LITMIR.BIZ

Скачать книгу

que plantejava el text, i molt especialment a Montserrat Lamarca, de l’Àrea de Reserva de la Biblioteca Universitària de Barcelona, per la seva total disposició i ajuda al llarg de tot el treball. Pel seu estímul i bon consell, vol fer un especial reconeixement a Teresa Barenys, Eulàlia Duran, Joan Fuster (†), Llorenç Gascon, Dolors Lamarca, Albert Manent, Francesc Noy (†) i Jordi Torra.

      I

L’AUTOR: BIOGRAFIA I CONTEXTOS^*

      JAMES S. AMELANG

      No és pas gaire el que sabem de Miquel Parets, però els trets essencials de la seva biografia es poden reconstruir gràcies a les informacions que ell mateix ens va lliurar en la seva crònica, i amb l’ajut, és clar, dels fons arxivístics de la Barcelona del Sis-cents, d’una riquesa excepcional. La documentació coetània, sigui de caire públic o privat, s’encreua amb la vida del nostre cronista en alguns moments decisius, i deixa un rastre prou evocador de les seves etapes vitals.

      1. L’HOME I EL MEDI FAMILIAR

Miquel Parets va néixer a Barcelona l’any 1610 i va ser batejat el 7 de març.¹ Era el més gran de sis germans o més, va aprendre l’ofici d’assaonador en el si de l’obrador familiar i abans de fer setze anys ja sabia de llegir i escriure, sense que puguem dir com ni quan en va aprendre. El seu pare, del mateix nom de pila i del mateix ofici, havia nascut l’any 1573, i el 1606 s’havia casat amb Caterina Alaver. Miquel Parets sènior va morir la primavera de 1631, després de designar el seu fill homònim com a hereu.² Caterina els va sobreviure a tots dos i va acabar els seus dies l’any 1670, quan era una vídua força pobra; segons el seu inventari post mortem, vivia en una petita cambra, i les seves úniques pertinences eren la roba de llit i alguns vestits.³ Pel que fa als germans de Miquel Parets júnior, sabem que un d’ells, Francesc, va ser aprenent amb el seu pare, igual que Miquel, però no tenim constància que hagués assolit mai el grau de mestre gremial. Un altre germà, de nom Joan, va morir el 1631, a l’edat d’onze anys. I almenys una germana, Magdalena, va poder sobreviure a la infantesa i arribar a casar-se amb un artesà barceloní.⁴

La línia paterna de Parets estava vinculada al treball del cuiro de feia força temps. Alguns dels seus avantpassats ja havien treballat com a assaonadors. Era el cas, entre d’altres, del seu avi, Francesc Parets, i del seu besavi, Josep. El pare, al seu torn, no sols va ser mestre assaonador, sinó que també va exercir alguns càrrecs en la corporació gremial, com són ara el de tresorer, l’any 1621, i el de cònsol, la dignitat de més rang, els anys 1626 i 1631.⁵ Aquesta continuïtat en l’activitat laboral i corporativa és prou remarcable. Tot i que a la Barcelona de l’època moderna era relativament corrent que els pares lleguessin el seu ofici a un —o més— dels seus fills, no hi havia gaires famílies que haguessin reeixit a traspassar el mateix ofici sense interrupció durant quatre generacions o més.⁶ De fet, algunes referències documentals esporàdiques suggereixen que la vinculació de la nissaga de Parets al ram de l’adoberia pot haver estat fins i tot força més reculada. Un seguit de mestres assaonadors que porten el cognom de Parets figuraven ja als fogatges barcelonins dels anys 1497 i 1516, i també als llibres d’esposalles o llicències nupcials de la catedral de Barcelona, que enregistren no pas menys de quatre matrimonis amb el mateix cognom entre 1491 i 1569. Encara més extraordinària és la menció en un fogatge barceloní de 1389 d’un cert «Miquel Parets, assaonador», inscrit com a habitant del barri marítim de la ciutat, és a dir, el barri de Santa Maria del Mar: allà mateix, doncs, on va néixer, més de dos segles després, el nostre cronista.⁷

