ТОП просматриваемых книг сайта:
AAVV
Список книг автора AAVV
Аннотация
En una època de perplexitats i incerteses esperonades pel «repte del fragment» (José María Mardones), s'obrin vies que malden per integrar experiència espiritual i compromís social, mística i política, contemplació i acció, profecia i diàleg. Pertoca preguntar-nos què hi pot aportar la tradició cristiana, sovint hipotecada per la seua complicitat amb ideologies i poders que redueixen, exclouen i rebutgen. Aquest volum convida el lector a recollir els fragments, reescrivint la història «a contrapèl» (Walter Benjamin) a través de la memòria, la reivindicació i el testimoni; però també a ordenar els fragments i a arribar així a compondre un mosaic, elaborant pacientment una filosofia i una antropologia no reduccionistes, sempre obertes a noves aportacions i revisions, en la recerca d'un ordre social flexible, integrador i equitatiu.
Аннотация
L'Arxiu Municipal de Vila-real conserva un total de seixanta-quatre Manuals de Consells que abasten des de l'any 1377 fins al 1521, cinc dels quals –els corresponents al segle XIV– són els transcrits en aquest volum (1377-1378; 1382-1383; 1383-1384; 1388-1389 i 1393-1394). Es tracta de documentació generada per la institució de govern local, el consell municipal i els seus representants, i és el resultat del seu aparell burocràtic que prefigura la conservació de la informació que es considerava pràctica, operativa i administrativa. Aquesta documentació reflecteix la quotidianeitat de l'activitat política municipal, que repercutia directament sobre els veïns mitjançant ordenances que regulaven totes les cares de la vida socioeconòmica, a més d'il·lustrar-nos sobre les relacions amb els nuclis propers o sobre altres temàtiques: intents de senyorialització de la vila, qüestions relacionades amb la ramaderia o el sistema de regs i els cultius, els membres de l'oligarquia municipal, els càrrecs, l'activitat creditícia i censal, etc.
Аннотация
La Generalitat, el nom que actualment designa les institucions de l'autogovern valencià, recupera el d'una institució nascuda en la segona meitat del segle XIV i perfilada en la seua naturalesa, composició i funcions el 1418, fa més de 600 anys. Amb motiu de l'efemèride, el 2018 es va celebrar un congrés internacional organitzat per les cinc universitats públiques valencianes i patrocinat per la Generalitat. El present volum recull les comunicacions presentades a la sessió dedicada a la història de la institució. En total, disset textos que examinen, respectivament, les relacions entre la Generalitat i les Corts –no debades la Diputació del General o Generalitat va nàixer com a diputació permanent d'aquestes i estava integrada pels representants dels tres estaments o braços–; els precedents –els diputats del General–; l'estructura funcionarial; les reformes tècniques i administratives; l'arrendament dels impostos –les generalitats–; els beneficiaris del deute públic que emetia; el paper dels conversos; les relacions amb els mudèjars; les seues funcions polítiques, més enllà de les fiscals, i el seu caràcter governamental; la relació entre la Generalitat i els estaments, i la polèmica historiogràfica sobre la representativitat política de l'una i dels altres; el seu paper en la gestió dels recursos naturals i l'explotació intensiva de les zones humides, i la seua dissolució al segle XVIII. Un conjunt d'estudis que amplien i milloren el coneixement de la institució que va ser, durant els seus tres segles i mig d'existència, «la veu del regne».
Аннотация
La Generalitat Valenciana, nascuda fa ara sis-cents anys, va tenir quasi des dels orígens la necessitat de comptar amb una «marca corporativa», uns elements simbòlics que la representaren, cridaren l'atenció i, d'alguna manera, ressaltaren la seua presència i la seua importància. És per això que va invertir diners i esforços per a alçar una seu monumental que posés cara a aquest nou poder que cercava fer-se lloc en la xarxa política del regne. A més, lluny de limitar-se al recinte del flamant palau, la Diputació del General va buscar també projectar la seua imatge en el territori, dissenyant emblemes propis, participant en els actes públics o finançant obres. Aquest procés és paral·lel al que altres palaus dels altres estats de la Corona d'Aragó, com els de Barcelona o Saragossa –analitzats també en aquest llibre–, van viure pels mateixos anys, quan les tres diputacions territorials estaven consolidant-se. Sobre tot això versa aquest tercer volum de la sèrie «La veu del Regne», que se centra en els espais i les imatges de la Generalitat i que, sens dubte, ens ajudarà a comprendre millor l'herència tangible que aquesta institució, al llarg de sis segles d'existència, ha deixat als valencians.
