LITMIR.BIZ

Скачать книгу

ho desijam.

1. exepsió: llegiu «accepció», ‘acceptació’.

2. la exepsió ... de França: al MNA es parla de «la acceptacio feta per lo Christianissim Rey de França de la donatio desta Provincia de Cathalunya» (vol. XII, p. 614).

3. Els pactes foren signats per Lluís XIII a Péronne el 19 de setembre de 1641; són reproduïts íntegrament a J. Sanabre, La acción de Francia..., op. cit., pp. 648-652. En dóna una breu relació Feliu de la Penya, Anales de Cataluña..., op. cit., vol. III, p. 292.

4. Enric de Sourdis, arquebisbe de Bordeus i almirall de l’armada francesa.

5. Carta impresa (Barcelona, Jaume Matevat, 1641; consultat exemplar de la BC, F. Bon. 7617).

6. badia: al ms. «abadia»; corregim d’acord amb el sentit.

7. pollaca: «pollacra».

8. Calis: «Cadis».

9. aventatjas: al ms. «aventatjats»; corregim d’acord amb el fullet («avantatjes») i amb el sentit.

10. Aquí s’acaba la carta impresa que segueix Parets.

      [113.] De un trompeta que vingué, per mar, de Terragona

Desbarats foren molt grans los que·s feren en esta ocasió en Tarragona. Que esent-hi entrat lo prínsep Botero¹ en lloch del marquès de Les Veles (per aver-lo anviat a sercar lo rey de Espanya), y aver jurat, lo dit Botero, per virey en Terragona,² en aver jurat envià per mar, ab una faluga, un trompeta assí en Barcelona, y com fou al moll, se posà a sonar fins que l’anaren a sercar; y lo desenbarcaren y li taparen los ulls ab un mocadó fins a portar-lo a la Diputassió; que aportave plechs per los diputats y consellés, los quals plechs deyen que lo prínsep Botero avia jurat per virey de Catalunya en Terragona, y que nosaltros que li prestàsem la obediènsia. Nesedat fou molt gran, veyent les guerres que y avia agudes y los aparells que y avia per a continuar-les,³ aver de anviar trompeta y que·ns rendísem a ell la obediènsia. Consultaren dites cartes ab lo mosur de La Mota, que encara era assí —perquè assò era lo dia de Pasqua—,⁴ y axí lo mosur de La Mota, com a omo entès en coses de guerres, manà que prenguessen los marinés de la faluga y que·ls ferrasen en galera, y que la trompeta que la posasen a la presó fins a tant ell se n’aniria al Camp; que, des de allí, ell li tornaria la resposta. Y deyen que ell no avia de anviar la trompeta assí, sinó al lloch més prop a ont nòstron exèrsit era, y per aquexa rahó ho manà pendre tot. Y quant se n’anà lo mosur de La Mota, se’n portà la trompeta y, des de allà, li tornà resposta; y que si no sabia de estils de guerres, que n’aprengués.

1. Federico Colonna (1601-1641), conestable de Nàpols i duc de Tagliacozzo i de Palliano, príncep de Butera, nomenat virrei de Catalunya per Felip IV en substitució del marquès de Los Vélez. Desembarcà a Salou el 22 de març de 1641. Era casat amb Maria d’Àustria Branciforte, néta de Joan d’Àustria.

2. Federico Colonna entrà a Tarragona el 25 de març, i aquell mateix dia jurà les constitucions del Principat.

3. continuar-les: al ms. «continuarlos».

4. El 31 de març de 1641.

      [114.] De com se n’anà lo mosur de La Mota de Barcelona per a formar lo camp

      Estant regosijant-se en Barcelona y fent les festes per lo rey de França, nòstron senyor, y en presènsia del mosur de La Mota, com està ja dit, que estave aguardant en Barcelona que li vinguesen les tropas, axí de peu com de cavall, la segona festa de Pasqua vingueren les sues tropas, una cavalleria molt lusida, axí la gent com los cavalls. A bé que no passaren tots per dins ciutat, que per éser molta la gent, los uns passaren per lo Vallès y los altros per fora les muralles; y assí dintre ne entraren alguns do-sens, no per a que baxasen de cavall, sinó que lo mosur de La Mota, ab los demés fransesos, estaven ja a punt. Y axí com entraren, se n’anaren allà a ont posave dit senyor de La Mota —que devien éser entre les onze y les dotze del mitxdia, la segona festa de Pasqua—, y se n’anaren tots juns per lo portal de Sant Antoni; que era una bellesa de vèurer tant floret de gent y tan ben posats; que los de més de aquexos eren ofisials de guerra, com era de rahó que fos gent pràtica per acompanyar un general.

      [115.] De com lo conseller se n’anà tanbé al Camp

Esent-se’n anat lo mosur de La Mota, general de aquest camp, per a formar los esquadrons y posar-se en campanya, lo conseller ters se donà pressa en enllestir-se, perquè ell estave asignat per anar —que ja era anat ab lo mosur de Espenan, ab lo pendó de Santa Eulària, com atràs està dit—, que lo en cap y segon tenían enpediment y no eren gent de guerra; y era misser Francesc Rosell.¹ [80r]

Y se asenyalà diada per anar-se’n lo disapte pasat Pasqua, y se n’anà a la tarda. Y se n’aportà do-sens mosquetés, brava gent que la Siutat avia feta per a dit effecte. Y se n’anà ab la companya de don Juseph de Pinós² y la de don Juseph d’Ardena,³ dues companyes de cavalls pagades de la Siutat que avían reaxit molt bé; y lo d’Ardena aportave la de vanguàrdia, com a general que l’avían fet de les companyes de cavall catalanes; y lo de Pinós aportave la retraguarda, tot famosa gent. Y lo conseller anave al mitx d’ells, ab molts cavallés catalans que se n’anaven ab ell, en sa companya, que en son sou anaven a servir al Camp; y se n’aportaven dos famosos canons de batre y moltes altres monesions y provisions per negossi de la guerra; y se n’anaven a Monblanch, a ont se avia de formar lo camp y de replegar-se tota la nostra gent. Y per assí, de contínua estaven pasant tropas de fransesos, de peu y de cavall.

1. En realitat, el conseller terç era Pere Joan Rossell, fill del metge Joan Francesc Rossell.

2. Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa, senyor de Santa Maria de Barberà.

3. Josep d’Ardena i Sabastida, natural de Darnius (Alt Empordà).

      [116.] De com se n’anà lo diputat militar al Camp

Passada que fou la festa de Sant Jordi (per a que la feren

Скачать книгу