LITMIR.BIZ

Скачать книгу

la ciutat de ço que lo senyor rey és mal informat contra la ciutat.

      Lo consell tenc per bé que los jurats no vajen al senyor rey, si donchs no·ls tramet misatge, e, en aquell cas, qualque cosa los diria lo senyor rey, que·n fessen relació en lo consell.

13.

      1347, abril 26.València.

       Pere el Cerimoniós demana al jurisperit Lope de Aïnsa que l’informe de les activitats de l’infant Jaume d’Urgell a Saragossa, de què es parla diversament a València. En idèntic sentit escriu a l’oïdor de la cort Joan Ximenes d’Osca.

      ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1126, fol. 169r-v.

      Rex Aragonum.

      Scire vos volumus quod in partibus istis de facto incliti infantis Iacobi, comitis Urgelli et vicec[o]mitis [A]gerensis, fratris nostri carissimi, qui in civitate Cesarauguste esse dicitur, referuntur multipliciter plurima et diversa, de q[u]i bus a vobis omnino volumus certificationem habere. Quocirca, vobis dicimus et mandamus quatenus de predictis vos, ut clarius poteritis, informare [c]uretis, e[t] de hiis que in veritate scire poteritis scribatis nobis protinus veritatem per vestras litteras, ||^169v nobis mite[ndas per] (?) p[re]sentem portitorem, in hiis solertem, pro u[...] de vobis [...] diligentiam adhi[be]ndo. Data Valentie, sub nostro sigillo secreto, .VI. kalendas m[a]dii anno Domini .M.ºCCC.º[X]L.º sept[imo].

      Mateus Adriani, mandato regio facto

      per dominum cancellarium.

      D[i]lecto consiliario nostro L[u]po d’Aÿ(n)sa, iurisperit[o] Cesar[a]uguste.

      Sim[i]lis dilecto iudici et audi[to]ri cu[r]ie nostre Iohanni Eximini d’Osca. D[a]ta ut supra. Idem.

14.

      1347, maig 8. València.

       El Consell de València acorda assumir la defensa de tots aquells consellers que puguen rebre amenaces del poder reial per defensar furs i privilegis de la ciutat.

       La mateixa ciutat exigeix a Pere de Xèrica, governador del regne, i al seu lloctinent, Andreu Guillem Escrivà, que no es titulen en els càrrecs per la infanta Constança, perquè constitueix una violació dels furs i privilegis del país. Contràriament, no seran reconeguts.

      AMV, MC A-6, fols. 154r-157r.

      Dimarts .VIII. dies del mes de maig de l’an de .M.CCC.XL. set, fon aplegat e justat consell en la sala de la Cort de la ciutat de València, ab crida pública e ab albarans, axí de cavallers, generoses, com de parròquies, officiis e mesters de la ciutat. En lo qual consell foren los pròmens següents:

En Guerau del Bosch,
En Bernat Comte,
En Jacme Ricard,	jurats.

      ...............................................................

      ||^155v En lo qual consell fon proposat per alcunes bones persones que com alcuns, a bé de la cosa pública, per conservació de furs e privilegis, dixessen alcunes paraules en lo consell, e per açò temen ésser acusats ab lo senyor rey, e sien cominats o maltractats. Per tal, lo dit consell ordenà e tenc per bé que si alcun conseller o altre apellat a consell dirà o darà de consell alcunes coses a son bon enteniment en lo dit consell, per defenssió de furs e privilegis, libertats, inmunitats e franquees, e a ben de la cosa pública, salvan la feeltat e la naturalea del senyor rey e de la corona, e per aquelles paraules per ell dites o dades de consell serà cas que aquell serà cominat o soferrà affrontes o dampnatges per lo senyor rey o per altres, encontinent e de feyt la ciutat se prepararà e reebrà en si poderosament e vigorosa, ab maneres degudes, la defenssió de aquell, e guardarà de dan aquell o aquells, faén per aquells misatgeries e pagan-los totes messions e despeses e altres coses, neccessàries a la dita defenssió, que per la dita rahó los covendrà fer o sostenir.

      ||^156r ...Encara fon proposat en lo dit consell que, jassie que lo senyor rey hagués feta comissió ab carta sua e hagués comanat la governació general del regne de València al noble don Pedro, senyor de Xèrica, que lo dit noble usa de la governació damunt dita per la senyora infanta, axí com a primer engenrrada del dit senyor rey, la qual cosa és contra furs e privilegis.

