LITMIR.BIZ

L'objecte d'aquest recull és editar una selecció, suficientment extensa o representativa, de lletres reials i de documents de caràcter diplomàtic en llengua catalana continguts en la sèrie de registres de la Cancelleria de l'Arxiu de la Corona d'Aragó o Arxiu Reial de Barcelona. Els textos corresponen a un segment temporal que arranca a la fi del segle XIII, amb el començament del llarg regnat de Jaume II; l'elecció d'aquesta època rau en el fet que és llavors quan comencen a sovintejar els documents reials redactats en llengua vulgar, sempre al costat de la prevalença del llatí. Fineix en el primer quart del segle XV, quan s'observa, d'una banda, una major presència escrivans d'origen valencià i aragonès en les oficines de la Cancelleria, i, en segon terme, l'entrada i la gradual difusió d'algunes innovacions en la llengua cancelleresca.

Подробнее

Aquest volum recull el registre de cartes i lletres de canvi enviades pel mercader valencià Francés Crespo. Es tracta d?un manuscrit, conservat a l?Arxiu del Regne de València, de 209 fulls, que inclouen 215 cartes mercantils de tipologia diversa i d?una perfecta ordenació cronològica, a més de les còpies de nombroses lletres de canvi, emeses o retornades de diverses ciutats. Aquests documents, amb una cronologia que abasta des de l?any 1585 fins al 1601, presenten una variada tipologia, que inclou cartes familiars, cartes d?avís, certificacions fiscals, cartes d?indemnitat i un recull de missives de relació amb corresponsals i altres mercaders establerts en nombroses places comercials i financeres. Una bona base, doncs, per endinsar-se en el món familiar i en els afers professionals dels mercaders de l?època moderna.

Подробнее

A l'inici de l'any 1413 la ciutat de València començava les gestions per a l'organització de l'entrada triomfal de Ferran d'Antequera com a rei acabat d'entronitzar arran del Compromís de Casp. Resultat d'aquella activitat és el llibre que ací es transcriu, on s'anoten les despeses generades per les festes que la ciutat va dedicar a solemnitzar la visita reial. Es tracta d'un gruixut volum, conservat a l'Arxiu Municipal de València, dedicat íntegrament als afers de la recepció del rei i de la seua família. Aquest llibre de comptes presenta una ordenació senzilla però minuciosa, que segueix dia a dia les despeses en salaris dels artesans que treballaven en els decorats, carros triomfals o vestuari, que permet aproximacions tant al món artesanal d'una gran urbs medieval, com a qüestions de simbolisme polític i de protocol, i a l'evolució mateixa de les arts escèniques.

Подробнее

He aquí la primera entrega de un proyecto ambicioso: reunir y publicar todos los documentos relativos a la pintura valenciana anterior a 1400. El lector, ya sea proveniente del campo de la historia del arte o de la historia tout court, encontrará cientos de documentos transcritos y editados sobre pintores y pinturas, desde el encargo de una obra, con la indicación de las características que debía tener, hasta el salario que cobró su pintor. Este corpus documental continúa y completa una benemérita tarea llevada a cabo desde finales del siglo XIX por grandes historiadores como Roc Chabàs i Lluís Tramoyeres, que más tarde proseguirían, entre otros, Josep Sanchis Sivera, Manuel Betí o Lluís Cerveró. En esta obra, dirigida por Ximo Company a la cabeza de un amplio y competente equipo de investigación, no sólo se ha reunido, revisado y nuevamente compilado todo lo que ya se conocía, sino que se han aportado numerosos documentos inéditos, exhumados tras una larga y paciente investigación en numerosos archivos valencianos, desde los grandes depósitos de la ciudad de Valencia (Archivo del Reino, Archivo Municipal, Archivo de la Catedral, Archivo de Protocolos del Patriarca) hasta los riquísimos archivos locales de Jérica, Segorbe, Gandía y muchas otras poblaciones valencianas.

Подробнее

En la segunda mitad del siglo XVIII, la casa de Medinaceli ocupaba el tercer lugar entre los principales linajes nobiliarios en el País Valenciano. Sus dominios se extendían desde las comarcas septentrionales hasta las meridionales, del litoral al interior. Entre ellos, los dos más grandes eran el ducado de Segorbe y el marquesado de Denia, dos grandes estados formados a su vez por la incorporación de diversas baronías. Desde principios de la Edad Moderna, la mayoría de las casas nobiliarias valencianas, y con ellas sus posesiones, habían ido emparentando y fundiéndose con las grandes familias aristocráticas castellanas, como era el caso de los duques de Medinaceli, grandes de España, y la administración de sus dominios se hacia desde Madrid. Eso requería, sin embargo, un conocimiento preciso de los lugares, bienes y rentas que poseían, sus características, sus problemas, los ingresos que procuraban y qualquier otra información muy pormenorizada que aparece en estas visitas señoriales de 1765 y 1766, efectuadas respectivamente a la baronía de Eslida, en la sierra de Espadó, y al marquesado de Denia, editadas a cargo de Joan Romero y Antoni Grau, que también trazan una sugerente introducción a la historia de ambos señoríos y al contexto en el que se hicieron las dos visitas.

