Els que manen - Pep Martí No-ficció

Скачать книгу

negoci

      El mapa de presències empresarials de Tusquets es completa amb la presidència de Trea Capital, la seva poderosa gestora de fons d’inversió; la vicepresidència d’Inverco, de la qual havia presidit la comissió econòmica estratègica, i la presidència de l’European Planning Association (EPA). Tot això al marge de la presidència de la gestora del FC Barcelona, a la qual va accedir automàticament després de la dimissió de Bartomeu.

      El cor de l’activitat de Tusquets és el complex societari entorn de Trea Capital, constituït el 2006 (continuador de Tusquets Asesores, creat dos anys abans), després de la venda de les seves últimes accions del banc al grup Mediolanum. Treballa també per a la candidatura Barcelona Pirineus per als Jocs Olímpics d’Hivern de 2030, recuperant així el seu paper destacat a l’organització dels Jocs de Barcelona del 1992.

      El conseller delegat de Trea és el seu fill Pol Tusquets Batlle, que ha seguit la vocació empresarial i financera de la família. Recorda que el seu rebesavi ja va ser el fundador de la Banca Tusquets al segle xix i no defuig aparèixer als mitjans per opinar sobre economia.

      La CNMV va aprovar el 2019 que Trea es fes càrrec de la gestió dels fons procedents de la fallida de Q-Renta, una mena de fons d’inversió que a base de les tècniques clàssiques de «piràmide» va volatilitzar els estalvis de milers de persones que els els havien confiat. La rebentada de Q-Renta va seguir activa enmig d’accions penals, civils i mercantils per part dels afectats, una part dels quals ha estat crítica amb la gestió que Trea ha fet de les restes salvades dels actius de Q-Renta.

      El protagonista d’aquest relat està casat amb l’economista i pintora Rosa Cañadas, nascuda a Tànger i mare d’una noia major d’edat. Formada a la selecta escola de negocis parisenca ESCP, presideix la Fundació Tanja, dedicada a afavorir la relació entre empresaris catalans i marroquins i a promoure, en especial, el paper de les dones en els àmbits socials i econòmics. Els seus vincles amb sectors econòmics i polítics del Marroc són importants. Cañadas va conèixer Tusquets quan va viatjar a Catalunya per elaborar una anàlisi financera per encàrrec del Crédit Agricole francès. Amb un somriure, en una ocasió va comentar que havia vingut a examinar bancs i va acabar casant-se amb un banquer.

      Amb una forta personalitat, Cañadas mai ha estat «la senyora de» i ha desenvolupat una trajectòria independent. Membre de diverses juntes del Cercle d’Economia, el 2021 va anunciar la seva intenció d’optar a la presidència de l’entitat en les eleccions per succeir Javier Faus. Un altre aspirant que va postular-se va ser Jaume Guardiola, exconseller delegat del Banc Sabadell i president de la comissió econòmica del Barça, amb un perfil més tradicional.

      Tusquets es cosí dels germans Oscar (1940) i Esther Tusquets (1936-2012), destacats arquitecte i editora i escriptora, respectivament, que han retratat en algun dels seus llibres l’alta societat barcelonina de la postguerra. Són fills del metge Magí Tusquets Terrats, que va adquirir el 1959 l’editorial Lumen al seu germà, mossèn Joan Tusquets, que l’havia creat el 1938 al Burgos franquista amb el nom d’Ediciones Antisectarias i que de tornada a Barcelona el 1940 l’havia rebatejat amb el nom que Esther faria famós, Lumen.

      Carles Tusquets no és dels empresaris que s’amaguen. La seva presència pública ha estat constant. També ho és la seva prèdica sobre les virtuts de la bona gestió del patrimoni i de les virtuts de l’estalvi, que ha difós en multitud de conferències, entrevistes i llibres. La seva tesi doctoral estava dedicada als fons d’inversió i al seu paper en el finançament de l’economia productiva. Va obtenir un cum laude a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona.

      Tot plegat, ben recollit i ordenat, armaria un corpus teòric que, a més d’haver servit de promoció del negoci —primer Fibanc i després Trea—, pot esdevenir un cert retrat d’època sobre la relació dels catalans i els espanyols amb els diners. Tusquets és força crític amb la majoria de gent, a la qual veu mancada d’un sentit estalviador i inversor correcte. S’escandalitza que a l’estat espanyol hi hagi 800.000 milions d’euros de particulars en dipòsits que no donen interessos. Avisa que la Seguretat Social és insostenible i que cadascú ha de preparar els seus estalvis. Estem acostumats que vingui el «papà Estat» i ens ho resolgui tot, lamenta.

      Una mesura que veuria adient són les jubilacions als 75 anys en certes professions, com per exemple els administratius de banca: «Abans la Seguretat Social era un negoci perquè molta gent es moria abans de jubilar-se, i ara és un desastre, i de negoci, res», clamava a Alicanteplaza el març de 2018, en plena campanya de promoció d’un llibre, que, per cert, estava inspirat en l’obra de Mark McCormack Allò que no ensenyen a l’Escola de Negocis de Harvard. Una altra idea que ha difós és, textualment, que «els rics no haurien de cobrar pensions».

      La «doctrina Tusquets», com dèiem, s’ha expressat en diversos formats. El 2013 va publicar un llibre de títol com a mínim sorprenent: Enriquéceme despacio, que tengo prisa. Tot recordant els antecedents financers de la nissaga, Tusquets ha posat en valor que l’antiga banca de la família ja llançava accions innovadores, com els comptes corrents amb interessos. La seva política de compres inversores sempre ha estat orientada per la filosofia que va detallar durant la crisi de 2008 (i que se suposa que ara manté i aplica), que consisteix a comprar barat en fases depressives i vendre bé quan es dispara l’eufòria.

      Una aventura en què era obligat que participés un financer que ha estat a tot arreu com Carles Tusquets va ser la de la fracassada companyia aèria catalana Spanair, on va coincidir amb Ferran Soriano; l’expresident del Barça Joan Gaspart; l’empresària andorrana Maria Reig; els hotelers Jordi Clos, Jordi Mestre i Jordi Bagó, i altres coneguts empresaris i directius, en el consell constituït el març de 2009.

      Després de la venda definitiva de tot el capital, Carles Tusquets ha continuat com a president del nou Banco Mediolanum, però sense funcions executives. L’entitat que és continuadora del Fibanc, amb un altre nom i uns altres accionistes, ha passat de disposar de 50 oficines l’any 2017 a zero l’any 2020, ja que ofereix el servei de banca telefònica i banca en xarxa. Com que no té seus físiques, els clients poden obtenir efectiu a les oficines de Correos i a les sucursals del Santander, amb qui té establert un conveni per facilitar-ho.

      La seva operativa funciona en base a la figura del family banker, un professional independent que el banc assigna a cada família client, i que aquesta accepta o no, que n’estudia les característiques i li ofereix una proposta de gestió del seu capital i un seguiment per obtenir els millors resultats. El banc no opera amb empreses, només amb particulars, i per això va sortir força indemne de l’esclat de la bombolla immobiliària de 2008.

      Конец ознакомительного фрагмента.

      Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

      Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

      Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.

Скачать книгу