ТОП просматриваемых книг сайта:
Crònica Volum I. Miquel Parets
Читать онлайн.Название Crònica Volum I
Год выпуска 0
isbn 9788472268586
Автор произведения Miquel Parets
Жанр Документальная литература
Серия Els nostres clàssics - Autors Moderns
Издательство Bookwire
Així, doncs, pel que fa a les lleialtats personals i espirituals del nostre assaonador, només podem fer unes poques conjectures. Per exemple, sobre la seva actitud envers l’església parroquial. Tot i que oficialment pertanyia a la parròquia de Santa Maria del Mar, l’assaonador va voler ser enterrat no pas en aquest temple, ni tampoc en el sepulcre corporatiu de Sant Joan de Jerusalem, sinó en la veïna església de Sant Cugat del Rec. Aquest va ser també el lloc d’enterrament de molts dels seus fills, tots els quals, llevat d’un, havien estat batejats a Santa Maria del Mar. Dels vuit fills dels quals hem pogut identificar la sepultura, quatre van ser soterrats a Sant Cugat; altres dos, a la morberia; un altre, a la catedral, i el darrer, a Santa Maria. D’altra banda, en les seves darreres voluntats Parets va encarregar que se celebressin tres funerals per la seva ànima, un de modest a Santa Maria, amb un cost de tres sous, i dos de més solemnes a Sant Cugat, amb un cost total de deu lliures i vuit sous que va pagar del seu peculi.91 Una lleialtat aparentment tan ferma a l’església de Sant Cugat tenia diverses raons. Per començar, era relativament a la vora de casa seva. Però, el que és més important, era també una església força més petita que no pas Santa Maria del Mar, les dimensions de la qual —un coetani calculava que albergava més de cinc mil parroquians— potser feien difícil, als ulls d’alguns fidels, una devoció personal gaire intensa, almenys com a lloc de culte. Amb tot, els assaonadors eren prou nombrosos a Sant Cugat, i això no només per la seva nombrosa presència en aquell veïnat. Molts assaonadors i blanquers van exercir càrrecs a l’obreria i a la confraria sagramental corresponents, a diferència de Santa Maria del Mar, on aquestes institucions seglars restaven dominades pels membres de l’elit urbana.92 Finalment, i per damunt de tot, el pare de Parets era enterrat a Sant Cugat. Fent el mateix, però, el nostre cronista no sols continuava la tradició familiar, sinó que també sintonitzava amb molts dels seus amics i col·legues, que també cercaren sepultura a Sant Cugat, la més petita de les parròquies de la ciutat. Entre aquests hi havia assaonadors com ara Baldiri Ballester, Jaume Pujades i la seva vídua Àngela, i en Joan Costa major, que n’havia estat obrer l’any 1571.93
Certament, les relacions de veïnatge travessaven les línies de sociabilitat de Parets en força punts, i se solapaven ara i adés tant amb la seva família més immediata com amb aquella altra xarxa més àmplia feta d’amics i coneguts. No és estrany, doncs, que el nostre cronista hi recorregués tot sovint i per les raons més variades.94 Algunes vegades, a la recerca de serveis personals i professionals com els que proporcionaven els notaris que contractava per redactar els seus protocols particulars. Francesc Pla, el notari públic que l’ajudà en molta de la seva paperassa, vivia prop de l’església de Sant Cugat, mentre que Miquel Mora, que era el notari de la corporació d’assaonadors, vivia encara més a prop seu, al carrer de Montcada. Parets pot haver aprofitat les relacions de veïnatge fins i tot per trobar muller, com és ara en el cas de la seva tercera esposa, Marianna, que probablement era parenta (neboda?) de l’adroguer Josep Vinyes, el qual tenia una botiga a prop de la casa de Parets, en l’encreuament entre la placeta de Montcada i la capella d’en Marcús.95 La consciència de pertànyer a un lloc petit i alhora prou idiosincràtic dins una gran ciutat va representar un paper crucial en la formació d’aquella extensa xarxa d’amics, companys i, sobretot, mestres d’ofici que Parets tan aviat va heretar com va bastir pel seu compte. Les relacions de veïnatge donaven consistència al seu món, i li proporcionaven una mena d’epicentre més estable i arrelat que no pas la sola família: menys procliu a les alteracions de tota mena, aquell nucli era en força aspectes un univers més permanent, i dotat d’uns horitzons i d’uns símbols més perdurables.