Подробнее

El present treball s'acompanya d'un breu recorregut per l'organització, funcionament i activitats de la Confraria d'Òrfenes a Maridar des de la seua fundació en 1293 fins a la segona meitat del segle XX en què va cessar la seua activitat. Durant aquests segles, la confraria, que no tenia una seu fixa, va arribar a una certa estabilitat després de la seua ubicació en l'Hospital General des de 1517 fins a la seua eixida en 1760. La documentació conservada fins a mitjan segle XVI ens ha permès conèixer amb detall els ingressos econòmics i les despeses de la confraria. La seua evolució després de la seua eixida de l'Hospital General queda més incompleta per la pèrdua de documentació. Ací es presenta un breu resum sobre la confecció, el contingut del Capbreu i la seua descripció codicològica. S'inclouen les 10 regestes dels documents copiats en el Capbreu i es dóna pas a la seua edició íntegra seguint l'orde intern del mateix. Uns índexs onomàstic i toponímic permeten i faciliten la seua consulta.

Подробнее

El receptari objecte d'aquest treball es troba entre les fonts manuscrites de la Biblioteca Universitària de València. Gutiérrez de Caño el registrà en la seua obra 'Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia', on anota que procedia de la biblioteca de D. Vicente Hernández Máñez, bibliotecari de la Universitat entre els anys 1852 i 1865. Actualment, hi consta com a 'Receptari mèdic' (signatura M 652). El manuscrit recopila una sèrie de receptes destinades a guarir o alleujar diverses malalties que es manifesten en diferents parts o òrgans del cos, i cal inscriure'l entre els textos de terapèutica farmacològica o medicamentosa que es van elaborar els darrers segles de l'edat mitjana. L'estudi consta, en primer lloc, d'una introducció en la qual es contextualitza aquest tipus d'obra, es descriu el manuscrit (format, tipus de lletra, llengua.) i se n'analitza el contingut (productes emprats i manera d'administrar-los, malalties.). A continuació, es recull la transcripció íntegra del manuscrit. Finalment, s'han confeccionat dos glossaris que recopilen els productes citats en les receptes i les diverses patologies o afeccions a què s'hi fa referència.

Подробнее

Aquest tercer volum de les cartes de poblament valencianes de l'època moderna continua el recull, per ordre cronològic, encetat en els dos anteriors i completa la col·lecció fins a les darreries del segle XVIII amb uns cent vint-i-cinc textos més. En aquest cas, els documents editats abasten des del mes de maig de 1612 a desembre de 1796, amb una amplitud cronològica considerable i, per tant, amb contextos històrics també bastant diferents. Els primers documents encara corresponen al període més dens de la resposta a l'expulsió dels moriscos de 1609, però progressivament, i fins les darreries del segle XVII, van atorgant-se pels senyors modificacions de les cartes de poblament donades inicialment als nous pobladors cristians. En algun cas, fins i tot arriben a ser tres les successives cartes atorgades, com ara a Sumacàrcer o Guardamar de la Safor, però aquests canvis no foren un fenomen aïllat sinó bastant estès pel regne valencià.

Подробнее

A punt de complir-se el 750 aniversari de la cartoixa de Portaceli, la degana de les fundacions valencianes, de l'orde fundada per sant Bru i encara en funcionament des del 1272, amb aquesta transcripció crítica del 'Catàleg de benefactors', manuscrit de Joan Antoni Eixarch i altres amanuenses posteriors, podem conèixer els noms dels donants i la seua ascendència social des del segle XIII fins al XVII, així com les quantitats que serviren per a sanejar l'economia del cenobi i enriquir-lo amb noves edificacions i obres artístiques, entre d'altres menesters. L'original de l'obra, una còpia realitzada entre 1780 i 1781 per Josep Pastor, també monjo de Portaceli, es troba en l'arxiu del Reial Convent de Predicadors de València des de data desconeguda.

Подробнее

Lluís Crespí de Valldaura, senyor de Sumacàrcer, i Francesc Berenguer de Blanes, senyor de Canet d'en Berenguer i de Cotes, prototips de cavallers medievals que viuen les aventures de l'heroi de les novel·les de cavalleria, són alhora figures de transició entre l'època medieval i el Renaixement. Aquest volum inclou l'edició de Pere Joan Ferrer del tractat per a la batalla a ultrança entre aquests cavallers i, a més, cinquanta-vuit documents, datats entre 1461 i 1516, al voltant del conflicte per les pretensions per la jurisdicció dels seus llocs. La batalla que desencadenen serà continuada pels seus successors: Francesc Crespí de Valldaura i Jeroni d'Íxer.

Подробнее