LITMIR.BIZ

Mosaic és l'únic llibre que Víctor Català va escriure en primera persona. Ara el camí no el fa la imaginació: ella és el seu propi personatge, t'acull en la intimitat per mostrar-te com s'ha format l'artista i com ha batallat per ser lliure des de ben petita. Intimitats serà el primer de tres volums que recuperem a Club Editor, íntegres per primer cop. Les curadores, Agnès Prats i Blanca Llum Vidal, han descobert 17 peces inèdites del Mosaic al Fons Víctor Català de l'Escala: són els «Fòssils», records de la primera infància de Caterina Albert. Són episodis curts, impresos tan vivament en la memòria que esclaten en ser rescatats. N'hi ha de deliciosos, com quan juga amb les bestioles del jardí de la infància. I d'impressionants, com quan t'ensenya les parets que va pintar al menjador de casa, personals pintures rupestres. A la segona part del llibre hi ha el conte «Mon niu», on la Víctor descriu les golfes des d'on escriu —¿i no és aquesta la cambra pròpia? Cal posar Víctor Català al costat de les seves germanes Virginia Woolf, Alice Munro o Marguerite Duras.

Подробнее

Una antologia de contes que recorre tota l'obra narrativa de Víctor Català, «la Quentin Tarantino de la literatura catalana» segons Laura Borràs Caterina Albert va viure prop de cent anys i va escriure prop de cent contes sota el pseudònim de Víctor Català. És l'autora més il·lustre i menys coneguda de la literatura catalana: més enllà de  Solitud i  Drames rurals, la major part dels seus llibres no han estat llegits d'ençà que els va publicar. Aquesta antologia ofereix un recorregut de cap a cap de la seva obra i plasma l'extraordinària varietat del seu univers, desplegat al llarg de mig segle amb set reculls de relats. Encapçalats pel monòleg  La infanticida, els nou contes d'aquest volum tenen la força, la veritat humana i la virtuositat de les obres mestres.Per aprofundir en el coneixement de l'autora, la nostra antologia inclou una breu selecció d'escrits de reflexió artística, un postfaci de Lluïsa Julià i un comentari dels relats.Del postfaci de Lluïsa Julià : «En el context del segle XIX, en què la creació sembla inseparable de la masculinitat, Caterina Albert va optar per un cert transvestisme. Molt del lleure que té com a filla de propietaris rurals, „vida de monja i de finestrons tancats“, com la qualifica ella mateixa, el dedica a explorar el seu món. En les „hores vagatives“ es tanca en una habitació de les golfes, on troba l'espai necessari per escriure, la famosa „cambra pròpia“ que Virginia Woolf considerarà imprescindible per a la dona escriptora. Albert l'anomena „mon niu“.»

Подробнее