Скачать книгу

Beatriz Comella i Fina Masdéu, Ilercavònia i Cossetània: espais literaris (propostes i experiències didàctiques)

       Vicent Lluís Fontelles Rodríguez, Didàctica de l’organologia de la música tradicional a partir d’eixides escolars i del treball de camp més enllà de l’aula

       Alícia Martí Climent, Poesia oral improvisada al territori lingüístic català

       David Parra Monserrat, Ruta didàctica per les terres de l’Ebre: una proposta d’itinerari multidisciplinar

       Cristina Sendra Mocholí, Un passeig pel Parc Natural de l’Albufera de València: una mirada literària per conèixer, fer i sentir el medi

      Elements per a la didàctica de les geografies literàries

      Durant els últims anys hem assistit a un canvi de paradigma en la teoria i ensenyament de la literatura que fa considerar de forma significativa la dimensió geogràfica dels textos literaris. Els tradicionals plantejaments historicistes han donat pas a concepcions on el context resulta determinant, en confluència amb les noves orientacions de la geocrítica, l’objecte de la qual es basa en la interacció entre els espais humans i el fet literari. Aquests canvis afecten tant als estudis literaris com a les noves orientacions en l’educació literària, però els podem percebre, sense anar més lluny, en contextos no necessàriament acadèmics: les obres literàries, a més de ser llegides i imaginades, es poden viure i recórrer sobre el territori.

      La geografia explica la literatura i, per a interpretar el territori i el paisatge, assisistim a una florida de propostes que, des del turisme cultural fins a un ventall de formes de mediació literària ens arriben de centres patrimonials, institucions, empreses de gestió cultural i, cada vegada amb major freqüència, des de diferents àmbits educatius. Els itineraris didàctics, que recullen la tradició de la didàctica de l’experiència, basats en obres o referents literaris, són un recurs transversal cada vegada més habitual en els diferents àmbits educatius.

      Amb aquesta finalitat educativa, des del Grup d’Innovació Educativa «Geografies Literàries» de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València, hem considerat que és del tot imprescindible reflexionar, tant des de la teoria com des de l’experimentació, sobre el component didàctic que ens ofereix el territori per a l’acostament a la llengua i la literatura. És per això que reunim en un volum els treballs d’unes veus diverses i autoritzades, amb la finalitat que puguen assentar unes bases sobre aquesta nova via d’acostament per a les obres literàries, per dissenyar programacions sobre rutes i itineraris i per mostrar-ne, finalment, propostes i experiències didàctiques dutes a terme.

      En la primera secció del llibre (Els llocs i els recursos) el lector trobarà alguns elements amb què poder construir el marc referencial de les rutes literàries amb finalitats educatives. Des del mateix concepte de «lloc literari» o «marca literària» fins a l’anàlisi dels webs de literatura georeferenciada, la funció de les cases d’escriptors com a espais per a la mediació literària, les particularitats dels viatges culturals o els mateixos recursos educatius, dins el marc de les eixides fora de l’aula, amb la interacció didàctica amb el medi i els espais d’ús lingüístic que s’hi posen en joc. En la segona secció (Els itineraris: territoris) es mostren set propostes a partir de territoris i referents que articulen espais literaris diversos. Des de recorreguts literaris per ciutats (València, Castelló de la Plana i Arenys de Mar), fins als espais que configuren escenaris de llegendes, siguen poblacions (la Vila Joiosa) o comarques (el Comtat), passant per rutes tematitzades com la que passeja la ciutat de Barcelona seguint les pistes de la Literatura Infantil i Juvenil o la que dibuixa els territoris evocadors dels titellaires valencians. Per la seua banda, la tercera secció del llibre (Els itineraris: autors i obres) mostra les possibilitats generades a partir d’obres literàries i autors concrets. Els autors poden estar vinculats a una ciutat determinada (Màrius Torres i Lleida, Manuel Vicent i València i Vicent Andrés Estellés, també associat a la toponímia urbana de València, que ha merescut una atenció per partida doble) o poden suggerir relacions sorprenents com és el cas de l’itinerari que vincula Ausiàs March amb Mercuri. Les obres literàries poden pertànyer al cànon tradicional (Tombatossals) o ser mostres de novel·les destinades a un públic jove (Els papers àrabs o El enigma del Cid). La quarta i última secció del llibre (Les experiències) mostra la cristal·lització dels conceptes i itineraris en concreccions dutes a terme en diversos àmbits educatius. Una gamma d’experiències amb alumnes de secundària de diferents centres i territoris exploren eixos diversos: viatges culturals, intercanvis escolars, blogs que aglutinen imatges i textos, projectes reals i virtuals que posen en relació alumnes en xarxes de treball, amb fils conductors que engloben fets històrics, gèneres populars orals o referents gastronòmics. També hi ha espai per a les experiències universitàries adreçades als mestres del futur, que connecten les aules amb el patrimoni musical d’arrel tradicional, que aporten una nova mirada sobre el medi natural de l’Albufera o que viatgen per les terres de l’Ebre, aquestes darreres vinculades al projecte «Geografies Literàries».

      Les històries i els versos s’esdevenen en uns llocs i parlen d’un territori, d’unes ciutats, d’unes gents i d’uns paisatges que podem recórrer amb finalitats educatives. I, com ens recorda el poeta Vicent Andrés Estellés, l’amor, que mou el cel i les estrelles, viu integrat en un temps i en un paisatge. Una nova mirada, una convergència de didàctiques, una disciplina emergent que hem volgut associar a uns versos com a divisa, de la qual el present llibre aporta unes bases, entre els conceptes i la pràctica, uns elements constituents. Ras i curt: «un amor, uns carrers…»

      ELS EDITORS

      I. Els llocs i els recursos

      Per una didàctica de la llengua i la literatura vinculada al territori

      Alexandre Bataller Català

       Universitat de València

      1. LA GEOGRAFIA LITERÀRIA COM A NOU PARADIGMA METODOLÒGIC

      Patrimoni literari, geografies literàries, ciutats literàries, itineraris literaris, espais escrits, carrers literaris, rutes literàries, festes i celebracions literàries… Són signes i evidències que ens parlen del canvi de paradigma que opera des del temps cap a l’espai. Un horitzó metodològic en construcció s’obre davant nostre, geografies que expliquen el fet literari i literatures com a font geogràfica (Chevalier, 1993). En els darrers anys, l’emergència d’una nova disciplina, la «geografia literària» suposa una interrogació dialèctica entre territori, espais culturals i literatures que permet l’alliberament tant del biografisme, que assimilava radicalment el referent geogràfic a la seua representació literària, com de l’estructuralisme, que havia volgut aillar el text de la seua realitat (Collot, 2011).

      Per la seua banda, la disciplina anomenada «geocrítica» defineix una metodologia comparativista consistent a relacionar un corpus d’obres al voltant d’un lloc, que esdevé el centre i el fil conductor de les aproximacions operades dins una dinàmica «geocentrada» al voltant d’un lloc (Westphal, 2007). La geocrítica, així definida, permet entrecreuar àmbits d’actuació diversos com ara història, literatura, geografia, sociopolítica i turisme.

      En aquesta línia de recerca, comptem amb algunes notables realitzacions com són el projecte «Atlas Literari d’Europa» que ja ha cartografiat desenes d’obres de ficció a través dels segles, d’uns indréts de Suïssa, d’Alemanya i de Praga (Piatti, 2008), o el molt reeixit «Atlas literari de Girona» (Aragó, 2003), o els projectes més recents com són

Скачать книгу