Аннотация

Aquest volum és la quarta aportació al projecte d'edició dels llibres de consells de la vila de Castelló de la Plana durant el període baixmedieval i comprèn els exercicis de 1404-1405, 1405-1406, 1408-1409 i 1409-1410. Aquests manuscrits compilen la informació relativa a la política municipal i l'estructura interna de cadascun d'ells consta de dues parts ben diferenciades. En primer lloc, hi ha les reunions del consell de la vila i les decisions preses per les autoritats locals en totes aquelles qüestions que afecten a la vida quotidiana dels veïns de Castelló, especialment aquells assumptes que tenen a veure amb la política fiscal, l'abastiment i les relacions amb la Corona i els seus oficials. En segon lloc, es registren els pagaments fets pel síndic i clavari de la vila en nom del consell durant l'exercici corresponent, un excel·lent testimoni de la gestió de la hisenda municipal.

Аннотация

Aquest volum és la segona aportació al projecte d'edició de les actes municipals o llibres de consells de la ciutat de Castelló a l'època baixmedieval i comprèn els manuscrits conservats dels exercicis de 1384-1385, 1385-1386, 1386-1387 i 1389-1390. Es tracta d'una documentació oficial dels municipis baixmedievals que en aquests anys sempre apareix dividida en dues parts. En la primera hi ha les actes municipals de les reunions del justícia, jurats i consellers de la vila al llarg del any, amb un contingut molt divers sobre acords presos, debats sobre la vida quotidiana a la vila, notícies d'esdeveniments com ara els funerals per la mort del rei Pere el Cerimoniós, i també sobre la gestió econòmica del municipi. La segona és la comptabilitat oficial del consell municipal durant l'any de la seua gestió, com a prova i garantia de la bona despesa pública feta pels oficials locals.

Аннотация

El present diplomatari té tres protagonistes: l'aljama d'Uixó, l'infant Martí, secundogènit del rei Pere el Cerimoniós, i la comtessa de Luna, Maria, la seua esposa. Compila 297 documents, datats entre 1372 i 1396, conservats actualment en la sèrie de registres de la lloctinència del rei Joan I de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Aquest corpus documental ofereix una visió sobre la vida dels sarraïns més multiforme i complexa del que es podria esperar per a una comunitat agrària, aïllada i discriminada a la baixa edat mitjana. Les aljames eren un punt d'atenció especial de la casa reial. La defensa de les seues immunitats i dels privilegis concedits, i la intercessió generalment favorable en els conflictes que els poguessen afectar, era determinada directament per les rendes ordinàries i extraordinàries que en recollia la Corona. Conseqüentment, els documents conservats en els registres reials sobre Uixó, es refereixen majoritàriament a l'ordre fiscal, pecuniari i jurisdiccional. Però se'n poden extraure dades sobre els càrrecs de l'aljama, els oficials cristians, l'agricultura, l'urbanisme, la població, la religió, els gravàmens, la criminalitat, els aldarulls i la repressió, entre d'altres informacions de la vida mudèjar vallera i del règim senyorial tardomedieval valencià.

Аннотация

Els llibres on apareixen registrats els acords presos en les reunions del consell municipal representen una de les fonts històriques més importants entre les conservades als arxius municipals, ja que constitueixen l'eix de la vida administrativa del municipi. Amb la present edició, que vol tenir continuïtat en els propers anys, afegim a aquest grup els llibres conservats a l'Arxiu Municipal de Castelló, on la sèrie comença amb el volum corresponent a 1374-1375, i des d'aquesta data té una notable continuïtat, si bé no s'han conservat els llibres corresponents a tots els exercicis. El projecte té l'objectiu de publicar en successius volums els registres de consell de la vila de Castelló corresponents al període medieval. En aquest volum comença la sèrie amb els quatre primers llibres de consells conservats a l'Arxiu Municipal de Castelló, corresponents als exercicis de 1374-1375, 1378-1379, 1380-1381 i 1382-1383.

