LITMIR.BIZ

Скачать книгу

El testament del pare de Parets, de l’any 1631, descriu Francesc i Joan com a solters i «no examinats» de mestratge. Dos anys després, en l’acta de la subhasta dels béns de l’assaonador Pere Pau Feliu, Francesc figurava com a «jove assaonador»; vegeu AHPB, Pere Pau Vives, Inventaris i encants, 1626-1638, ff. 195r-205r (28 de juny de 1633). El cronista al·ludeix a la mort de Joan el 15 de novembre de 1631 (I, 105v). El testament del vell Parets esmentava una altra germana, Marina, aleshores de quatre o cinc anys d’edat, però aquest nom no s’ha trobat enlloc més. Sobre Magdalena, vegeu infra.

5. Francesc i Josep són esmentats en els esponsalicis del primer, el 9 de desembre de 1567 (ACB, Esposalles, vol. 43, f. 31r). El segon, a més, figura com a assistent en algunes reunions gremials dels anys 1580, 1587 i 1588 (ACA, Reial Audiència, Plets civils, 13060, s. n.). Per a les referències al pare de Parets, vegeu I, 102r i 105v, i AHCB, VIII-14, Lletres patents, 1607-1650, ff. 86r-87r (31 de març de 1621).

6. Vegeu James S. Amelang, La formación de una clase dirigente: Barcelona, 1490-1714, trad. cast. de Jordi Beltrán Ferrer, Barcelona, 1986, pp. 67-72, amb uns primers càlculs sobre la continuïtat en l’ofici de pares a fills.

7. Josep Iglésies, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, Barcelona, 1991, p. 133; AHCB, XIX-15, Fogatges, illa 207. Els registres catedralicis es troben a ACB, Esposalles, anys 1491, 1503, 1558 i 1569. Sobre el cens de 1389, vegeu Francesc Marsà et al. (eds.), Onomástica barcelonesa del siglo XIV, Barcelona, 1977, p. 11. Cal fer notar que la de Miquel Parets no era pas l’única família barcelonina que portava aquest nom. Per exemple, un treballador del ram de la seda anomenat Joan Parets vivia al carrer d’en Fenollar l’any 1627, que va ser quan es va aixecar inventari dels seus béns (AHCB, Notarial, I.50); tal vegada era un parent de Joan Baptista Parets, un velluter que l’any 1670 llogava una casa del carrer de Sant Pere Més Alt a una certa Caterina Rodrigues; vegeu AHPB, Rafael Joan Sellerès, Manual trenta-cinc, de 30 de desembre de 1669 a 24 de desembre de 1670 (8 de gener de 1670). A més, un Baptista Parets va actuar com a oficial de la confraria de penitents de la Porta Creu, i vivia a la parròquia de Santa Maria del Pi, tal com consta a AHPB, Miquel Mora, Plec d’actes de consells de vàries confraries, 1636-1644, s. n. (8 de maig de 1639). Tots plegats pertanyien potser a una família homònima d’orígens mallorquins, els membres de la qual treballaven com a sabaters i en alguns oficis tèxtils, i deixaren petja en els protocols barcelonins ben bé fins a començament del segle XVIII, almenys segons les llicències matrimonials expedides per la parròquia de Santa Maria del Mar (Arxiu de Santa Maria del Mar, índex manuscrit de Desposoris, vols. I-II). D’un origen diferent, i assenyaladament rural, era una certa Jerònima filla de Jaume Parets, un pagès del lloc de Sant Esteve de Sesrovires, segons el seu inventari de l’any 1680 (AHPB, Josep Fontana, Libri primi testamentorum, 1658-1681, ff. 84r-85v [6 de maig de 1680]). Els registres d’esposalles també donen notícia d’unes altres famílies rurals el cognom de les quals derivava de Parets del Vallès.

8. Pere Alaver i la seva muller Margarida eren esmentats l’any 1606 en la ja citada taxa nupcial de la seva filla Caterina. Sobre el matrimoni Parets-Costa, vegeu ACB, Esposalles, vol. 43, f. 31r (9 de desembre de 1567). Segons els capítols matrimonials de la seva filla Anna, datats el 13 de juliol de 1596 (AHPB, Nicolau Llentisclar, Llibre de capítols matrimonials, 1596-1598, núm. 11), Magdalena tenia un germà, el reverend Pau Costa, prior del monestir de Sant Joan de les Fonts, que va contribuir al dot nupcial amb la suma de quatre-centes lliures, i una germana que també es deia Anna i que era vídua de l’adroguer barceloní Joan de Vatis.

