LITMIR.BIZ

Скачать книгу

També vingué la armada de mar, que eren 16 galeres y 14 vaxells grosos; los vaxells se aturaren a la mar, y les galeres entraren y no·s mogueren de aquí, que encara no se sabia si anirían sobre Tarragona, també, perquè li arribave molta gent.⁴

1. L’arribada de les naus franceses al port de Barcelona fou el dia 22 d’abril (MNA, vol. XIV, p. 234). Segons el nunci Vincenzo Candiotti, el 22 de maig arribaren cinquanta vaixells amb sis mil soldats; vegeu J. Sanabre, La acción de Francia..., op. cit., p. 377.

2. atraüt: «traüt», ‘tragí o tràfec’.

3. «Monsieur le prince, baillez-nous de l’argent». Enteneu el verb bailler en l’antic sentit de ‘donar’.

4. La vinguda de les galeres cal datar-la el dia 3 de maig de 1647 (MNA, vol. XIV, p. 235).

      [41.] La ostentasi[ó] amostrà lo prínsep abans de anar-se’n

Avent passada tanta gent com està dit, axí de peu com de cavall, lo prínsep se disposà per exir en campanya, y, abans que no se n’anàs, volgué amostrar sa ostentatió y grandesa. Y axí, lo diumenja abans no se n’anàs, que contàvem als 5 de maig 1647,¹ volgué exir a pasejar la Marina² a cavall, ab tota sa grandesa y vestits de gala; y axí, a la tarda, se ajuntaren a palàtio tots los grandes y offisials de guerra, que eren serca de do-sens, tots a cavall ab vestits de gala, que fou una de les més belles vistes que may se sien vistes en Barcelona, de tanta grandesa, que ni per ningun rey may s’era vista tanta grandesa, tanta diversitat de vestits, tanta guarnisió de or y plata, tant de capot vermell, tans richs cavalls ben adornats, tanta ploma caiguda, que tot parexia que era una primavera de flos. Aver de espasificar los vestits que duye lo prínsep y lo marquès de Agramunt (son tinent general) seria may acabar, y, sense ells, tans de mariescals de camp, tans coronells, tans mestres de camp,³ general[s] y tinens de la cavalleria, tots: la hu bo, l’altro millor; y lo sert és que tots los de més offisials de aquexa campanya se trobaven en Barselona. Y de aquex modo se pasejaren per la muralla de Mar fins que fou tart, y aprés se retiraren, dexant lo prínsep en palàsio y dexant lo poble admirat de tanta grandesa.

      No parà ab axò la ostentatió de dit prínsep, que encara dexà molt més admirada la gent, de la grandesa que amostrà lo dia abans que no se n’anàs a campanya, lo qual asenyalaren diada, per exir de Barcelona, lo dia de Sant Miquel de Maig, que comptàvem als 8 de maig 1647. Y axí, lo dia abans, volgué que·s pasejàs per tota siutat la sua recàmara y son carruatje, ab tota sa guarda de escarrebinés a cavall ab ses llureyes encarnades, guarnides de pasamà de plata, tant ricament com està dit, que eren serca de do-sens de sa guarda; aprés venien tant de bestià de bast, tots carregats de ses recàmaras —uns matxos com unes torres—, tots ab sos rebostés, y plomalls y demés guarnisions, molt richs, que eren més de se[n]t, y, de dos en dos, un moso de peu; aprés, molts de carros de sis cavalls, tots carregats per a campanya, ab ses cubertes de vaqueta, que, encara que ploga, no·s podia banyar ninguna cosa. Aprés, venia la recàmara del mariescal de Agramunt, també ab prop de sent soldats de sa guarda de escarrabinés, tots ab sa llureya de drap groch, guarnits ab pasamans verts y altres colós; y aprés, també moltísim[e]s bèstias de bast, molt carregats, y molts carros de campanya, y molts cotxos de camí. Aprés, la recàmara de l’intendant dels pagadós y demés ofisials de guerra, que era cosa de vèurer, que durave dues ores a passar per un carrer.

      Y de aquexa manera se pasejà per Barcelona, ab molta grandesa y ostentatió, des del matí fins que ja fou tart.

Aquex dia ja ne isqué molta part fora siutat, ab molta part de la guarda, y molt altre part restà assí perquè no podia anar tot junt per lo camí, dexant⁴ admirada tota la gent, de veure tanta ostentatió.

1. 1647: al ms. «7» corregeix «8».

2. la Marina: enteneu «per la muralla de Marina».

3. camp: al ms. «camps»; corregim d’acord amb el sentit.

4. dexant: al ms. «dexaant».

      [42.] De com partí lo prínsep de Condé de Barcelona per a campanya

Lo dia de Sant Miquel de Maig, que comptàvem als 8 de maig 1647,¹ lo senyor prínsep de Condé partí de Barcelona per anar a campanya. Aprés de aver oïda misa en Sant Francesc, se n’anà ab molts cavallés fransesos, offisials de guerra; y se n’anà a Munserrat y féu ses devosions, y de allí se n’anà a Servera, a ont ja trobà lo camp [18r] ordenat y posat en orde de marxar y disposat en orde de batalla. Y de prompte comensaren a marxar y posaren siti a Lleyda.²

Y en arribar así la nova que avien posat lo siti en Lleyda, de prompte l’armada de mar se’n tornà en França. Y per assí, de contínua estave passant gent y cavalleria, que, com l’omo era tant prinsipal, de contínua li estave arribant gent.³ Y també lo governador de assí, don Juseph Margarit y Biure, avia muntades quatre companyes de cavall, de gent catalana, de dinés del rey de França; y lo fill de dit governador, que era don Gaspar, era lo governador de dites companyes, que eren, entre tots, do-sens sinquante òmens, tots a cavall, ben armats y bella gent, que la feren devés Girona y per lo Empurdà y altres parts. Los quals passaren per Barcelona als 29 de maig de dit any 1647,⁴ y no feren sinó entrar y exir per la siutat, y anaren devés Lleyda ajuntar-se en les demés tropas del rey.

      Fou molt gran la diligènsia se féu en fer anar les monisions y provisions en campanya, que feren anar los jutjes de la Audiènsia per Catalunya, enbargant lo bestiar, y lo feyen venir en Barcelona, y de prompte lo governador, que sempre estave en Draçana, los feya carregar, ab molta diligènsia, per a la campanya. Fou tant lo bestià que vingué que, ab breus dies, ho agueren treginat tot en campanya, que totes les carretas y carroças de Barcelona hi feyen anar, y totes les mules dels cotxos també, que feren dos ho tres camins, ab molta diligènsia.

1. 1647: al ms. «7» corregeix «8».

2. Sobre el setge de Lleida per Condé, bàsicament vegeu J. Sanabre, La acción de Francia..., op. cit., pp. 378 i seg.; R. Camarero, La Guerra de Recuperación..., op. cit., pp. 306 i seg.; J. L. Gonzalo, A. Ribes i O. Uceda, Els setges de Lleida..., op. cit., així com la informació de Magí Sivillà, Historia General..., op. cit., pp. 918 i seg.

3. A final de maig les tropes franceses totalitzaren dotze mil soldats i quatre mil cavalls. Tanmateix, Condé considerava insuficient la força del seu exèrcit,

Скачать книгу