Аннотация
La comprensión del pasado, ¿puede ayudarnos a conocer el presente y, por tanto, a comprenderlo mejor? Nuestro mundo global y liberalizado, ¿podemos penetrarlo a través del conocimiento histórico acumulado y del análisis histórico? La historia, ¿es útil para el pensamiento crítico contemporáneo? ¿Puede enriquecer la perspectiva, frente a un futuro incierto? ¿Podemos pensar históricamente el presente? Pierre Vilar no se limitó a responder afirmativamente estas preguntas, sino que trabajó para aportar pruebas, con paciencia y rigor, lejos del estallido efímero de los media. Quiso una historia-inteligencia, una historia-comprensión, una historia total, en construcción permanente. Pero también una historia-exigencia y una historia-esfuerzo: una historia alejada del conformismo intelectual y de verdades canónicas y eternas. Su obra de historiador y su magisterio, forjados a lo largo de una vida de investigación, de reflexión y de transmisión de conocimientos, constituye un legado rico y diverso, aunque haya obtenido mucho más eco en Cataluña, en el conjunto de España y en el mundo latinoamericano que en su país, Francia. Realizado a partir de contribuciones presentadas por especialistas de diferentes países, mayoritariamente franceses, este libro quiere remarcar la fecundidad de los trabajos de análisis histórico de Pierre Vilar, e invita a leerlos, y a familiarizarse con ellos, a todos los practicantes de la historia, historiadores, ciudadanos y actores del presente, que sienten la necesidad de comprenderlo.
Аннотация
Con frecuencia se olvida, cuando no se ignora, que Jean-Jacques Rousseau fue músico y teórico de la música. Como compositor le debemos principalmente dos óperas-ballets y un centenar de canciones, publicadas por su último benefactor, el marqués de Girardin, tres años después de su muerte en julio de 1778 con el título de 'Les Consolations des misères de ma vie'. Los textos del ginebrino sobre filosofía de la música y del lenguaje, no sólo son significativos desde el punto de vista musical o lingüístico sino que constituyen la primera producción teórica del Romanticismo. En gran parte de ellos Rousseau polemiza con Rameau, proclamando la primacía de la melodía, a cuyo través se expresa el sentimiento, sobre la armonía. Cuando ambos debaten acerca de la melodía y la armonía, ponen en cuestión algo más que la música; su disputa gira acerca de la realidad en sí misma.
Аннотация
Fruit d'un treball col·lectiu dirigit per Antoni Simon, aquest volum pretén ser fonamentalment una eina per a la docència i per a la recerca de la història. El volum presenta, a través d'una cinquantena d'entrades, una visió global de l'evolució de la historiografia catalana, una panoràmica que abasta des de les cròniques medievals fins als debats generats per la producció històrica més recent i que explica les interrelacions entre la recerca històrica i les aportacions d'altres disciplines. En síntesi, una obra que proporciona un coneixement sintètic de les diverses tendències historiogràfiques derivades de la creixent especialització i internacionalització de la historiografia catalana.
Аннотация
La presencia de Hegel en el pensamiento contemporáneo no es sólo un trasfondo contra el que éste deba perfilarse, sino que puede verse también al trasluz de la «madurez de la conciencia europea» y de ese punto culminante de la filosofía occi-dental que su obra representa. En el presente volumen se recogen las intervencio-nes de un nutrido grupo de especialistas en la obra hegeliana, todos ellos partici-pantes en el congreso internacional sobre la fenomenología del espíritu de G. F. W. Hegel, organizado por el MuVIM y la Universitat de València en 2007. La obra, coordinada por los profesores Andrés Alonso y Manuel Jiménez Redondo, se inicia con unos fragmentos de la Ciencia de la lógica de Hegel sobre la noción de Absolu-to. Incluye también, a modo de reseña, tres presentaciones hechas en el marco del congreso sobre novedades bibliográficas relacionadas con el universo hegeliano.
Аннотация
El 12 de diciembre de 2005 fueron organizadas en la ciudad de Valencia por la Conselleria de Territori i Habitatge y el Instituto Mediterráneo para el Desarrollo Sostenible (IMEDES), conjuntamente con una serie de instituciones que prestaron su colaboración, unas jornadas denominadas Los Residuos Urbanos en la Comunidad Valenciana: Estado de la Cuestión. Este título respondía a la necesidad de integrar en una misma plataforma de debate la intervención de los diferentes actores implicados en un ámbito de actuación tan esencial, a la vez que complejo, tanto para el mantenimiento de la calidad ambiental de nuestros entornos como para el cumplimiento de los principios base del desarrollo sostenible.
Аннотация
Este volumen trata de dibujar un mapa estratégico que sirva de guía para el acercamiento a la literatura de viajes producida en el Medievo y Renacimiento europeos: libros verídicos (cruzadas, peregrinaciones, embajadas, misiones, viajes comerciales, expediciones bélicas), viajes seudo-históricos o ficcionalizados, geografías y mapas comentados, cosmografía alegórica, secciones enciclopédicas, mundos imaginados, bestiarios?El libro propone una aproximación interdisciplinar a una región de la cultura en el pasado tan fascinante como todavía inexplorada: «Mares, sueños, vuelos y paraísos», «El viaje a Jerusalén y a los lugares sagrados: cruzada y peregrinación», «Libros de maravillas» y «Espacios narrativos». A la vez, sugiere una reflexión actual sobre el viaje antiguo -más que nunca vigente, ¿viaje sólo de ida y vuelta?– desde el Mediterráneo a Oriente.