Аннотация

Sie kennt sie alle. Die Höhen und Tiefen des Alltags, die Momente des Glücks, der Verzweiflung, die Gefühle dazwischen: Lucia Berlin, deren Erzählungen seit ihrer Wiederentdeckung 2015 auf den Bestsellerlisten stehen. In 22 weiteren Storys begegnen wir ihnen wieder, den Ex-Ehefrauen und alleinerziehenden Müttern, den Männern, die sie verlassen haben, den Süchtigen, den Kranken, den Liebenden. Zwischen Texas und Chile, New Mexico und New York ziehen sie hin und her, suchen, wie Lucia Berlin selbst, nach einem Ort, an dem sie zu Hause sein können. Ob ein Sommer voller Sternschnuppen im texanischen El Paso während des Zweiten Weltkriegs, die Angst vor den Drogendealern im mexikanischen Yelapa oder der Verlust eines geliebten Menschen: Immer entfaltet Lucia Berlin ihre einzigartige Fähigkeit, ehrlich und unsentimental, voller Melancholie und dunklem Humor davon zu erzählen, wie sich das Leben anfühlt..

Аннотация

Manual per a dones de fer feines, un recull de contes pòstum d'una escriptora desconeguda que L'Altra va publicar el 2016, va tenir una acollida inesperada i entusiasta per part de la crítica i dels lectors, va guanyar el Premi Llibreter aquell mateix any i Lucia Berlin, que n'era l'autora, es va convertir en una de les escriptores revelació més celebrada dels últims anys. A Un vespre al paradís, un nou recull de vint-i-dos contes, hi retrobem l'estil lluminós, la calidesa i l'humor negre propis de la Berlin, i la veu ingènua i lúcida, a voltes crua i desoladora,de les seves protagonistes, sempre dones amb vides complicades i l'ànima immensament lliure. Els relats, la majoria autobiogràfics, salten de Texas a Xile, de les platges de Mèxic als carrers de Nova York, i testimonien l'esperit poc convencional i vital de l'autora, els horrors de l'addicció i de la síndrome d'abstinència, la força irracional de la passió amorosa i la fragilitat del desamor i la solitud. Lucia Berlin troba la bellesa als racons més foscos i la foscor als llocs aparentment més impol·luts, i els seus relats són d'una autenticitat i una candidesa desarmants, unes històries plenes de vida, d'ànima i de veritat que tenen la força de canviar la nostra mirada sobre el món i les relacions entre les persones.

Аннотация

Homesick (1990) and So Long (1993), her immensely popular short story collections, established Lucia Berlin as the Sister of Mercy of contemporary fiction. In Where I Live Now, Berlin once again contemplates the human condition with a compassionate understanding. Berlin's vision is sometimes remorseful, sometimes resigned, always courageous and unmisgiving.<P>The elusive nature of happiness is a compelling theme here: the survivors in these stories – many of them society's marginal or excluded people, fighting alcohol or drug addiction, bearing emotional scars – recognize it all too well. They mourn the lost dreams of youth, the roads not taken. They suffer the damage life inflicts: the ache of loneliness, the pain of separation, the fear of death.

Аннотация

Lucia Berlin is widely recognized as a master of the short story. This collection captures distilled moments of crisis or epiphany, placing the protagonists in moments of stress or personal strain, and all told in an almost offhand, matter-of-fact voice. Weaving through the places she loved—Chile, Mexico, the Southwest, and California—each story delivers a poignant moment that lingers in the mind, not resolved, not decoded, but resonating, as questions of the human condition always do, in the heart of the reader.

Аннотация

Аннотация