6. SOCIABILITAT I ESCRIPTURA
De tot aquest feix de dades se’n poden treure algunes conclusions generals sobre les pautes de sociabilitat del nostre artesà autobiògraf. Primer de tot, i a desgrat del seu localisme, sorprèn la gran amplitud dels contactes d’un simple assaonador.96 Això és encara més remarcable si es té en compte que no tenim cap prova que Parets hagi esmerçat gaire temps fora de Barcelona, llevat, és clar, de la seva fugida de la ciutat arran de la pesta de 1651 (II, 46r-v). L’eixamplament de perspectives pot haver estat, en gran part, un resultat dels sovintejats contactes de Parets i els seus amb aquests personatges habitualment tan rodamons com són ara els mercaders. És el cas de Jaume Bertrola, que figurava entre els fermancers d’una tia de Parets que l’any 1596 es casava amb Rafael Bruc, ell mateix mercader i fill de mercaders. I també la primera dona de Parets era filla d’un negociant de Vic. La vinculació familiar amb els adroguers també datava de bona hora, tal com testimonia el cas de Pere Mora, padrí de Parets, un dels personatges més prominents del barri de la Ribera i molt implicat en el comerç marítim. El cercle de coneixences del Parets dels darrers anys incloïa també un fort component mercantil, sobretot arran del seu tercer matrimoni. De fet, fins i tot és possible que el nostre assaonador hagi volgut establir pel seu compte alguna mena de contactes econòmics extramurs i també amb alguns mercaders francesos. L’economia catalana del segle XVII va conèixer un augment de la manufactura del cuiro gràcies a l’activitat dels obradors de fora de Barcelona, i això es va reflectir tant en les importacions de matèries primeres provinents de França, Itàlia i les Índies Occidentals com en les exportacions de cordovans i altres productes cap als mercats peninsulars i colonials.97 Però allò que va contribuir més i millor a eixamplar els horitzons locals de Parets i la seva família va ser aquell grup d’apotecaris i botiguers, directament relacionats amb el comerç d’importació, que hi empeltà Marianna Vinyes quan es va casar amb el nostre assaonador. La incorporació d’aquesta parentela a la xarxa de relacions de Parets també va activar allò que en podem dir una certa «connexió francesa». El tàndem de Grosset i Foixac, aquest darrer d’origen francès, i tots dos estretament vinculats amb les xarxes mercantils del comerç català amb el sud de França, aleshores en auge, es va veure reforçat, a més, per un altre personatge d’ascendència francesa, l’impressor Antoni Lacavalleria, la muller del qual, Jerònima, va ser la padrina del darrer fill de Parets.98
La xarxa de relacions de l’assaonador s’escampava per altres vies i més enllà de les direccions tot just apuntades. No cal dir que aquest breu estudi no pot resseguir tots els cercles dins els quals es va moure Parets.99 Una omissió particularment significativa és la de totes aquelles persones que entraren en contacte amb ell arran de l’exercici de certs càrrecs corporatius. Sabem que Parets va acomplir diferents tasques tant al Consell de Cent com al seu gremi. A començament de la dècada de 1620 era membre de la milícia gremial, com feia constar en algunes anotacions del final del primer volum del seu manuscrit (I, 144r [143r]). Altrament, també es va implicar de diverses maneres en la política local. Amb l’exercici dels càrrecs municipals, Parets no feia sinó seguir la tradició familiar. El seu pare havia estat habilitat al Consell de Cent el 25 de novembre de 1629. El nostre cronista, al seu torn, ho va ser el 25 de novembre de 1642.100 Esdevingué