ТОП просматриваемых книг сайта:
Cuba, la soledat que no s'acaba. Per Nyholm
Читать онлайн.Название Cuba, la soledat que no s'acaba
Год выпуска 0
isbn 9788417611361
Автор произведения Per Nyholm
Жанр Социология
Серия #Periodisme
Издательство Bookwire
Ingents masses de núvols s’amunteguen a l’est, apinyats pel vent de l’est, sempre aquest vent de l’est, el vent dels traficants d’esclaus, el vent dels diners i la mort, el vent de la ruta del triangle: armes i perles de vidre de Copenhaguen a l’Àfrica de l’oest, esclaus de l’Àfrica de l’oest a Amèrica, rom i sucre a Copenhaguen, crim rere crim, fortunes que es creen i es perden. Travesso Miramar, amb les seves rengleres de xalets i palauets. Aquí viu el partit, aquí viuen els generals, la nomenclatura, la nova elit, els especuladors, les ambaixades i els consolats estrangers. Segueixo cap al Malecón, en direcció a l’Havana Centre, passant per l’ambaixada dels Estats Units, al davant de la qual Fidel va fer plantar un bosc de pals de bandera, amb la intenció d’obstaculitzar tant la vista com el coneixement de les coses. De seguida la relació diplomàtica entre els dos països va ser interrompuda. Avui en dia l’ambaixada ha tornat a obrir i els pals de bandera es van descomponent en l’aire salat tropical del Carib. Continuo travessant la ciutat nova, construïda a la primera meitat del segle xx i ara prou esgarrinxada. Les masses de núvols es van apropant, el sol d’hivern s’enfonsa rere les torres, la degradació de les quals es difumina en un contrallum encegador. Manhattan als tròpics? No. L’Havana en el seu paper fracassat i ara cancel·lat del Singapur de l’hemisferi occidental!
En el vespre que comença, al carrer San Miguel, caminant cap a casa passo per davant del venedor d’ous, dret en el clot fosc que representa ser una botiga. Ven ous d’acord amb la llibreta de racionament, cinc ous per persona i per mes, cinquanta pesos la unitat. Des del carrer entra una senyora minúscula de raça blanca, ben vestida amb una brusa blanca amb guarniment de randa, els cabells esclarissats, tenyits de blauet i ondulats. «Que hi ha ous?», demana. «No», li respon. «Potser un trosset de pollastre?». «Em sap greu», li diu el venedor d’ous, «ahir sense proveïment, avui tampoc, i demà segurament tampoc». Ella em somriu resignada. «Jo no em queixo», diu. «Tinc vuitanta-cinc anys i ho he vist tot. Vaig viure l’entrada de Fidel a l’Havana. No sempre tenim prou per menjar, i què? Vivim al Paradís. Només que els joves no ho saben».
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.