Аннотация

El període d'aquest recull documental representa un tram del passat que va reunir les senyories de Bunyol i Xiva, amb Xestalgar, sota la titularitat dels comtes d'Urgell i específicament de la branca comtal nascuda del pacte-compra signat entre el darrer Ermengol i el rei Jaume el Just, materialitzat pel casament d'una reneboda del vell comte infecund i el fill segon del monarca. Els textos presents tenen com a marc de referència geogràfic una zona del País Valencià actual a ponent de la ciutat de València i de la comarca de l'Horta. Es tracta d'un territori fins ara inexplorat i, per tant, pràcticament desconegut entre els estudis medievals del regne de València i que s'han dut a terme gràcies a l'exploració feta en la sèrie «Infantis Alfonsi» entre els registres corresponents al regnat de Jaume II custodiats a l'Arxiu Reial de la Corona d'Aragó a Barcelona. El recull inclou també un grapat de documents provinents dels principals arxius valencians que contenen documentació medieval, com ara l'Arxiu de la Catedral de València o l'Arxiu del Regne de València.

Аннотация

Els anomenats «successos de Polinyà» foren un dels episodis històrics més desconeguts i tèrbols de la baronia de Corbera: la resistència de les autoritats locals, vassalls del duc de Gandia, a l'oficial enviat pel virrei per capturar uns bandolers condemnats a mort. Aquesta obra recull la documentació produïda per aquests fets, així com les posteriors denúncies que es presentaren.

Аннотация

El llibre recull la part escrita en català dels documents existents en un manuscrit miscel·lani de la Biblioteca d'El Escorial, datat al segle XV. El contingut és divers però tots els documents són de tipus historicista sobre els regnes i la dinastia de la Corona d'Aragó des dels temps carolingis fins als temps d'Alfons el Magnànim, en què pren més la forma de dietari sobre la ciutat i regne de València, en alguns moments amb força detall. D'origen discutit, segons Joan Iborra foren reunits per Martí Viciana el Vell, avi del cronista Martí de Viciana, probablement amb la intenció de disposar de la informació per ser utilitzada posteriorment ja que, en la majoria dels casos, són fragments d'altres obres que l'editor identifica en les notes crítiques.

Аннотация

Aquest volum és la tercera aportació al projecte d'edició de les actes municipals o llibres de consells de la ciutat de Castelló de l'època baixmedieval i comprèn els manuscrits conservats dels exercicis de 1391-1392, 1392-1393, 1400-1401 i 1403-1404. Aquests manuscrits formen part de la documentació oficial dels municipis baixmedievals i en el cas de Castelló apareixen dividits en dues parts en aquesta època. En la primera s'inclouen les actes municipals de les reunions del justícia, jurats i consellers de la vila al llarg del any, en ordre cronològic i amb un contingut molt divers sobre debats i decisions relacionats amb la vida quotidiana a la vila, les relacions polítiques amb la corona i altres poders, i sempre gestions sobre els impostos i els deutes del municipi. La segona part recull la comptabilitat oficial del consell municipal durant l'any de la seua gestió.

Аннотация

Aquest volum és la cinquena aportació al projecte d'edició de les actes municipals o llibres de consells de la ciutat de Castelló a l'època baixmedieval i comprén els manuscrits conservats dels exercicis de 1411-1412, 1414-1415, 1415-1416 i 1416-1417. Com en els anteriors casos, els llibres de cada anualitat apareixen dividits en dues parts. En la primera es compilen les actes municipals de les reunions del justícia, els jurats i els consellers de la vila, amb un contingut molt divers sobre els acords presos, la gestió econòmica del municipi, les decisions que afecten la vida quotidiana o informacions detallades sobre els esdeveniments polítics, com ara la guerra de l'Interregne, el Compromís de Casp, la visita del papa Benet XIII o la mort del rei Ferran el d'Antequera. La segona conté la comptabilitat oficial del consell municipal durant l'any de la seua gestió, com a prova i garantia de la despesa pública feta pels oficials locals.

Аннотация

Aquest és el primer volum d'una obra que, de manera novedosa, edita exhaustivament les cartes de població valencianes dels segles XVI-XVIII. Les cartes pobles són els documents que utilitzà el poder feudal (monarquia, noblesa laica i eclesiàstica) per a dirigir els processos de repoblament i colonització. Durant el temps de les conquestes medievals de les terres d'Al-Àndalus foren un instrument usual en el marc del que anomenem la repoblació dels segles XII al XIV, i el mateix tornà a passar en un episodi crucial i traumàtic com l'expulsió dels moriscos valencians al principi del segle XVII. Però cal tenir en compte que també foren utilitzades per la noblesa o la corona al llarg dels segles en processos més locals de fundació de noves viles i localitats, de la posada en explotació de zones no cultivades fins aleshores i, en general, per regular o modificar les condicions de poblament dels vassalls d'una senyoria concreta.