Аннотация

"No puc mirar la gent sense indagar en els rostres. Dençà que he tornat és així. Indago en els llavis, en els ulls, en les mans. Als llavis, als ulls, a les mans, els faig preguntes. Davant de qualsevol que se'm posi al davant em pregunto: ¿M'hauria ajudat a caminar, aquest?"Ho diu una de les veus que parlen en aquest llibre, veus de dones deportades per haver participat en la resistència al nazisme i que van haver de reprendre, sortint dels camps, el seu lloc entre els vius. La que les fa parlar és Charlotte Delbo, una de les escriptores més punyents del segle XX europeu, encara avui desconeguda del gran públic. Les va anar a veure vint anys després de l'alliberament per preguntar-los com era la vida. Ella també pren la paraula, sovint en forma de poema:"La ciutat estava plena d'homes que jo no veia el desconegut que avançava era després de tants anys el primer home que mirava."D'aquesta polifonia de dones, cada una amb el seu timbre, la seva personalitat inconfusible, n'emergeix una reflexió rica, directa, trasbalsadora, clarivident, que t'interpel·la i et modifica.

Аннотация

Si no fos immensa, l'obra de Delbo no tindria el poder de vèncer el rebuig que causa la sola paraula Auschwitz. Ningú desitja anar al cor de l'infern, ni tan sols remuntant les paraules d'un llibre. Cal una poesia molt exacta per transmetre, barrejada amb la imatge més clara de la brutalitat, la calidesa de la mà que t'aguanta. Perquè aquest Auschwitz no té res a veure amb la zona grisa: aquí és l'experiència de la solidaritat que parla, la solidaritat entre dones que fins i tot allà, a Auschwitz i Birkenau i Ravensbrück, tenen cura les unes de les altres. Amb una tendresa tan difícil de concebre com el deliri de violència contra què lluiten. La veu que sents de principi a fi és d'una presència tan viva que t'hi abraces per travessar la plana de la mort fins al final. I quan la veu t'abandona perquè  heu sortit, et queda la sensació que allà dins hi has deixat una cosa importantíssima.Cap de nosaltrestornarà, seguit d' Un coneixement inútil, completen el tríptic  Auschwitz i després que Club Editor va encetar amb el volum  La mesura dels nostres dies.