ТОП просматриваемых книг сайта:
De València i Mallorca. Josep Massot i Muntaner
Читать онлайн.Название De València i Mallorca
Год выпуска 0
isbn 9788491341215
Автор произведения Josep Massot i Muntaner
Жанр Документальная литература
Серия HONORIS CAUSA
Издательство Bookwire
Parlar d’un mateix és enormement incòmode. He escrit molt, massa i tot, molt sovint d’una manera anònima o amb pseudònims –sobretot en el cas de notes editorials, ressenyes, notes de lectura, cartes al director i traduccions–, i he publicat articles no solament en català, sinó també en espanyol, en basc, en anglès, en francès, en italià i en alemany. Deixeu-me dir, però, que mai no estic content del que faig i que tinc la sensació que tot plegat és de poc gruix i sovint massa circumstancial o massa condicionat per les presses i pels compromisos ineludibles. Certament, com recorda l’abat de Montserrat, Josep M. Soler, al prefaci de la Bibliografia que els meus col·laboradors de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat m’han recollit aquest mateix mes en un volum preparat en un secret absolut,5 la mateixa saviesa oriental a la qual feia al·lusió al començament, aquest cop a l’anomenat Cohèlet o Eclesiastès, sentencia amb tota la raó del món: «tingues present que fer molts llibres és mai no acabar, i que l’estudi excessiu fa malbé la salut» (Ecl 12, 12). He pogut comprovar de debò tant una cosa com l’altra.
En tot cas, els meus companys de col·legi ja em feien broma que havia nascut amb un llibre sota el braç, i la meva vida està unida indissolublement als manuscrits, a la galàxia Gutenberg i ara també a les noves tecnologies informàtiques i digitals, que faciliten moltes coses i en compliquen moltes altres. Espero que encara podré continuar en les meves dèries durant alguns anys i que tindré l’avinentesa de posar en solfa si més no alguns dels molts projectes que al llarg del temps s’han anat entrecreuant i que necessiten unes hores i una atenció que fins ara no els he pogut dedicar. Al capdavall, penso que és molt més útil treballar per als altres que no treballar per a un mateix, i per això la tasca editorial i el servei de moltes menes a què m’obliga la meva condició de mallorquí i de monjo de Montserrat han passat sempre al davant de qualsevol altra consideració. Com deien els clàssics, feci quod potui, he fet el que he pogut, i com afegim a Mallorca, «el qui fa el que pot no està obligat a més». Si més no això és un consol en pensar en les múltiples coses que hauria volgut dur a terme i que, per una circumstància o per l’altra, han restat en l’esfera de les bones intencions. I és un consol també en pensar que l’activitat ininterrompuda de tants anys m’ha proporcionat tantes satisfaccions, m’ha permès de col·laborar en tantes iniciatives i sobretot m’ha donat l’oportunitat de crear-me un estol d’amics fidels i incondicionals que abasta tots els continents i que és format per persones de totes les edats, de totes les ideologies i de les professions més diverses.
* Text llegit per Josep Massot a la seu d’Òmnium Cultural de Barcelona amb motiu de la recepció del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (29 de maig de 2012).
1. Cf. Escriptors i erudits contemporanis. Setena sèrie (Barcelona, 2008), p. 234.
2. Cf. els meus llibres Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950) (Barcelona, 1978) i Els escriptors i la guerra civil a les Illes Balears (Barcelona, 1990), i l’article «El Llibre dels poetes de Mercè Massot», recollit a El primer franquisme a Mallorca (Barcelona, 1996), pp. 393-406.
3. Més endavant vaig poder deixar aquestes classes. Els darrers anys, però, m’ha tocat de substituir-les per cursos sobre història de Montserrat i sobre història de l’Església moderna i contemporània.
4. Complement d’aquesta obra, Georges Bernanos i la guerra civil, és el volum anterior, ja esmentat, Església i societat a la Mallorca contemporània, i el posterior El bisbe Josep Miralles i l’Església de Mallorca, per al qual vaig tenir el privilegi d’accedir a l’arxiu secret del bisbat de Mallorca. Voldria citar també el pròleg i l’àmplia anotació de la traducció catalana d’Els grans cementiris sota la lluna, publicada per Curial Edicions i reeditada no fa gaire, sense pròleg i amb una anotació alhora reduïda i ampliada i posada al dia, per La Magrana.
