LITMIR.BIZ

Скачать книгу

assignavit super universis et singulis redditibus et iuribus locorum honoris de Eslida et aliorum locorum que fuerunt nobilis quondam Petri de Exerica, prout in quadam carta dicti domini regis suo sigillo pendenti munita, data in l[oc]o de Casp, . XVIII ª. die novembris anno a Nativitate Domini . Mº.CCCº.LXXº . primo lacius [co]ntinetur, vobis huius serie ducimus comitendam. Mandantes vobis quot, vocato ad hoc dilecto consiliario et expensore nostro Georgio Iohannis pro parte curie nostre et aliama predicta vel eorum sindico et procuratore faciatis super predictis iustitiam expeditam procedendo breviter, simpliciter, sumarie et de plano, sola facti veritate attenta, maliciis et diffugiis omnibus procul pulsis, quoniam nos vobis super predictis et depen[den]tibus ex eisdem vices nostras comittimus plenarie cum presenti.

      Data Barchinone, .XXª. die decembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº. LXXVIIº.

       Infans Martinus.

       R(aimundus) de Cumbis, mandato domini infantis facto per Bonafonatum de Santo Felice, militem, regentem expensoriam. Probata.

       19.

      1378, juny 22. Barcelona.

      L’infant Martí, a precs de la seua esposa Maria, comtessa de Xèrica i Luna i senyora de Sogorb, atorga la quantitat de 2.000 florins d’or d’Aragó a una persona no identificada,⁴⁷ assignant per a aquest pagament 1.000 florins sobre les rendes de la Serra d’Eslida i altres 1.000 sobre les d’Uixó.

      ACA, Reial Cancelleria, Registres, núm. 2067, f. 37r-v.

      Nos infans Martinus etc., ad preces humiles vestri⁴⁸ egregie Marie, comitisse et domine comitatum et civitatis predicte, coniugis nostre carissime, duos mille florenos auri de Aragonia vobis cum presenti duximus graciose concedendos, quos vobis assignamus videlicet mille in et super redditibus et iuribus nostris Vallis de Eslida et alios mille super redditibus et iuribus nostris Vallis de Uxone, situatarum in regno Valencie. Mandantes per presentem dilecto consiliario et expensori nostro Georgio Iohannis seu collectoribus et receptoribus qui nunc sunt vel pro tempore fuerint et ipsorum cuilibet quatenus de predictis redditibus et iuribus vallarum prenominatarum que sunt vel quam primo fuerint in posse eorum vel alterius ex ipsis pre aliis quibusvis assignacionibus per nos iam factis si que sunt seu imposterum (sic) fiendis seu cui volueritis loco vestri tribuant et exsolvant duos mille florenos supradictos, et facta solucione recuperare curent a vobis hanc cum apoca de soluto. Quare nos cum presenti mand[a]mus fideli compotorum curie nostre auditori seu alii cuicumque a dicto expensore seu collectoribus reddituum et iurium predictorum compotum de premissis audituro, quod quantitatem florenorum preliberata in compoto ipsorum recipiat et admittat et nullam questionem eis faciat vel dubium aponat aliqua racione ipsis ei<s> restuentibus cautelas supradictas. In cuius rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro iussimus comuniri.

       Data Barchinone, . XXII ª. die iunii anno a Nativitate Domini . Mº.CCCº.LXXº . octavo.

       Infans Martinus etc.

       Dominus infans mandavit mihi R(aimundo) Ballistarii.

       20.

      1378, setembre 15. València.

       L’infant Martí, davant la queixa de Joan de Pertusa, alcaid de la Vall d’Uixó, que l’alcaid del castell d’Uixó, Pere Arnau d’Esparça, prenia anualment dels sarraïns de Benigafull, alqueria de la dita vall, certes sàrries de palla per un suposat dret d’alcaidia —i encara que aquest ho nega, ho corroboren els testimonis d’alguns sarraïns recollits per Martí Boïl, notari de València—, com aquest dret és contrari a l’acord establert amb la comunitat sarraïna, ordena que de cap manera s’ha de mantenir el dret de la palla, sota pena de 100 morabatins.

      ACA, Reial Cancelleria, Registres, núm. 2067, ff. 68v-69r.

