LITMIR.BIZ

Скачать книгу

lo prínsep de Condé se’n tornà en París

Dit dia de 7 de noembre 1647, que és lo dia que·s féu lo Auto, lo dit senyor prínsep de Condé asistí, com està dit, a son puesto en lo Born, y estigué allà fins al mitxdia. Y, en un punt, se n’anà de allà y envià als consellés y diputats fosen en palàtio per a despedir-se d’ells, que no feya sinó dinar y muntar a cavall y anar-se’n camí de París; y axí ho feren. Y, tot denpeus, se despedí d’ells, y a las tres horas de la tarda se n’anà molt a la lligera, ab uns quans cavallés, del modo que era vingut; y se n’anà, aquex vespre, a sopar a Granollés.¹ Y com se despedí dels consellés los prometé de que faria, per aquesta provínsia, lo que per les obras se veuria. Y se n’anà molt content de totom; y, com era tan gran senyor, tot lo tems estigué en aquesta terra, may tingué ninguna qüestió en los diputats ni consellés, que era omo de grans pars, y era lo segon, en vot, en lo consell supremo.

1. La versió de Parets no sembla concordar amb la dels DGC (vol. VI, p. 254), que diuen: «devien ésser entre la una y duas passat [migdia], partí sa altesa de la ciutat ab un cotxe de quatre cavalls a la posta per a París, y se’n anà a dormir a la vila de Hostalrrich, hont arribà a les onse horas del mateix die, segons se’n tingué certa notícia».

      [53.] De com entrà lo cardenal Masarín, per virey, en Barselona

Esent fora, lo prínsep de Condé, de Barselona, restàrem sens virey an a la governasió. Y vingué nova que venia per virey un germà del cardenal Masarín —que era lo privat del rey—, y era també cardenal, y frare de la orde de Sant Domingo, y era archabisbe de Ays, prop de Marsella.¹ Y, en ser vingut lo privilegi y registrat,² se anomenà diada per a la entrada, que fou als 28 de fabré³ 1648, y per avall se dirà lo modo.

1. Michele Mazzarino (1607-1648) ingressà a l’orde dominicana. Arquebisbe de Ais de Provença i cardenal de Santa Cecília, fou nomenat virrei de Catalunya pel seu germà Giulio Raimondo Mazzarino, cap del Consell de França.

2. El privilegi de Michele Mazzarino com a nou virrei fou presentat per Pèire de Marca al Consell de Cent el dia 18 de febrer de 1648 (MNA, vol. XIV, p. 279).

3. fabré: escrit a la interlínia sobre «mars», ratllat.

      [54.] Dels consellés que hisqueren, en Barselona, lo dia de Sant Andreu 1647, per lo any 1648

Fou conseller en cap, Saguí¹ y de Capella, siutadà onrrat; y conseller segon, don Rafel Casamitjana; y conseller ters, lo doctor Mora,² doctor en medesina; y conseller quart, Aloy Planes, mercader; y conseller quint, Francesc Reverter, notari de Barcelona; y conseller sisè, Jaume Mur, calsater de tall.³ Y aquexos governaren lo any 1648.

1. Saguí: precedit d’un espai en blanc al ms. per al nom de pila.

2. Mora: precedit d’un espai en blanc al ms. per al nom de pila.

3. «Anthoni Saguí y de Capella, ciutedà, en cap; Lluís Mora, doctor en medicina, segon; Rafael Casamitjana, ters; Aloy Planes, mercader, quart; Francesc Raverter, notari, quint; Jaume Mur, paller, sisè. Obrers: Francesc Descallar y Sorribes; Jaume Vilaseca, apotecari», informa el MNA, vol. XIV, p. 264.

       1648

      [55.] Entrada de virey

      Ja està dit com avien senyalada diada per a la entrada del cardenal Masarín per a virey de Catalunya, que fou als 28 de fabrer 1648; se desliberà se li fes la matexa entrada que als demés. Y axí, hisqueren companyes fora lo Portal Nou y al portal fins a la Seu, passant per devant Sant Agustí y capella d’en Marcús, carrer de Moncada y Born y Vedrieria, Sala de les Armes y Encant, y exían al carrer Ample y Regomí, y a la Seu. Y, en aver jurat, se’n baxaren a la plaça Nova y carrer dels Botés y Porta Farrisa, y Rambla y Dormidó de Sant Francesc, y al palàsio del pla de Sant Francesc, a ont acostumen posar tots los vireys.

Ja està dit la ronda que avia de fer dit senyor cardenal, ara tornem a la entrada, lo qual hisqueren a rèbrer-lo, com és costum, la Audiènsia y Diputasió y, últimament, los consellés, arribant fins pasada la Creu de Sant Fransisco,¹ a ont li donaren la benvinguda y, per lo matex orde que solen tenir, lo acompanyaren al jurament y fins en sa casa. Lo dit senyor cardenal no aportave molta ostentasió de gent, per ser presona eclesiàstica; aportave lo bisbe de Oranga² ab sa companya, que també era de la orde de Sant Domingo. Entrà a cavall, ab un famós cavall ab goldrapa de vellut carmesí ab franges de or; y ell anave com a cardenal, ab son ropó³ y roquet, y son capell vermell. Era omo jove, y aportave massa, devant, molt riquísima, de plata sobredaurada ab ses armes, y una creu desobre, y era molt grossa y molt gran. Y axí com entrà al Portal Nou, tirà la artilleria de tota aquella cortina de muralla. Y, en ser al portal, féu manar, a un alguasil que anave devant de tots, que ninguna persona tiràs antes de passar sa eminènsia ni aprés, que com no era aversat⁴ anar a cavall y aportave lo cavall un tant brillós,⁵ per por que no·l fes caure; sinó que totom estave en ala y, a les plases, estaven escodronats, que tots los quatre tèrsios de la Siutat hisqueren, però no hisqué ningun mestre de camp ni sargento major, que tingueren algun enquantre ab los consellés y no volgueren exir, que sols los ajudans, y encara a peu, ordenaren cada hu son tèrsio a son puesto. Y entrà a les tres ores de la tarda, y de aquex modo entrà en la Seu, a ont li fou pres lo jurament; y, per lo dit lloch, lo acompanyaren en palàsio, a ont, a l’entrar, tirà molta artilleria de⁶ la part de mar, y molts mascles que y avien posats. Y, de aquí, totom se despedí y cada hu se’n tornà en sa casa.

Lo millor que aquex senyor aportave era la carroça, la qual estave molt ricament guarnida: era tota negra, ab miralls o vidri-[21r]eres guarnides totes ab unes guarnisions, de tres dits de ample, de un rich bronso daurat y molt ricament obrat, y tota tatxes y sivelles del matex, també dorades, ab molts sarrells de seda lleonada o morada⁷ y or, que la feya un rich vèurer. Tiraven-la sis cavalls frisons, molt grosos, de color de un lleonat escur; las guarnisions que dits cavalls aportaven ningun virey las ha aportades com ell, que totes eren de vaqueta negra, y tot lo entorn de les guarnisions, de una part y altra, estave guarnit de una flocadura morada, y per lo mitx del cuyro de dites guarnisions, del matex bronso dorat, tot de unes pesses, molt ricament obrades, que de lluny parexien totes de or; aportaven los cavalls en lo cap, de cada part de galtes, unes borles ho flochs de seda y or, molt richs, y lo front de cada cavall, una rica pessa del matex bronso, molt brony[i]t, que parexia molt rich. Los cotxeros y alacayos aportaven

Скачать книгу