LITMIR.BIZ

Скачать книгу

.VII. diners, mealla, lo qual dit en Bernat Amil havie scrit que si mostrada no li ere farie la execució contra¹⁵³ la dita universitat per los dits .VI. dies .LX. sous, les quals quantitats cent .LXXVII. sous, .VI. diners.¹⁵⁴

      Ítem, sie feyt albarà al dit en Berenguer Moliner de dos florins pagats a·n Bernat Arnau, notari, per rahon de la anada que féu a Benicàcim hon ere la carta dels .IIII^M. sous sensals d’en Pericó de Tous e per fer lo dit translat, com stigués dos dies, per tot .XXII. sous.

      ||^37v Ítem, fon manat albarà a·n Berenguer Moliner de .CC.XX. sous per .XXII. dies que en Bernat Pinell stech entre anar e star a Leyda al senyor duch per haver provisió de la execució que en Bernat Amil o en Bernat Guasch, subdelegat d’aquell, feye contra la dita universitat de la [intima]ció de les rendes que la vila té empenyorades del dit senyor duch.¹⁵⁵

      Ítem, lo consell acordàs que fos feyt albarà a·n Pere Miquel, administrador de les rendes del senyor duch per lo consell ordenat, que don e pach a·n Berenguer Moliner, dels diners de les rendes, cinquanta florins per missions del viatje que fa al senyor duch ensemps ab en Bernat Pinell per finar lo compte de les dites rendes.¹⁵⁶

      L’onrat consell manà esser feyt albarà a·n Guillem Dezcoll de .XXX. florins per totes coses, axí per star en les corts de Monçó com per tots altres treballs per aquell sostenguts per la universitat tro al present dia, e volch que·l sindicat de aquell sie revocat.

      Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto, die dominica .XXVª. die februarii.

      Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló¹⁵⁷ per veu de Ramon de Belsa ab so de trompeta en los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats en G(uillem) de Rippoll, justícia, Pere Moster, Guillamó Feliu, Pere Sanxis, A(rnau) Sala, Pere Strader, Berenguer Marbruscha, Guillamó d’Alors, Berenguer Rubert, Berenguer Celma, Guillamó Alquècer, Johan Godes, R(amon) Galter, Pere Sanç, Guillamó Padrells, Johan Barbarossa, Pasqual Miró, Berenguer Sala, Matheu Arnau, Bernat Cabeça, Ruïç Pèriç, Bernat Cavaller, Johan Ortoneda, consellers.

      ||^38r En lo qual consell fon proposat per los honrats jurats que com los pescadors se [...]nyaren en tant quant tots no venen a un for, e la vila sie freturossa e minva de pexs, per ço¹⁵⁸ dixeren que u notificaven al consell que y provehís de manera que fos \de/ bé. Lo consell¹⁵⁹ acordà que·ls fossen dats a tot hom en general los fors següents: primerament, a pagell .VI. diners; peix negre .IIII. diners; muçola vera e ragada e agullado ubert scoat e smorrat .II. diners; peix ample pastril canell .I. diner, e que aquells pescadors qui trauran fora lo terme aporten tots los peixs en la dita vila qui pescaran; àls, que·l mustaçaf leu la pena del pa e del vi d’aquells qui pa e vi trauran segons los stabliments.

      Lo consell, per tal que la vila sie abundada de carns¹⁶⁰ ordenà que aquells carnicers qui volran asegurar, hajen gràcia .I. diner per lliura més que no·s ven lo moltó en València; e que aseguren moltó e cabró e que hajen lo bovalar segons antigament és acostumat, e la orta semblantment. E aquells qui asegurar no volran, que no gossen metre nengun linatje de bestiar en l’orta ni en lo bovalar sots les penes en los stabliments parlants d’aquells qui no són carnicers expresades.

      Lo consell acordà que les garrofes puxen exir de la dita vila sens pena alcuna.¹⁶¹

      ||^38v Die lune, .XXª. die marcii.

      Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto, die lune .XXª. die marcii.

      Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, saig, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats en Guillem de Ripoll, justícia, en Pere Moster, en Guillem Feliu, jurats. En Bernat Pelegrí, Johan Godes, Bernat Cabeça, Pere Ribaroja, Guillamó Gomar, A(rnau) Sala, Guillem Trullols, Johan d’Alçamora, Pere Palau, Guillamó Gomar (repetit abans), Bernat Mut, Guillamó Padrells, R(amon) Masquefa, Pere Sanxis, A(rnau) de Peralta, Bernat Bosch, Guillamó Rubert, Domingo Ferrer, Domingo Maurell, Johan Barbarossa, Berenguer Celma, <consellers>.

