LITMIR.BIZ

      Gràfica II

      Més enllà de les evidències quantitatives exposades en la Gràfica II (en vida de Fuster), és necessari aclarir i atribuir unes poques qüestions sobre els periòdics i els lectors o lectores. Així, les publicacions valencianes (Levante, Las Provincias, Valencia Semanal, Noticias al Día, Diario de Valencia i Qué y Dónde) només són esmentades per persones que vivien aleshores al País Valencià. I de manera semblant per les persones residents a Catalunya pel que fa la premsa de difusió al Principat (El Correo Catalán, Tele/ eXprés i El Noticiero Universal). Tanmateix, els casos dels diaris barcelonins La Vanguardia i Avui en són una excepció, ja que tots dos també tenien i tenen (el segon, però, ara és El Punt Avui) distribució valenciana i balear. Pel que fa als dos rotatius de Madrid, ABC i El País, sempre han tingut distribució als tres territoris dels Països Catalans, i Informaciones, desaparegut fa molts anys, de vegades es trobava a València, Barcelona i Palma. Quant a les revistes (Serra d’Or, Canigó, Jano, La Calle, Por Favor, El Món i El Temps) també es distribuïen als tres territoris de parla catalana. Serra d’Or i El Temps encara en tenen, a diferència de les altres revistes ja desaparegudes (llevat de Jano que continua existint però com a portal d’informació mèdica). Finalment, pel que fa a Nous Horitzons, òrgan teòric del Partit Socialista Unificat de Catalunya, fins que no va ser legalitzada aquesta organització comunista (abril de 1977) es distribuïa clandestinament entre els militants i «companys de viatge» al Principat o entre afiliats o seguidors de l’agermanat Partido Comunista de España, al País Valencià i a les Balears. Posteriorment, i també amb irregularitat, sobretot s’hi accedia per subscripció.

      A partir dels resultats de la Gràfica II, queda clar que els articles de Fuster més llegits són els dels tres diaris de més àmplia distribució: La Vanguardia (53 persones), Avui (46) i El País (42), i menys el Tele/eXprés (22). Els lectors i lectores valencians, però, a més de llegir alguns textos de Fuster en els rotatius esmentats, també llegien allò que Fuster publicava a Levante (19), Noticias al Día (19) i Diario de Valencia (26). Resulta evident que entre les col·laboracions més citades pels enquestats i publicades a les revistes, hi destaca el mensual cultural Serra d’Or (58), editat per l’Abadia de Montserrat, atès que la mostra de l’audiència construïda per aquest sondeig és sobretot de lletraferits amb predomini de filòlegs. Amb tot, el primer lloc de tots els mitjans és el setmanari valencià d’informació general, i a l’abast de tots els territoris dels Països Catalans, El Temps (68 persones). Primacia explicable, perquè no només és el mitjà d’aparició més tardà (1984), sinó també aquell que poden haver llegit més persones de totes les edats. En ordre menor, però significatiu, cal esmentar dues revistes valencianes: Qué y Dónde (28), cartellera d’espectacles, i Valencia Semanal (26), d’informació general.

      Després de morir Joan Fuster (1992), molts dels enquestats han rellegit els seus articles als llibres recopilatoris dels seus textos i, sobretot, als fons documentals d’algunes hemeroteques (la provincial de València, Casa l’Ardiaca o la de la UAB, a Barcelona i Bellaterra, respectivament) i, des de fa uns anys, al de l’arxiu documental de l’Espai Fuster a Sueca. Cent tretze persones (87,6%) llegiren o rellegiren els articles de Fuster amb posterioritat a la seva mort, i setze (12,4%), no (vegeu la Gràfica III).