Un arrelament local tan profund mai no és gaire difícil de resseguir. Tanmateix, la nitidesa del llinatge patrilineal de Parets contrasta amb la manca de referències sobre la família de la seva mare. Tot el que en sabem és tan sols que el seu avi matern, Pere Alaver, era carnisser. Algunes altres famílies que entroncaren matrimonialment amb els avantpassats de Parets també poden haver tingut relació amb el ram de la pell. Així, l’avi patern del cronista, Francesc Parets, va prendre per muller Magdalena, filla de Pere Costa, un altre mestre assaonador.⁸

Més enllà dels familiars directes, un altre filó de relacions personals de Parets s’ha de cercar en aquelles famílies que entroncaren una hora o altra amb membres del seu llinatge. Com qualsevol altra persona, el nostre assaonador tenia dues menes de parents: els que havia heretat d’altri i els que ell mateix havia introduït en la seva vida per mitjà del matrimoni. La primera categoria es pot despatxar ràpidament, però. Les referències documentals i autobiogràfiques al nostre abast només esmenten uns quants vincles amb persones de la generació dels pares de Parets. El cronista va tenir dues ties paternes: Marianna, que es va casar amb un home que es deia Mostorós, de professió no identificada, i Anna. Aquesta darrera havia nascut pels volts de 1579, i el 1596 es va casar amb Rafael Bruc, un mercader que pertanyia a una arrelada família de negociants de la ciutat (el seu pare i el seu avi s’havien matriculat com a mercaders de Barcelona). Ell va morir no gaire després del traspàs del pare d’Anna, el 9 d’octubre de 1631 (I, 104v).⁹ Com que la parella no va tenir fills, Anna va ser nomenada hereva del patrimoni familiar, no gaire puixant aleshores. Bruc havia estat un home ric, segons diu Parets, però els bandolers li havien esguerrat la vida i l’havien obligat a esmerçar una gran part de la seva fortuna. Certament, el seu inventari post mortem no revela pas una riquesa considerable: la majoria dels seus béns mobles foren consignats com a objectes de poc valor o força desgastats. Finalment, un darrer representant d’aquesta generació era el mestre assaonador Miquel Basset. Quan va morir, el 20 de juny de l’any 1631, Parets li calculava una edat de prop de setanta anys, i parlava d’ell com del marit d’una tia paterna mai no identificada. La parella tampoc no va tenir fills, tot i que ella sí que en tenia un, fruit d’un matrimoni anterior, l’assaonador Francesc Roca, a qui Parets va recórrer més d’una vegada per demanar-li ajut.¹⁰ Basset va morir sense fer testament, i, segons el nostre cronista, va córrer el rumor que havia amagat una gran quantitat de diners, tot i que en vida «sempre feya lo pobre» (I, 105v).

Pel que fa als cunyats de Parets, només podem identificar amb tota seguretat una persona. L’any 1626 Magdalena, una germana de Miquel, es va casar amb Bartomeu Gual, un escudeller barceloní (I, 102r).¹¹ L’únic altre candidat a parent per via de matrimoni d’un membre de la mateixa generació de Parets fóra el pagès Antic Ferrer, esmentat pel nostre cronista com un seu cunyat (I, 140v [139v]), i padrí, a més, d’un dels seus fills. Tot i així, Ferrer podria haver estat cunyat seu no pas a través d’un germà o una germana, sinó mitjançant alguna de les successives mullers de Parets. Vet aquí, doncs, una nova i prou extensa categoria de parents: els que l’assaonador incorporava a la família per via matrimonial.

Parets es va casar tres cops. La seva primera esposa va ser Maria Roure, nascuda a Vic l’any 1615. Al temps del casament, l’any 1633, vivia a Barcelona, al carrer del Carme, on treballava com a criada de la vídua Eulària Corbera. Maria era filla òrfena de Jeroni Roure, un negociant de Vic.¹² A desgrat de la mort dels seus pares, i tot i haver hagut d’emigrar de la seva ciutat natal, Maria provenia d’un medi social

Скачать книгу