemich fent lo matex— se acostaren y, estant serca, envestí, per una part, la cavalleria de Gasió y, per altra part, la catalana; y tot lo restant de l’exèrsit se anave acostant. Trobà la cavalleria fortificat lo enemich en un puesto eminent, que a la nit hi avia fet un grandiós vall, lo qual no fonch posible saltar los cavalls; y axí, caregolegant, se’n tornaren a ocupar son puesto, fent cara ab tota la cavalleria de Gasió, que és alentadísima, y la catalana; serraren tot lo posible, y restaren morts, de l’enemich, més de do-sens, jugant sempre la artilleria; y se trobaren, aprés de passat lo enemich, més de sent y vint cavalls morts. Nostras tropas se’n tornaren a sos puestos, prengueren refresch y sa exelènsia manjà un bosí. Estant d’esta manera, veren que lo enemich, ab tots sos tèrsios esquadronats, anave marxant per a passar. En lo punt, marxà sa exelènsia envés ells y, sens parar un punt, tot lo dia los envestí per l’avanguàrdia, retraguàrdia y costats, fent gran mortaldat en ells y obligant-los a dexar lo socorro aportaven al coll, ab los sachs, los soldats; de modo que, en unes vinyes molt grans, hi avia més sachs de blat que seps: molt blat vesat y escampat. Anave lo enemich arribant sobre de una serra; acometé sa exelènsia un batalló y entrà dintre, desbaratant-lo, i·s trobà ab lo seu cavallerís, lo cavall ferit de mort; rompent los enemichs ab tanta gallardia y valor com perill, lo cavallerís prengué lo cavall de sa exelènsia per lo bridó y dient-li hisqués de allí, que les tropes nos-[86r]tres estaven apartades, restà —dit cavallerís— ferit de una mosquetada a la espatlla. Qui no ha vist a sa exalènsia anar devant, envestint lo primer, no reparant en la multitut de bales, no judique de actions, pus per a publicar son gran valor no y ha per a dir més; sols dich que és de manera —lo que obrà sa exalènsia— que no·s pot encarir; y vèurer-lo exposat a tans perills, encara que

Скачать книгу