Аннотация

El Llibre dels fets és una crònica història única, excepcional. Són les memòries del rei Jaume I el Conqueridor narrades per ell mateix,amb la fluïdesa de l'oralitat i un estil fresc i vívid que interpel.la oients i lectors.Al costat de l'obra de Llull, aquest és un dels grans cims de la literatura catalana medieval. Un dels episodis més coneguts d'aquesta crònica és el de l'engendrament i el naixement de Jaume I, esdevinguts en unes ircumstàncies molt especials que marcaran el destí gloriós del futur rei de la Corona de Catalunya i Aragó. Com vaig arribar a ser rei recull aquests episodis i els primers anys de vida, en què el monarca pren consciència del seu lloc en el món, i es perfila la figura que esdevindrà llegendària. Alguns d'aquests episodis, de ressons llegendaris, també els recullen també el recullen les cròniques de Bernat Desclot i Ramon Muntaner, que hem inclòs al final del volum

Аннотация

Curial i Güelfa és una novel·la escrita a mitjan segle xv per un autor del qual desconeixem el nom. L'obra narra les aventures cavalleresques i sentimentals de Curial, nascut en una família humil del nord d'Itàlia, que de ben jove se'n va a la cort del marquès de Montferrat. Allà coneix la jove vídua Güelfa, senyora de Milà, que esdevindrà la seva protectora i enamorada. La valentia i habilitat de Curial el converteixen aviat en un cavaller victoriós, sempre al servei de la justícia, que lluitarà al costat del rei Pere II el Gran, i serà honorat per l'emperador d'Alemanya i pel rei de França. Els èxits, però, aniran acompanyats de temptacions amoroses que faran trontollar la relació amb la Güelfa. Lluís Anton Baulenas, Barcelona, 1958. Llicenciat en Filologia Catalana. Novel·lista, dramaturg i traductor. Ha guanyat els principals premis de narrativa catalana: entre d'altres, el Premi Carlemany per «El fil de plata», el Premi Bertrana per «La felicitat», el Premi Ramon Llull amb «Per un sac d'ossos» i el Premi Sant Jordi per «El nas de Mussolini». Ha estat traduït a quinze idiomes.

Аннотация

La Disputa, escrita de vers els anys 1417-1418, constitueix una divertida sàtira de la pretesa superioritat humana respecte dels animals. S'hi narra un àgil diàleg entre fra Anselm i l'ase del títol, que posa de manifest el profund escepticisme doctrinal del seu autor.L'obra utilitza diferents gèneres del món literari medieval: l'apòleg, la disputa, la profecia i el relat satírico-còmic, sense oblidar els elements al•legòrics i cavallerescos. Inclou també components autobiogràfics (o que volen semblar-ho) de Turmeda, un frare apòstata que acabà abraçant l'Islam. El resultat és un producte irònic, amb una aparença moralista. És per això que sovint ha estat mal interpretat pels estudiosos del segle XX com a obra d'un autor penedit de la seva deserció religiosa. L'obra no va poder esquivar la censura coetània, fou condemnada per la Inquisició i només en restà la traducció al francès. La versió d'Albert Mestres i Marta Marfany és una traducció de l'original francès. Argument de l'obra L'aventura s'inicia amb un passeig pel bosc, fra Anselm s'adorm mentre les bèsties debaten l'elecció del nou rei.L'assemblea d'animals, que reuneix des dels més nobles (com el lleó i l'elefant) fins als més baixos (el poll, la puça, la lladella) és una metàfora de la societat humana, un tema molt recurrent a la literatura medieval. En arribar a un acord, els animals ho celebren cantant, saltant i provocant un esvalot que desperta Turmeda. El conill el reconeix de la seva vida captiva anterior, i el rei Lleó, després de sentir-ne a parlar, sol•licita la seva compareixença per tal que aquest «fill d'Adam» els esclareixi cert rumor: que considera l'espècie humana superior als animals. I és així com s'inicia el nus de la faula, un diàleg entre el frare i un «ase cap de suro i desgraciat» que contradiu totes les raons de l'home. Fra Anselm s'esforça a pronunciar dinou arguments a favor de la superioritat de la seva espècie enfront de les altres. Exposa amb audàcia i gosadia raons de costums, d'aparença, de virtuts, d'intel•lecte… però no és fins a l'últim i decisiu argument que desarma el seu interlocutor:Déu es va encarnar en home i no en animal. Davant la derrota, el rei reconeix la seva naturalesa inferior i submisa als éssers humans i deixa anar lliure el captiu. L'autor insereix entremig de la trama vuit històries còmiques que ataquen els frares sense pietat i una profecia de caire transcendental i en vers predita pel «reverendíssim» ruc.