9. Marianna —però no pas el seu marit— va ser designada com un dels cinc executors testamentaris del seu pare. Sobre Anna, vegeu els seus capítols matrimonials (AHPB, Nicolau Llentisclar, Llibre de capítols matrimonials, 1596-1598, núm. 11); el testament del seu marit, Rafael Bruc (AHPB, Francesc Pla, Llibre primer de testaments, 1618-1631, ff. 174v-176v [3 d’agost de 1630]), i un inventari d’Anna (AHPB, Francesc Pla, Llibre segon d’inventaris i encants, 1629-1632, ff. 115r-117v [10 d’octubre de 1630]). Els pares de Rafael Bruc eren Rafael Jeroni Bruc, mercader de Barcelona, i la seva segona muller Elisabet Riera i d’Olzinelles; vegeu AHPB, Andreu Miquel Mir (menor), Lligalls d’escriptures soltes i fragments de manual, 1556, s. n., capítols matrimonials del 14 de gener de 1556.

10. En aquest cas podrien solapar-se alguns noms. Així, el Francesc Roca parent de Parets és qualificat tan aviat d’assaonador com de boter. D’altra banda, el lapse que separa les mencions a Roca és força perllongat, i això fa pensar que podrien ser un pare i un fill del mateix nom, una pràctica que afavoria la confusió però que no era gens insòlita a l’època. En resum, doncs, pot haver-hi hagut fins a tres persones diferents amb el nom de Francesc Roca, encara que totes tres relacionades entre elles i amb Parets.

11. AHCB, Fogatges, XIX-18, Quarto de Sant Francesc, f. 18v. Parets esmenta el casament a I, 102r; consta igualment al registre catedralici d’esposalles, amb data de 26 d’octubre de 1625 (ACB, Esposalles, vol. 73, f. 36v). Parets diu que el notari Nicasi Castellar en va redactar els pertinents capítols matrimonials, però no ha estat possible localitzar-los en els protocols que es conserven d’aquest notari a l’AHPB. Un cert Josep Gual, mestre escudeller, la vídua del qual, Teodora, va tenir una disputa amb el gremi d’escudellers l’any 1688, en pot haver estat un parent; vegeu Marta Vicente i Valentín, «Les dones en els gremis de l’Edat Moderna a Barcelona (segles XVII i XVIII)», Universitat de Barcelona, tesi de llicenciatura, 1989, p. 91.

12. Al seu testament, Maria es referia a ella mateixa com a «filla de t[al] Roure» i la seva muller, «los noms del quals mos pares no·m recorden». La seva llicència nupcial ofereix, però, una descripció més completa: «Maria, donzella, filla de Hierònim Roura, negociant de Vic, i de tal». La no identificació de la mare fa pensar que Maria pot haver estat una filla natural.

13. Informació procedent de l’Arxiu Municipal de Vic i proporcionada per Xavier Torres. Un cert Jacint Roure de Vic, identificat el 1693 com un home de cinquanta-vuit anys i analfabet, actuà com a testimoni en una declaració sobre el bon natural d’un aspirant a l’ingrés a l’orde dels agustins descalços (ACA, Monacals, Hisenda, vol. 649, núm. 28).

14. AHPB, Rafael Riera, Manual de capítols matrimonials, 1623-1638, ff. 634r-636r (24 de juliol de 1633). Del casament, celebrat a l’església de Santa Maria del Mar, en resta constància tant a la crònica de l’assaonador (I, 142r [141r]) com al registre d’esposalles (ACB, Esposalles, vol. 77, f. 17v [22 de juliol de 1633]). Jaume Roure (Vic, 1575 - Girona, 1641) havia ingressat a la seu barcelonina de l’orde dels jesuïtes el 16 de febrer de 1598 (ACA, Monacals, Hisenda, vol. 2581, Inventaris de novicis jesuïtes, f. 133v). Es poden trobar més detalls de la seva vida a l’Archivium Historicum Societatis Iesu, Roma, Cataloghi Arag. 10-I, 1587-1619, i Arag. 10-II, 1622-1649. Pel que fa al seu obituari (27 de desembre de 1641), vegeu Arag. 21-II, ff. 355r-356r.

15. AHPB, Francesc Pla, Llibre segon de testaments, 1631-1637, f. 152r (25 de juny de 1636). L’inventari, datat el 9 de juliol de 1636, es troba a AHPB, Francesc Pla, Llibre tercer d’inventaris i encants, 1632-1636, ff. 481r-482r. Sobre la confraria, fundada sota patrocini reial l’any 1333, vegeu Josep Maria Madurell i Marimon, «Dos manuscritos de la Confraria del Senyor Rey», Hispania Sacra, 21, 1968, pp. 429-480.

Скачать книгу