Аннотация

Este volumen recoge las conferencias realizadas en marzo de 2007 en el MuVIM, con motivo de la conmemoración del 250 aniversario de la creación de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valencia. Coordinada por el profesor Romà de la Calle, la publicación recoge los coloquios en torno al nacimiento y posterior evolución de esta histórica institución valenciana.

Аннотация

Una contribución esencial al debate sobre el futuro de la Unión Europea, tras el fracaso del proyecto de Constitución y las sucesivas ampliaciones. Aun así en la nueva geografía del siglo XX, marcada por el ascenso económico asiático y las indecisiones norteamericanas, la Unión Europea deberá replantear objetivos y funcionamiento.

Аннотация

Desde un punto de vista intercultural, la construcción y la transmisión de estereotipos constituyen un fascinante proceso de acercamiento y distanciamiento entre culturas y países. Los orígenes literarios de este proceso surgidos a lo largo de la historia de las relaciones entre España y los países de habla alemana son los campos temáticos que han guiado la elaboración de este libro.

Аннотация

Uno de los objetivos de este libro es que el lector conozca de manera sencilla, pero con rigor, cuál es la realidad económica valenciana y española en el marco europeo. Una obra que interesará a un público amplio porque, además de ser un manual universitario, quiere ser al mismo tiempo una referencia para los actores que protagonizan diariamente la vida económica valenciana y española.

Аннотация

A modo de antología, se presentan unos materiales textuales, con un hilo conductor común que subraya el nuevo enfoque que el siglo XVIII concedió a las cuestiones del ámbito de 'la Estética'. Esta nueva disciplina ilustrada, intentó sistematizar diferentes términos que la Encyclopédie hizo elocuentemente suyos a lo largo de los suyos diferentes volúmenes.

Аннотация

Coordinada por el profesor Francisco Javier Chorro Gascó, catedrático de Medicina de la Universitat de València, esta obra es fruto de la participación de un número amplio de autores que utilizan la técnica de la ecocardiografía-Doppler en el diagnóstico de la cardiopatías. En ella se abordan desde los fundamentos teóricos hasta los avances más recientes.

Аннотация

L'any 1344 es promulgaven les Ordinacions fetes per lo molt alt senyor en Pere terç, rey d'Aragó, amb les quals es regulava el funcionament de tots els oficials reials. En realitat es tractava de la traducció catalana de les Leges palatinae, que el mateix monarca va revisar i corregir. Al segle XVIII, el manuscrit s'envià des de l'Arxiu Reial de Barcelona a la cort de Madrid, i restà desaparegut fins que fou localitzat, ja al segle XX, en la Universitat de València. Fins ara, les úniques edicions modernes s'havien fet a partir d'una còpia del Set-cents. Afortunadament, l'edició que ara es publica recull íntegre el text de les Ordinacions i el protocol de la coronació utilitzant l'original del segle XIV, amb la identificació de les correccions i esmenes efectuades pel rei i un estudi introductori on es reconstrueix la història completa del manuscrit.

Аннотация

La documentació sobre el noble Hug de Cardona, senyor del Real i Beniopa, alqueries de l'horta de Gandia, ha estat localitzada i editada després d'una exhaustiva recerca en diversos arxius, fonamentalment l'Arxiu del Regne de València, el Archivo Histórico Nacional i l'Arxiu de Protocols Notarials del Patriarca de València. En conjunt, es recullen 357 peces documentals que abasten bona part del segle xv, aproximadament la meitat de les quals es publiquen en aquest segon volum de l'obra. Es tracta, doncs, d'una aportació de relleu per al coneixement de la història social de la noblesa valenciana en una època -el segle XV- plena de significacions, però també per la història del dret, atesa la rica informació sobre plets, sentències i altres actuacions judicials en el marc del règim foral vigent fins a la Nova Planta.

Аннотация

Aquest volum recull les intervencions dels participants en la VII Jornada Joan Fuster que, coordinada per la professora Neus Campillo, incitava a la reflexió sobre el nostre present de la mà de Joan Fuster. Es tractava d'exposar de quina manera es troben en l'obra de l'assagista reflexions que, tot i estar arrelades primerament en la seua actualitat, s'introdueixen en un futur que és el nostre present. Repassant una bona part dels textos de Fuster, tot i que mai no va ser catalogat com a filòsof, es té la sensació d'estar llegint filosofia. La reflexió critica que l'escriptor va realitzar sobre el seu temps, sobre el que llavors era actual, ens proporciona la base per fer aquesta consideració. Des de Kant fins a Foucault, fer de l'actualitat objecte de reflexió filosòfica ha estat una de les vessants del pensament. Fuster respon a aquesta forma d'entendre l'exercici de filosofar.

Аннотация

L'expulsió dels moriscos valencians el 1609 va causar una gran impressió en els contemporanis, que, des del punt de vista de la societat cristiana dominant, no tardarien a redactar escrits apologètics, com els textos cronístics que es recullen en aquesta obra. El primer, de Maximilià Cerdà de Tallada, havia restat inèdit fins ara, i a banda del seu valor historiogràfic, té l'interès d'estar escrit en la llengua del país en un moment ja de forta castellanització cultural. Els altres textos -d'Antonio del Corral, Juan Méndez de Vasconcelos, Vicent Pérez de Culla, Juan Ripoll i Cosimo Gaci, aquest darrer en italià- aporten una vasta informació tant sobre els fets concrets de l'expulsió com sobre la visió que d'aquest desterrament en tenien els sectors afins a la Monarquia hispànica. Es tracta, doncs, de cròniques 'menors' que complementen les grans obres més conegudes i obren noves perspectives d'anàlisi.