5. Bibliografia de Josep Massot i Muntaner, a cura de Joan Martí i Castell i Josep Moran. Prefaci de Josep M. Soler, abat de Montserrat. Pròleg d’August Bover i Font (Barcelona, 2012).
PERFIL BIOGRÀFIC DE JOSEP MASSOT I MUNTANER
a càrrec de Rafael Roca
Al pròleg a la tercera sèrie d’Escriptors i erudits contemporanis l’estudiós Josep Massot i Muntaner afirma que concep la tasca investigadora com «una work in progress que no s’acaba mai i que presenta constantment nous caires i nous desafiaments».1 És a dir, com un conjunt d’estudis i reflexions que dialoguen els uns amb els altres, es matisen i es perfeccionen; de manera que, al llarg dels anys i dels treballs, es van ampliant i complementant, sempre a la recerca de la veritat. Com un procés de revisió i construcció permanent marcat per l’exigència intel·lectual que confereix a la seua obra una extraordinària fiabilitat i un gran sentit unitari.
Efectivament, una ullada a l’extensíssima producció bibliogràfica de Josep Massot i Muntaner permet comprovar de seguida com aquest experimentat editor, promotor i estudiós polifacètic de la cultura –filòleg, historiador, crític…– ha actuat amb l’eficàcia d’un terrisser destre que va aixecant i modelant la seua obra amb ciència i paciència, conjugant la tècnica amb la constància i la passió, sempre amb anhel i estima. I que ha estat així, a força de fer girar el torn una vegada i una altra, com ha anat afaiçonant i arredonint una producció que, de dècades ençà, l’acredita com un dels humanistes catalans més destacats de tots els temps.
Nascut a Palma el 3 de novembre de 1941, és fill d’una família de músics, escriptors i folkloristes fortament atreta per les manifestacions artístiques. El fet de tenir, essent infant, la cultura tan a mà li permeté, entre d’altres coses, d’«aprendre a llegir tot sol en mallorquí perquè llegia pel meu compte les Rondalles de mossèn Alcover», tal com ell mateix ha recordat.2 «Des de menut vaig ser una “rata de biblioteca” […] i no és estrany que més d’un cop pensés en la possibilitat d’esdevenir bibliotecari».3 Fou així com Josep, el major de quatre germans (el segueixen Joan, Guillem i Biel), entrà ben d’hora en contacte amb diversos intel·lectuals mallorquins, cosa que li facilità seguir de prop els ensenyaments de filòlegs i historiadors de la qualitat del menorquí Francesc de Borja Moll, que posava fi al Diccionari català-valencià-balear, i el valencià Manuel Sanchis Guarner, per aquell temps exiliat a Mallorca.
Encara que la seua família era originària de Palma, el seu pare va començar a exercir de metge a Campanet, on visqué durant aproximadament un any i mig. Josep va nàixer més o menys al cap de sis mesos, a Palma per desig exprés de la seua mare. De fet, la família va conservar una casa a Ciutat, on a vegades estaven empadronats i on sojornaven sempre durant temporades llargues o curtes. Quan tenia al voltant d’un any es traslladaren a Pòrtol, de manera que fou allí on passà la infància.4 Posteriorment, estudià el batxillerat a Monti-sion, el col·legi dels Jesuïtes de Palma, on coincidí, entre d’altres, amb qui seria futur president balear, Gabriel Cañellas. En 1958 féu el salt a Barcelona per a iniciar la carrera de Filosofia i Lletres, cosa que li permeté establir noves relacions intel·lectuals i d’amistat amb dues persones que esdevindrien peces clau de la seua formació inicial: Josep Maria de Casacuberta, de qui aprengué l’amor per l’edició curosa i exigent, i Martí de Riquer, que el va introduir en el món de la investigació literària. I en 1959 ja va assistir als cursos clandestins de llengua i literatura que s’impartien als Estudis Universitaris Catalans, on conegué dues personalitats més que també el marcarien de per vida: Joaquim Molas i Ramon Aramon i Serra.
En setembre de 1962 la seua vida experimentà un notable gir, ja que ingressà al Monestir de Montserrat, primer com a postulant i després com a novici; i al cap de dos anys hi féu la primera professió.