Аннотация

Аннотация

'Es ist der schönste Roman, den Natalia Ginzburg geschrieben hat. Dieses Gespür für Familiengeschichten und ihre Verflechtung, das ist etwas, das nur noch sie besitzt.' sagte Italo Calvino über dieses Buch.
Eines von 12 bisher vergriffenen Meisterwerken aus der ZEIT Bibliothek der verschwundenen Bücher.

Аннотация

La darrera novel·la de Natalia Ginzburg: les històries creuades d'una colla d'amics entre Roma i Amèrica. Un esplèndid retaule de la vida privada, de l'època en què Ginzburg era diputada. «Vinc a Amèrica com qui ha decidit llançar-se a l'aigua i espera sortir-ne o mort, o nou, o diferent.» Giuseppe, als cinquanta anys, es ven la casa i deixa Roma per anar-se'n a viure amb el seu germà Ferruccio als Estats Units. ¿Què hi busca, tan lluny, tan tard? No ho sap. La història pren forma a través de les cartes intercanviades amb la colla d'amics i amb la poca família que ha deixat a Itàlia. Una carta rere l'altra, pares i fills, amics i amants es posen davant de si mateixos i de la seva necessitat de despullar-se.Amb un estil sec i líric,  La ciutat i la casa transmet tot allò que no es diu mai. Les cartes són fragments de vida dispersos entre Roma, l'Úmbria i Amèrica. Ginzburg els reconstrueix i evoca magistralment el cataclisme que es produeix en les vides privades al tombant del segle XX: la desintegració de la família, la crisi dels rols tradicionals, l'absència de la figura paterna, la inseguretat que representen els fills o el buit que se'ns imposa quan tot allò que semblava important desapareix —per damunt de tot, el sentit de pertinença, que troba el seu símbol més evident en la casa: perquè «les cases es poden vendre o deixar a altres persones, però sempre es conserven dins d'un mateix».

Аннотация

Onze textos entre l''autobiografia i l''assaig. Onze formes de «sentir» fets, coses, gestos, veus. Què és l''amistat? Què significa la virtut? Quin valor tenen parlar i callar? Quin és el sentit d''una vida? Natalia Ginzburg compon un autoretrat extraordinari, un mosaic dels seus pensaments on hi desvetlla el món viscut. En aquest llibre hi trobem el retrat de la vida a la regió dels Abruços amb el seu marit, Leone Ginzburg; la guerra i la por i la pobresa consegüents; el record estremidor i sostingut de Cesare Pavese; l''experiència de ser dona i mare, o estampes entranyables de la vida conjugal. La narració de Natalia Ginzburg commou, endinsant el lector en un calidoscopi literari de petites joies que converteixen aquest llibre en un tresor essencial i fonamental. «Natalia Ginzburg és una dona dotada d'una capacitat d'observació poc comuna.» Carmen Martín Gaite"En cada pàgina d'aquest llibre hi ha la forma de ser dona (de Natalia Ginzburg): sovint adolorida però sempre pràctica i gairebé brusca, entre els dolors i les alegries de la vida." Italo Calvino"És difícil entendre el secret de la seva prosa prodigiosa." El Periódico"Un retrat encertat de la Itàlia indigent de la postguerra." El País"Reflexions que es manifesten amb sobrietat i delicadesa." Qué Leer

Аннотация

La novel·la autobiogràfica més íntima de l'autora de Les petites virtuts. Lèxic familiar és el retrat dels Levi, família jueva i antifeixista que va viure a Torí, de 1930 fins a 1950. La Natalia, una de les filles del professor Levi, va escriure un llibre fascinant, una narració autobiogràfica que reflecteix la història de la Itàlia antifeixista, on les anècdotes quotidianes es barregen amb reflexions profundes sobre la llibertat i la consciència de si mateixa. Amb aquest llibre, el talent de Natalia Ginzburg arriba a la seva expressió més lliure. El lector hi trobarà una novel·la precursora de la narrativa del jo, on la matèria literària es conjuga a partir de la pròpia vida i la realitat de l'autora. «Un llibre impressionant, una „novel·la“ autobiogràfica de joventut, un gran exemple de literatura del jo del segle XX.» Manuel Rodríguez Rivero, Babelia"Ginzburg és una observadora irònica, perspicaç, delicada i minuciosa; el testimoni conscient i lúcid de la seva època." Mercedes Monmany, ABC"La literatura de Ginzburg ens convida a tornar-hi sovint […] N'estic enamorada." Eva Piquer, Ara"Els escrits de Natalia Ginzburg es manifesten amb sobrietat i delicadesa." Qué Leer

Аннотация

Un retrat meravellós de les realitats familiars del segle XX. Família i Burgesia són els dos relats llargs que formen aquest llibre que Natalia Ginzburg va escriure el 1977. En ells, l'autora es submergeix en un territori molt proper: el de les crisis familiars i els destins dibuixats per la fortuna, la desgràcia, casualitats capricioses i trobades inesperades, amors fràgils i aversions obstinades. Natalia Ginzburg segueix els arabescos d'aquestes vides imperfectes amb un estil depurat i líric, caracteritzat per la subtilesa, en un contrapunt submís però implacable que reinventa la música banal i terrible de la vida. Un cop més, Ginzburg demostra uns dots d'observació superbs i molt poc habituals. En la recerca deliberada de les coses petites hi trobem la grandesa de la seva literatura.

Аннотация

Una petita joia sobre el geni de Txhékhov. Anton Txékhov. Vida a través de les lletres és un meravellós i subtil retrat del genial Anton Txékhov escrit per Natalia Ginzburg: una joia que explora la joventut de l'escriptor a Taganrog, els seus inicis literaris i la seva feina de metge rural, els seus primers èxits teatrals fins a la malaltia i els darrers anys a Ialta, abans de la seva mort prematura. Un llibre magnífic, un feliç equilibri entre tema i autora, un text breu però ric sobre el que va ser un dels millors escriptors i coneixedors de l'ànima humana. Carmen Martín Gaite va elogiar Natalia Ginzburg afirmant que era «una dona dotada d'una capacitat d'observació poc comuna».

Аннотация