       Nos infans Martinus etc., visa supplicacione per vos dilectum nostrum Iohannem de Pertusa, militem, nobis oblata per quam conquestus fuistis de Petro Arnaldi d’Esparça, alcaydo castri nostri de Uxone, allegando (sic) quod dictus alcaydus astringebat serracenos vestros alcaree de Benigaffull, infra vallem nostram de Uxone constructe, ad dandum ei annuatim pro iure alcaydi certas sarriatas palearum, dicto alcaydo contrarium affirmante et tenente dictos vestros sarracenos ad premissa teneri, auditaque relacione nobis facta per regentem vicicancellariam (sic) nostram Bernardum de Alpicato, consiliarium nostrum dilectum, de testibus iussu ipsius receptis super predictis per Martinum Boyl, notarium Valencie, quia (sic) habito consilio super hiis, constat nobis serracenos vestros predictos de Benigafull ad premissa minime teneri neque temporibus preteritis alcaydum nostrum dicti castri fuisse in possessionem capiendi seu recipiendi dictas sarriatas palearum. Idcirco, declaramus seu etiam sentenciando pronunciamus serracenos vestros predictos alcaree de Benigafull ad dandum seu tradendum nobis seu alcaydo predicto ius palearum predictum nullatenus teneri de iusticia et per consequens ipsos in personis et bonis per dictum alcaydum ad presentandum seu dandum ius ipsum compelli non debere, immo ipsi a predictorum exaccione scilencium imponimus sempiternum. Mandantes serie huius dicto alcaydo sub pena centum morabatinorum auri aliisque officialibus nostris presentibus et futuris et eorum locatenentibus, quatenus declaracionem et pronunciacionem nostras huiusmodi teneant firmiter et observent et non contraveniant seu aliquem contravenire permitant aliqua racione. In cuius rei testimonium presententem (sic) cartam nostram fieri et sigillo nostro pendenti iussimus comuniri.

      Data Valencie, quintadecima die septembris anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.· septuagesimo octavo.

       Vidit Bernardus de Alpicato.

       Iacobus de Castellione ex provisione facta in consilio per Bernardum de Alpicato, consiliarium et regis vicecancellarium. Probata.

       21.

      1378, setembre 25. València.

       L’infant Martí, a precs de Joan de Pertusa, alcaid de la Vall d’Uixó, concedeix a un botiguer sarraí de l’alqueria de Benigafull tenir parada tant en el mercat setmanal com en la festa sarraïna de la Font, que té lloc una vegada a l’any, per a comprar i vendre com fins ara han fet els sarraïns de la dita alqueria en aquell mercat, cosa que se li havia prohibit. ⁴⁹

      ACA, Reial Cancelleria, Registres, núm. 2067, f. 77r.

       Ioannis de Pertusa, militis. ⁵⁰

      Nos infans Martinus, illustrissimi domini Petri regis Aragonum filius et Dey (sic) gracia comes de Exerica et de Luna ac dominus civitatis Sugurbii, quia per alcaydiem nostrum Vallis de Uxone inibicio fiebat quoque serraceno tenderio alcaree de Benigafull, vestri dilecti nostri Iohannis de Pertusa, militis, ne dictus tenderius esset ausus estare in foro⁵¹ sive mercato quod tenetur semel in septimana qualibet in dicta valle de Uxone neque in die sive festo Fontis, quot (sic) seraceni consueverunt celebrare semel in anno, tamen fuerit per vos dictum Iohannem nobis humiliter suplicatum ut concessionem de predictis et subscriptis serraceno tenderiam (sic) vestro predicto facere dignaremur. Igitur, suplicacioni vestre predicte benignius inclinati necnon ob servicia per vos nobis prestita et que prestare speramus in futurum, Domino concedenti, tenore presentis concedimus vobis graciose ut⁵² tenderius alcaree vestre de Benigafull iam dictus posit et valeat esse in foro quod tenetur qualibet septimana in dicta valle, etiam die seu festo seracenorum nuncupato de la Font, quod tenetur semel in anno in dicta valle ut est dictum,⁵³ et inibi suas merces et mercimonia negociare et vendere seu alia emere et negociare prout sibi videbitur faciendum et prout alii⁵⁴ ad dictum forum seu diem Fontis venientes faciunt et facere consueverunt usquequaque. Mandantes serie huius alcaydo et procuratori nostro dicte Vallis de Uxone aliisque officialibus nostris presentibus et futuris et eorum locatenentibus quatenus concessionem et graciam nostram huiusmodi teneant et observent perpetuo⁵⁵ et non contraveniant seu aliquem contravenire permitant aliqua racione. In huius rei testimonium presentem cartam nostram fieri et sigillo nostro pendenti iussimus comuniri.

Скачать книгу