LITMIR.BIZ

Скачать книгу

       7.2 Interpretació morfològica d’Alboraia i Almàssera

       8. La séquia de Rovella

       9. L’horta que va veure Jaume I

       IV. CRITERIS D’IDENTIFICACIÓ MORFOLÒGICA I ANÀLISI DE CONJUNT

       1. Els parcel·laris posteriors a la conquesta del segle XIII

       1.1 La colonització i el concepte de «regularitat orgànica»

       1.2 La densificació parcel·lària del Repartiment

       2. Els espais hidràulics andalusins: identificació, morfologia i superfície

       2.1 Una classificació morfològica

       2.2 Anàlisi de les mides de superfície

       2.3 La qüestió del parcel·lari andalusí

       3. L’estructura dels sistemes hidràulics

       V. LES FASES DE CONSTRUCCIÓ DE L’HORTA DE VALÈNCIA

       1. Els antecedents: l’ager valentinus en època romana

       1.1 El problema dels aqüeductes de Riba-roja

       1.2 El debat sobre les centuriacions

       1.3 Restes de centuriacions romanes en el paisatge agrari de l’Horta

       2. La fase 1: els primers grups camperols

       2.1 Els conceptes de ḥāra i qarya: un reflex de la societat tribal en el poblament?

       2.2 Els Hawwāra i els altres: el paper de les tribus en la construcció de l’Horta

       3. La fase 2: les ampliacions dels sistemes hidràulics

       3.1 Grups immigrats i segmentació: els nous acords per l’aigua.

       4. La fase 3: densificació i abandonament del disseny proporcional

       4.1 El desenvolupament de l’Estat i la ciutat com a probable explicació

       VI. EVOLUCIÓ DIACRÒNICA DE L’HORTA DE VALÈNCIA

       1. Les fonts escrites prèvies a la conquesta cristiana

       2. L’arqueologia d’excavació: datacions absolutes

       3. Quan i en quin ordre es van construir les séquies de l’Horta de València?

       3.1 El cas de la triple séquia de Mestalla i la construcció de la séquia d’Isba

       4. Una proposta de datació de les fases de construcció de l’Horta

       VII. LA CIUTAT: CENTRE D’INTERCANVIS I SEU DEL PODER

       1. La ciutat com a seu del mercat

       1.1 Mercat rural i mercats urbans

       1.2 Els mercats de Madīnat Balansiya i la seua xarxa d’alqueries

       2. La ciutat com a seu del poder

       2.1 Formació i desenvolupament urbà de Madīnat Balansiya.

       2.2 L’organització territorial del hāwz de Madīnat Balansiya

       VIII. L’ESTAT I LES HORTES PERIURBANES

       1. El sūlṭan. Què és l’Estat en el món islàmic medieval?

       2. Els estats islàmics i la construcció de canals d’irrigació

       2.1 Activitat hidràulica estatal en l’Horta de València

       3. El limitat control estatal de la irrigació

       3.1 El ṣāḥib al-sāqiya

       3.2 La wakālat al-sāqiya de Mubārak i Muẓaffar

       4. Modificacions de l’espai agrari perirubà: rafals i reals

       4.1 El debat sobre la naturalesa dels rafals

       4.2 Els rafals de l’Horta de València

       4.3 La qüestió dels manzīl i altres concessions de terra

       4.4 Els riyād i els horts: on estaven emplaçats

       CONCLUSIONS

       BIBLIOGRAFIA CITADA

       APÈNDIXS

       I. Esquema de divisió dels sistemes hidràulics de l’Horta de València

       II. Superfície i tipologia dels espais hidràulics andalusins

       III. Llista de topònims de l’Horta de València relacionats amb hortes andalusines

       IV. Llista de rafals del terme de València recollits al Llibre del Repartiment

       V. Apèndix gràfic

      PRÒLEG

      L’Horta de València és un dels espais més emblemàtics de la societat valenciana, per la qual cosa ha estat objecte d’atenció, estudi i referència des de fa moltes generacions, especialment a mesura que la societat urbana va anar imposant-se sobre el món rural en l’àmbit polític, econòmic i cultural. No és d’estranyar, doncs, que haja estat un tema d’interès erudit i literari, però també geogràfic, etnogràfic i històric amb estudis sobre les seues característiques, la seua societat, la realitat material i, evidentment, també els seus orígens.

      En aquesta darrera qüestió, les respostes que s’han donat fins ara al quan i el com del naixement de l’Horta de València tenen molt a veure amb la ideologia cultural de la societat concreta que s’ha fet aquestes dues preguntes, bàsicament entre els segles XIX i XX. El «presentisme», és a dir, el fet de traslladar realitats socials i polítiques del moment en el qual viu l’autor vers el passat, ha estat un plantejament molt habitual a l’hora de dilucidar com fou l’Horta de València en èpoques més antigues. També és veritat que el nivell conceptual dels models històrics amb els quals expliquem actualment el passat ha evolucionat molt, com és lògic, i allò que sabem ara sobre la societat romana d’Hispània, la musulmana d’al-Andalus o la medieval feudal del Regne de València és molt diferent a la visió que es tenia el segle passat sobre les dites èpoques i, per tant, les expliquem d’una altra manera.

      Tanmateix, cal insistir en el pes d’aquestes visions d’altres èpoques. La complexitat del paisatge històric de l’Horta de València ha estat una evidència per a tots aquells que s’hi han apropat. Un veritable puzle territorial travessat per canals i séquies, camins de tota mena i direcció, puntejat de pobles i cases disperses –les alqueries–, i amb uns parcel·laris molt fragmentats per estar aterrassats, condició necessària per a poder regar. En paral·lel, una complexitat social

Скачать книгу