LITMIR.BIZ

Amb Junil a les terres dels bàrbars, Joan-Lluís Lluís entra al Club dels Novel·listes: una gran novel·la d'aventures, un viatge per l'Imperi romà en què la poesia, la llengua i la traducció són el motor de l'acció."Una vegada hi havia un home que menyspreava la seva filla." Amb començament de rondalla apareix l'heroïna d'aquesta història, anomenada Junil. Encola papirs a la llibreria del pare i aprèn a llegir a l'ombra del seu menyspreu. Però mort el pare, morta la ràbia —i és la filla qui ha concebut l'arma del crim.Fuig a peu amb tres esclaus. El temps és el principi de l'era cristiana; el lloc, una marca de l'Imperi romà. Travessen la frontera i aprenen a anar a palpes pel món, on els déus i les llengües varien. Què diuen els estranys amb qui topen? Què volen? A mesura que avancen, l'afany de caminar eclipsa la por i s'encomana a d'altres fugitius.Junil a les terres dels bàrbars és la setena novel·la de Joan-Lluís Lluís i un acte de fe en la imaginació: una gran i esplendorosa novel·la d'aventures, amb les peripècies com a llenguatge i l'estranyesa com a condició.

Подробнее

Joan-Lluís Lluís és autor d'una sòlida i reconeguda trajectòria com a novel·lista, i és també un activista militant de la llengua catalana. Nascut a Perpinyà l'any 1963 i educat a l'escola francesa, l'autor va optar, en paral·lel a un procés d'autoafirmació personal, per fer del català la seva llengua literària. Els invisibles explica aquest recorregut ideològic i sentimental per una llengua que, a la Catalunya del Nord, s'ha volgut invisibilitzar. Els relats expliquen la seva educació formal i sentimental, la configuració de la seva identitat. Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) és fill de catalans empordanesos que van emigrar al sud de França cap als anys 50 del segle XX. Allà «rossellonitzen» el seu català mentre el jove Joan-Lluís creix en un entorn escolar completament francès, llengua que esdevé vehicular també en la seva relació entre els germans. Català i francès conviuen en conflicte a partir de llavors i Lluís ha de fer un esforç extra amb el francès que el porta a voler ser i finalment ser el millor de la classe. Només a partir d'aquest assoliment decidirà, en igualtat de condicions, que la seva llengua literària sigui el català, per raons sentimentals i ideològiques. Els relats expliquen aquest recorregut sentimental per llengües i cultures familiars.

Подробнее