LITMIR.BIZ

      HISTÒRIES D’UNA CANÇÓ

      Els Segadors, l’himne nacional, va ser escrit tot adaptant o reciclant una cançó eròtica que cantaven els joves que treballaven al camp. Aquesta afirmació podria ser percebuda com una simple informació històrica, amb tota la indiferència i la normalitat amb què suposadament hem de rebre les informacions històriques d’una època llunyana, una època que no ens afecta directament. En realitat, però, a la Catalunya actual sorprèn —a segons qui incomoda, a segons qui fascina— que l’himne nacional tingui l’inici en una cançó «verda» i atrevida. Per què passa, això? Perquè els símbols no són objectes d’una història passada, sinó que són artefactes actius en l’imaginari present. I perquè en la cultura europea la preocupació pels orígens és molt present: és com si en la gènesi d’una activitat ja hi hagués tots els valors i totes les «natures» que s’atribuiran a aquella activitat a cada època històrica posterior. No és cap secret que apliquem maneres de pensar biològiques —el conegut paradigma biologista— a activitats humanes i socials on, si ho sospesem amb una mica de calma, no hi actuen les lògiques de la biologia i de la natura. Massa sovint la fàcil metàfora biològica ens encamina a pensar les qüestions socials i culturals des de conceptes que no aguanten un mínim rigor científic.

      Paul Ricoeur ho sintetitzava en una frase precisa: «l’origen és mític, el començament és històric».

      Però la sorpresa de «l’origen» també pot ser una sorpresa actual. En la dècada de 1990, just quan Els Segadors acabava de ser declarat himne nacional, a la discoteca mataronina Chasis, a la matinada trencaven l’obstinació dels ritmes tecno amb Els Segadors. I el monòleg final del programa Polònia dels darrers anys no seria el mateix sense l’erecció de la bandera amb el principi d’Els

Скачать книгу