      En lo qual consell fon proposat per los honrats jurats que com ells hajen haüdes dues letres d’en Berenguer Moliner, missatger elet per lo consell de la dita vila del feyt per lo qual és anat en missatger e del stament de la terra, les quals letres¹⁶² foren explicades en consell, per tal dixeren que u notificaven al consell que y acordàs ço que de bé fos. Hoc encara lo¹⁶³ honrat en Guillem Miró requerí e pregà al dit consell que metessen les mans en fer les portes de la vila e en fer los murs, per tal que la vila puxe ésser defessa e restaurada al senyor duch.

      Lo consell acordà que·ls murs e les portes e les portes de la vila sien feytes e que·l síndich haje diners per a calç, segons que és acostumat, de aquells qui a la vila deuen diners, axí de peytes degudes com altres, e que la vila vene les here-tats¹⁶⁴ e posesions qui són tengudes a les peytes e que·n sie tenguda la vila de evicció als compradors. Hoc encara, que en reduir aquelles los justícia e jurats facen aquell destrenyiment que poran per totes aquelles maneres que ben vist serà. E noresmenys,¹⁶⁵ lo consell vo<l>ch que sie feyta letra a·n Berenguer Moliner que si entenie que puxe sp[atx]ar los affers, que u face, e si no, que se’n torn e que sie comanat a sa discreció.

      ||^39r En lo qual consell fon proposat per los honrats jurats que com ells hajen request als carnicers que asegurasen e ells no volen asegurar de fer carns, per ço dix<eren> que u notificaven al consell que y provehís per manera que la vila sie abundada de carns. Lo consell acordà que aquells qui volran tallar carns en la dita vila, qui hajen la gràcia de .I. diner més que en València e que puxen péxer les erbes segons forma dels stabliments sobre lo feyt de les car<n>s ordenats. E per tal que la vila mils sie abundada de carns, lo dit honrat consell stablí e ordenà que nenguna persona vehina o habitadora de la dita vila qui haurà molto<n>s de llur bestiar e per altre cap o manera, que los moltons, corders qui haurà no gos vendre a persones stranyes sinó a vehins de la dita vila o térmens de aquella per tal que la vila mils de carns sie abundada sots pena de .D. sous donadors e pagadors per lo contrafahent, ço és, la terça part al acusador, e que cascun vehí puxe ésser acusador e que del terç del acusador no puxe ésser feyta gràcia; e que sobre lo dit feyt lo justícia puxe fer inquisició \ab requesta de part/ <o> sens requesta de part. E encara volch e ordenà lo dit honrat consell que aquells, vulle’s carnicers com altres qui volran metre bestiar¹⁶⁶ lanar, ço és, mascles, en lo dit bovalar e orta de la dita vila, que ans e primerament que qui metran lo dit bestiar en lo dit bovalar e orta, que aquest atyal haje a manifestar lo dit bestiar als honrats justícia e jurats qui ara són e per temps seran, e fer sagrament que sens frau alcú aquell per aquell qui en lo dit bovalar e orta entrarà desfaran en les carniceries de la dita vila. E si lo contrari faran, ço que Déu no vulle, que sien encorreguts¹⁶⁷ en pena de altres .D. sous donadors e pagadors in modum predictum. Et que açò dur mentre al consell plaurà.

      Ferma d’en Pere de Begues, batle, sau dret de senyor.

      ||^39v Lo consell volch e ordenà que sien haüts dos guardians als quals donen cinquanta sous a cascun, e que·ls guardians hajen a fer la degolla segons forma dels stabliments del bovalar e fer bones e justes relacions. E en cars que no¹⁶⁸ faran la dita degolla, que no hajen salari alcun.

      L’onrat consell stablí e ordenà que tot hom qui tresplantare arbam haje a dar autor d’on los ha haüts e, si no u farà, que sie encorregut en pena de .LX. sous, les .II. parts a la part de qui seran stats los dits arb<r>es, e perda’n aquells, e la terça part al senyor duch. Hoc encara, sie tengut smenar lo dan donat al senyor dels arbres, a coneguda dels jurats.

      L’onrat consell acordà que sie dat als carnicers, a la liura de la carn, a moltó .I. diner més que en València, e que sien tenguts e obligats a les coses \en los/ stabliments sobre lo feyt de les carns expresades.

      Lo consell volch e ordenà que los béns d’en Domingo Miró sien venuts e treyts per aquells qui més de preu hi darà.

      Lo

Скачать книгу