LITMIR.BIZ

Скачать книгу

ja se sabia qui eren; y féu fer molt bones crides, molt riguroses, a pena de la vida qui·ls donaria favor ni ajuda, ni qui no·ls descubriria; y aprés, fent crides donant premis de dinés y òmens fora de mal a qui·ls descubriria; y axí, ab aquexa diligèntia, totom estave sercant. Y trobaren, y fou descubert, lo dit Nofre Aquiles, que era al monestir del Carme; y tenia espia molt bona, y en saber-o lo virey, ell matex en persona [5v] se posà a la carroça ab sa guarda y un alguasil, sens saber a ont anave, a las nou hores de la matinada, acompanyat de la espia que sabia molt bé a ont estave amagat, se n’anà a dit monestí del Carme; y lo matex virey lo prengué, que estave detràs lo altar major, que, sinó que le y saberen, ningú le y aguera anat a sercar.¹⁶ Y axí, lo virey lo féu posar a un cotxo, y lo virey se n’anà primer a palàtio, y aprés hi aportaren dit Nofre Aquiles; y era un omo que tractave molt familiarment ab lo virey y ab los fransesos més granats, que era homo molt negosiant y demostrave, en lo exterior, tenir gran zel a la pàtria, y tenia la trasió en lo cos. Y estimà molt lo virey aver-lo pres, per éser-li amic y anar-li ab tanta trasió. Y tots los que prenían per aquex efecte los aportaven a palàtio, dividits, cada hu en son aposento —y lo virey los feya lo gasto—, y tenint-hi sempre guardes de vista, pena de la vida, que no·ls dexasen parlar ab ningú; y ho castigà de tal manera, que a un soldat de sa guarda que tenia en guarda lo batlle de Mataró, perquè ho fos per amistat ho per interès, que li aportà un tinter y ploma y paper per escríurer a sa muller ho en altra presona, vingut a orelles de sa alteza y averiguat lo cas, de prompte lo féu aportar a penjar a les forques, sens poder-i aver remisió ninguna; y axí, ningú no s’i burlave.

      Aquexos que tinch anomenats eren los prinsipals del cas y traçadós de la trasió, a bé que·n prengueren molts altros, los quals no reberen mort; y eren estats induïts per los dits cabos, a bé que no consentiren en la trasió, però, per saber-o y no aver-o descubert, n’i agué de desterrats y altros en galera, com per avall se dirà.

Tinguts que tingueren dits presos, lo virey se donà molta pressa en fer-los fer la causa. Y lo primer que fou sentensiat fou lo batlle de Mataró; y la sentènsia fou: que se li fos donat garrot en la plaça dels Traÿdors y, aprés, llevat lo cap y posat en una gàbia de ferro, y fet quartos y aportats a la Creu Cuberta, y confiscats los béns, y arrasada la casa en Mataró, y sembrat sal. Y axí, llegida dita sentènsia en lo palàsio del virey, devant sa alteza, en lo punt fou aportat, dit batlle de Mataró, en les carçes reyals, a ont fou turmentat; lo qual descubrí molta gent y ne prengueren alguns. Y disapte, als 3¹⁷ de mars 1646, fou executada dita sentènsia y aportat, ab carretó, per la Bòria avall;¹⁸ y ell fou lo primer que fou donat garrot, a un catafal alt que feren entre Llotja y lo General, que és la plaça dels Traÿdós, a ont acudí molt gran concurs de gent. Y axí, se li fou donat lo garrot; y llevat lo cap y posat en gàbia, y la posaren en lo General, alt, en lo mitx de la paret, de la part que mira a llevant; y fou fets quartos y aportats a la Creu Cuberta; lo demés dels béns y casa, anaren a fer en Mataró, que allà tenia los béns y casa.