Аннотация

Fragments escollits de la Crònica de Bernat Desclot (1285) en què es relaten els enfrontaments militars entre França (Felip l'Ardit) i Catalunya (Pere el Gran) conseqüència de les disputes entre ambdós regnes pel control de Sicília. La guerra, sancionada com a croada pel papa francès Martí IV, significa la invasió de Catalunya pels exèrcits dels Anjou i la desfeta d'aquests. Del text, a més del seu valor històric per ser relatat per un testimoni directe, cal destacar-ne l'intrínsec valor literari, la vivesa i mestria en el relat de les accions que en fa una lectura dinàmica i amena. La col•lecció Tast de Clàssics, vol apropar textos clàssics catalans al lector actual amb la seva adaptació al català actual feta per autors de relleu. En aquest cas l'adaptador és Miquel Desclot, poeta, prosista i assagista, a més de traductor de grans noms clàssics de la literatura internacional.

Аннотация

L'Arbre exemplifical és el quinzè dels setze arbres que formen l'Arbre de ciència (1296). Llull hi converteix en narracions literàries, amb una originalitat extraordinària, tot de conceptes científics que ha desenvolupat a les altres parts de l'enciclopèdia que constitueix l'Arbre de ciència. La seva funció és dotar la ciència d'una dimensió literària que la faci apta per a la divulgació, d'una manera amena i lúdica. Llull diu expressament que busca l'amistat de les gents que llegiran el seu llibre.També relaciona clarament aquí la divulgació amb la predicació: els sermons sobre la doctrina es podran enriquir profitosament de materials didàctics gràcies als exemples de l'Arbre. No estem davant d'un repertori tancat d'històries, proverbis, imatges i sentències, sinó d'un instrument intel•lectual que ens ha d'ensenyar a produir aquesta mena recursos a partir de les dades del saber universal. L'Arbre exemplifical consta de set parts (arrels, tronc, branques, rams, flors, fulles i fruits). L'última explica la finalitat de l'acumulació de saber: preparar l'esperit per a l'elevació a la contemplació de Déu.El tractament de les formes literàries breus a l'Arbre exemplifical és la proposta més innovadora, sorprenent i estimulant de la 'nova' literatura de Ramon Llull.

Аннотация

El 12 de maig de 1437 Joanot Martorell, el futur autor del Tirant lo Blanc, va enviar una primera lletra de batalla al seu cosí Joan de Montpalau. L'acusava d'haver seduït la seva germana Damiata amb la promesa que s'hi casaria. I el desafiava a un combat si no complia el seu compromís.Montpalau va negar taxativament haver promès res. Al llarg de gairebé un tot any els dos cavallers es cartejaren i airejaren públicament les seves desavinences, ben amanides amb tota mena d'insults i desqualificacions. L'objectiu de la correspondència era establir les regles del combat i trobar un jutge imparcial que volgués fer d'àrbitre. Les lletres de batalla eren una batalla de mots, batalla jurídica, batalla de befa i escarni, batalla psicològica per a intentar prendre avantatge abans mateix d'esmolar les armes.

Аннотация

El somni és una obra complexa i singular, capaç de mirar-se de prop i amb un gran sentit de l'humor els aspectes més prosaics de la vida quotidiana però també d'elevar-se fins a les idees filosòfiques més transcendents. Metge, tancat a la presó per acusacions de malversació i corrupció, comença a somiar i se li presenten el personatge del rei mort recentment, Joan I, i dels personatges mitològics Orfeu i Tirèsies, amb els quals obre un diàleg en què discuteixen des de la immortalitat de l'ànima, d'algunes aficions excessives o dels defectes i virtuts d'homes i dones. Bernat Metge, membre de la Cancelleria i secretari de Joan I i de Martí l'Humà, és considerat el millor prosista català del XIV i una de les plomes més interessants i originals de tota la literatura medieval. El somni conserva, sis segles després, tota la capacitat de sorprendre'ns i de divertir-nos.

Аннотация

La nova col•lecció Tast de Clàssics és una invitació a gaudir dels grans autors i dels títols més destacats de la literatura catalana antiga des d'una sensibilitat contemporània. I a conversar-hi des del present. Per això hem demanat a escriptors i poetes actuals que n'adaptin les paraules per tal de retornar-les als lectors d'avui amb un llenguatge proper i entenedor que, alhora, en faci evident la qualitat literària.

Аннотация

Aquest volum inclou quinze poemes escollits d'Ausiàs March, versionats al català actual per part de l'escriptor i gran coneixedor de March Josep Piera.És una edició 'bilingüe', amb el text original del poeta de Gandia acarat amb la versió de Piera, de tal manera que permet que quaslevol lector en pugui gaudir.