Аннотация

El valor d'una crònica com la de l'artesà barceloní Miquel Parets, elaborada a mitjan segle XVII, és múltiple. És un fet històric; a hores d'ara, no hi ha cap altra narració popular comparable en la Catalunya moderna. Els historiadors hi trobaran una munió de dades significatives. També un testimoni de la llengua de l'època. L'edició s'enriqueix amb tres estudis introductoris dels historiadors James S. Amelang (biografia i context social), Antoni Simon (anotació històrica) i Xavier Torres (examina el lloc de Parets en el medi estamental de la Barcelona del període i la seva actuació en el decurs de la Guerra del Segadors). Els dos grans temes de la Crònica són la Guerra dels Segadors –vista des de dins de la ciutat-, i la pesta de 1651 a Barcelona (amb l'emotiu relat de la seva tragèdia familiar), també és un immens retaule de les més diverses facetes de la vida barcelonina de l'època: festes en honor del rei i d'altres grans personatges, processos inquisitorials, períodes de fam i sequeres, pregàries per demanar la pluja, la sentida mort de Pau Claris, ajusticiaments públics, penúries pel setge de la ciutat, i de fons intrigues i traïcions pròpies d'un període bèl·lic. L'obra completa constarà de 4 volums que apareixeran periòdicament.

Аннотация

La Crònica de l'artesà barceloní Miquel Parets, que abasta del 1626 al 1660, té un valor incalculable com a document històric i aporta una perspectiva poc habitual: la del poble que es veu afectat per les grans decisions històriques, en les quals, però, té ben poca capacitat de decisió. A través del testimoni de l'autor, el text ressegueix alguns dels esdeveniments més rellevants de la història de Barcelona i de Catalunya.
En aquest tercer volum, que comença el 1645 i acaba el 1652, Parets descriu amb vivacitat com es desenvolupa la guerra dels Segadors, especialment el setge de Barcelona de 1651-52, i com van viure els barcelonins l'epidèmia de pesta de 1651, que va endur-se 30.000 persones, entre les quals la dona i diversos fills de l'autor.
A la vegada, la Crònica és un immens retaule de les facetes més diverses de la vida barcelonina de l'època: festes en honor del rei, processons inquisitorials, períodes de fam i sequeres, pregàries per demanar la pluja, ajusticiaments públics, penúries pel setge de la ciutat i, encara, les intrigues i traïcions que són pròpies d'un període bèl·lic.
L'edició de la Crònica consta de quatre volums. Aquest n'és el tercer.

Аннотация

MIQUEL PARETS, CRONISTA BARCELONÍ DE LA GUERRA DELS SEGADORS Hi ha pocs textos, no sols del segle XVII, comparables a l'extensa Crònica de l'artesà barceloní Miquel Parets. L'obra s'ha conservat manuscrita en dos toms que a l'edició completa ocuparan quatre volums; aquest n'és el segon. La Crònica de Parets aporta una perspectiva poc habitual: la del poble que es veu afectat per les grans decisions històriques, en les quals, però, té ben poca capacitat de decisió. Parets actua com a testimoni de fets que ha viscut, o dels quals ha tingut notícia. Des de la solemne entrada de Felip IV a Barcelona, el dijous 26 de març de 1626, fins a l'any 1660, en què va copiar, sencer, el Tractat dels Pirineus. La visió que Parets ofereix dels esdeveniments és principalment de primera mà, per bé que també aprofita, adapta i quan cal tradueix, nombrosos fulls volants amb tota mena d'informacions. A les pàgines de la Crònica trobem una àmplia panoràmica de la societat barcelonina del seu temps, amb informacions de tota mena, alhora que s'hi narren les circumstàncies històriques, sovint tràgiques, que van afectar el conjunt del país. Des del punt de vista dels grans esdeveniments, són sobretot dos els temes que trobarem reflectits a la Crònica. D'una banda, la Guerra dels Segadors, de la qual ens forneix una visió en bona part inèdita, des de l'interior de la ciutat de Barcelona. De l'altra, la de la terrible pesta de 1651, de nefastes conseqüències per a la ciutat i per a la mateixa família Parets, ja que es va endur la seva muller i diversos dels seus fills, tal com narra el nostre cronista en un dels passatges més colpidors del text.
El segon volum, que ara presentem, s'inicia en plena Guerra dels Segadors, el gener de 1641, quan es va proclamar comte de Barcelona el rei francès, Lluís XIII, amb l'objectiu d'obtenir el seu suport contra la monarquia hispànica, de la qual el Principat s'havia independitzat; i arriba fins a l'octubre de 1645, amb la victòria francocatalana sobre Balaguer. Paral·lelament als episodis bèl·lics, Parets descriu amb gran vivacitat, de vegades fora de l'ordre cronològic de la crònica, esdeveniments rellevants per a la vida dels barcelonins en aquells anys: festes, focs d'artifici, actes religiosos, execucions, carestia de blat i, especialment, la ja esmentada pesta que va assolar la ciutat el 1651. El text de la Crònica, doncs, va més enllà de l'àmbit polític i militar i apropa el lector a la vida de la Barcelona de mitjan segle XVII. El volum I d'aquest mateix títol es va editar el 2011, inclòs, amb el número 5, a la llavors vigent Biblioteca Baró de Maldà que posteriorment ha integrat tots els títols anteriors i futurs a Els Nostres Clàssics, Autors Moderns seguint-ne la numeració i el color de la coberta, variant-ne, només, els logotips.