Lo segon que fou sentensiat fou Honofre Aquiles, mercader, lo qual fou condemnat en la matexa forma que lo batlle de Mataró, sinó que, ab lo turment, negossià que descubriria algunes coses si li mudaven la sentènsia. Y axí se li consedí que, sols no demanàs la vida, que en lo demés se li faria molta cortesia; y axí, se li consedí de que no se li fos llevat lo cap, ni fet quartos, sinó que se li donave terra sagrada, y que, a un bestart¹⁹ que tenia, que se li avían de donar do-sentes lliures cada any, y que a sa muller no se li avia de llevar ninguna cosa, ni que la casa no se li fos espatllada, que era una bella casa; y era omo de molta azienda; y estave a un cantó del carer de Baseya,²⁰ qui gira, anant de la Argenteria a les escales de Caçador;²¹ y tenia molts germans, axí caputxins capellans y monjas caputxines, los quals pregaren molt per ell, y no y agué ningun remey. Y axí, fou donat garrot en dit catafal de la plaça dels Traÿdors, disapte, als 17 de mars 1646, y de allí fou aportat en sa casa, a ont los seus li volgueren fer sepultura de ostentasió. Y sabut per lo virey, los envià a dir que si se li feya sepultura onrrosa, que·l faria desoterrar y·n faria fer quartos: que persones que moren tan infamament no se’ls ha de fer sepultura onrrosa; y axí, de bella nit, fou aportat en lo monestir de Jesús, molt secretament.

Lo terser que fou sentensiat fou misser Juseph Ferrer, lo qual se li donà garrot en dit catafal, als 7 de abril 1646. Y se li atorgà lo matex que a Honofre Aquiles; y fou enterrat en Santa Catarina, secretament. Y era homo que, de un pobre estudiant, avia vingut a tenir molta azienda, y lo treni²² abans era estat oïdor de la Diputasió y vuy era assesor [6r] de la Diputasió, de tal modo que privave molt en aquella casa y en Barselona; que, esent-se execat de la pols de la terra, no sé en què volia arribar, més del que tenia.

      Disapte, als 14 de abril 1646, se donà garrot, en dit lloch, a misser Amigant, lo qual fou condemnat com los demés, a bé que se li fou feta la matexa franquesa que al dit misser Ferrer. Y aquest era dels prinsipals de la trasió; y era omo molt rich, y era de Mandresa, a bé que abitave en Barselona; y son pare fou diputat de Catalunya lo treni passat; y també era omo que privave molt; y era molt jove, de alguns 36 anys.

De aquexa trasió no·n va patir mort ningú més, fins aquí, però ne desterraren molts. Prengueren per dit efecte, ab molta prestesa, lo diputat eclesiàstich que era aleshores, que·s deya don Gispert Amat, abat de San Pere de Galligans,²³ lo qual cabia ab tota aquexa trasió; y també prengueren lo abat de Sant Pau²⁴ de Barcelona, que també se deya que sabia ab tota dita trasió. Y com ells eren presones eclesiàstiques y no les podien sentensiar sens breu,²⁵ en lo punt que foren presos, sens aportar-los a la presó, los féu aportar, ab un cotxo a cada hu de per si, en lo castell de Salses ho de Perpinyà, guardant-los allí fins hi auria ocasió de fer-los la causa.

La prinsipal persona de que fou causa de totas aquestes coses y de la mort de aquexos, fou una dona, que era la baronesa de l’Albi,²⁶ que avia molt tems que estave en Barcelona, y no estave en son marit; y era germana de la muller de don Juseph d’Ardena, las quals eren aragoneses. Y era una dona molt polida, ab molta parlaria, y aquexa se digué que avia induït al diputat y an en Nofre Aquiles y a molts altres. Y en lo tems que Nofre Aquiles estigué amagat —que era cridat—, ella lo volgué possar en cobro y traure’l de Barcelona, però, com lo pecat era gran, Déu permeté que no tingués lloch, de tal manera que·s digué que, tota una tarda, lo aportà en son cotxo, amagat devall les faldilles per tràurer-lo fora siutat, y que may les mules volgueren exir per ningun portal, per molt que·ls pegasen; y axí, agueren de tornar dintre, y sucseý la desditxa que·l prengueren, y fou sentensiat. Y lo dit Aquiles, en lo turment, descubrí a la dita dona Ipòlita, baronesa de l’Albi, la qual fou presa y aportada en palàtio, y, ab guardes de vista, estigué molts dies presa. Y era dona de gran llinatje, que, si fos estat omo, tanbé aguera rebut mort, com los altros; però, com era dona, se tingué atendènsia a la poca consideratió y manco de saber, y axí, fou desterrada de Barcelona y, ab orda de sa alteza, fou acompanyada per dos cavallés prinsipals de aquesta siutat, fou aportada en Tarragona;²⁷ y se n’aportà lo fill d’en Nofre Aquiles, lo qual ell le y encomanà com a fill propi, y, ja que ella era causa de la mort de son pare, tenia obligatió de mirar per lo minyó, que tenia alguns onze ho dotze anys.

Moltes altres presones desterraren de Barcelona per dit effecte, los quals los feyen anar en França,

Скачать книгу