      Per tal, lo dit consell ordenà e tench per bé que lo síndic de la ciutat face al dit noble e als (sic) lochtinent de aquell la protestació infrasegüent, la qual fon ordonada en e per lo consell damunt dit:

      ||^156v «Constituït denant la presència del noble don Pedro, senyor de Exèrica, governador general del regne de València per lo senyor rey, e de l’honrat n’Andreu Guillem Scrivà, tinent loch d’aquell, en Lop d’Apiera, síndich de la universitat de la dita ciutat de València, e dix e proposà davant aquells que, com a audiència de la dita universitat sie pervengut que vós, don Pedro, scrivits en vostres enantaments, processes e letres les quals fets judicialment o fora juý “governador o lochtinent per la molt alta senyora dona Costança, primogènita del molt alt (e) poderós senyor en P(ere), per la gràcia de Déu, etc., succehidora a aquells, si fills mascles no aurà, en los regnes, comdats e terres del senyor rey”, e vós, dits noble e n’Andreu Guillem, açò fer no puxats ni dejats, com en atal nom no siats per la dita universitat de València ni ab aital títol reebut ni fet sagrament, sinó tant solament en nom e en veu del senyor rey; e axí sia cert que vós, dits noble don Pedro e n’Andreu G(uillem), trenquats furs e privilegis a la dita ciutat e regne atorgats, e per consegüent tots e sengles actes, enantaments e procehiments per vós fets sien nul·les e casses, axí en juhí com fora, com sien fets contra furs e privilegiis e altres raons, les quals stan en fur et dret e les quals protesten que per avant puixen declarar. Per ço requeren a vós, noble don Pedro e n’Andreu G(uillem), que lo dit títol, en tant quant comprehén lo nom e segell de la dita alta inffanta na Gostança, e dejats lexar, com en aquell cessets ésser reebut en governador e ajats fet sagrament. En altra manera, lo dit síndich protesta que no ||^157r consent en vós axí com en governador o lochtinent vostre ni en vostres procehiments, letres o enantaments feits o faedors, e de tota altra nul·litat protesta que per manera leguda la dita ciutat hi puixe proveyr segons que per justícia serà fahedor.»

15.

      1347, maig 9. València.

       El Consell de València convoca els prelats, nobles, viles i llocs del regne per tal de formar una unió, en defensa dels furs i privilegis valencians.

      AMV, MC A-6, fols. 158r-159v.

      Ed. A. RUBIO VELA, Epistolari de la València medieval, I, 2a ed., València-Barcelona, Institut Interuniv. de Filologia Valenciana i Pub. de l’Abadia de Montserrat, 2003, p. 72 (la carta de convocatòria).

      Dimercres .IX. dies del mes de maig de l’an de .M.CCC.XL. set, fon aplegat e justat consell en la sala de la Cort de la ciutat de València, ab crida pública e ab albaran(s), axí de cavallers, generoses, com de parròquies, officis e mesters de la ciutat. En lo qual consell foren los pròmens següents:

En Romeu d’Oblites,
En Guerau del Bosch,
En Bernat Comte,
En Jacme Ricard,	jurats.

      ...............................................................

      ||^159r En lo qual consell fon ordenat e tengut per bé que la protestació registrada en lo present libre en lo dia de dimarts proppassat, e la qual és estada presentada a l’honrat en Bernat Gomir, lochtinent de governador, sie feta al noble don Pedro, senyor de Exèrica, e lochtinents d’aquell, enaxí que a les replicacions que la ciutat farà a les respostes faedores per lo dit noble e loctinents d’aquell sien suplides, enadides, corregides e esmenades alcunes rahons, a bé e profit del dit feyt.

      Com lo senyor rey e sos officials e jutges delegats hajen fet e usat contra furs (e) privilegis, bons uses e libertats de la ciuitat (sic), al·legants que lo senyor rey és en possessió de no servar furs e privilegis, bons uses e libertats, e per tolre e dar remey que d’aquí enant los dits greujes e prejudicis

Скачать книгу