Hidráulica agraria y sociedad feudal - AAVV Historia

Скачать книгу

También el canal de Manresa, de 20 km de recorrido, sale fuera del fondo de valle y se dirige a una huerta urbana que presumiblemente estaba situada en una vertiente. Esta hidráulica, regia, urbana, quizá señorial en algunos casos, como los descritos por S. Caucanas (1995), de gran envergadura a causa de las dimensiones de las estructuras construidas, es, de hecho, marginal. Es resultado de iniciativas tardías en el proceso de ocupación agraria e hidráulica del territorio que, en sus fases más antiguas, había privilegiado los fondos de valle. Éstos se encuentran densamente ocupados cuando a partir de finales del xii se quieren realizar nuevas obras hidráulicas. La gran envergadura de estas nuevas obras se debe a la necesidad de llevar el agua fuera de estos fondos de valle.

      FUENTES CITADAS

      CSCV : RIUS, J. (1945-47): Cartulario de Sant Cugat del Vallès, Barcelona, CSIC, 3 vols.

      DCB: FÁBREGA, A. (1995): Diplomatari de la Catedral de Barcelona, vol. I, Barcelona, Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona.

      LLBSC: UDINA, F. (1947): El «Llibre Blanch» de Santas Creus (Cartulario del siglo xii), Barcelona.

      BIBLIOGRAFÍA

      Aguelo, J. (1998): «El terme d’Octavià (segles x-xiii): d’alou monàstic a terme castral», Gausac 12, pp. 11-24.

      — (2001): «Sobre els orígens i la formació del terme de Sant Cugat. Del segle xi al xx», Gausac 19, pp. 25-39.

      Alabern, J. y Ll. ViRóS (eds.) (2002): Al voltant de la cosntrucció de la sèquia de Manresa, Manresa.

      Arnoux, M. (2009): «Les moulins à eau en Europe occidentale (ixe-xiie siècle). Aux origines d’une économie institutionnelle de l’énergie hydraulique», Atti delle settimane LV, L’acqua nei secoli altomedievali, Spoleto, Centro Italiano di Studi sull’Alto Medioevo, vol. I, pp. 693-747.

      Artigues, P. L., M. Blasco, e. Riu-Barrera y M. SardÀ (1995): «La fortalesa romana, la basílica i el monestir de Sant Cugat del Vallès o d’Octavià (Cataluña). Les excavacions de 1993-1995», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins 37, Hispania i Roma. D’August a Carlemay. Congrés d’Homena- tge al Dr. Pere de Palol, Girona, pp. 1081-1115.

      — (1997): «Les excavacions arqueològiques al monestir de Sant Cugat del Vallès o d’Octavià (1993-1994). La fortalesa romana, la basílica i la im- plantació del monestir», Gausac 10, pp. 15-76.

      Barceló, M. (1988): «La arqueología extensiva y el estudio de la creación del espacio rural», en M. Barceló et al.: Arqueología Medieval. En las «afueras» del medievalismo, Barcelona, pp. 195-274.

      — (1989): «El diseño de espacios irrigados en al-Andalus: Un enunciado de principios generales», I Coloquio de Historia y Medio Físico. El agua en zonas áridas. Arqueología e historia, vol. I, Almería, 1989, pp. xv-xlv.

      — (2004): «The missing water-mill: a question of technological diffusion in the High Middle Ages», en M. Barceló y F. Sigaut (eds.): The making of Feudal Agricultures? (The Transformation of the Roman World vol.14), Brill, European Science Foundation, Leiden-Boston: pp. 255-314.

      BARCELÓ, M. et al. (1995): El agua que no duerme. Fundamentos de la arqueología hidráulica andalusí, pp. 51-71.

      Batet, C. (1996): Castells termenats i estratègies d’expansió comtal. La Marca de Barcelona als segles x-xi, Sant Sadurní d’Anoia.

      — (2006): L’aigua conquerida. Hidraulisme feudal en terres de conquesta, Valencia, Publicacions de la Universitat de València, Publicacions de la Universitat Autonoma de Barcelona.

      Benoit, P. y K. Berthier (1998): «L’innovation dans l’exploitation de l’énergie hydraulique d’après le cas des monastères cisterciens de Bourgogne, Champagne et Franche-Comté», en P. Beck (dir.): L’innovation technique au Moyen Age. Actes du vie Congrès International d’archéologie médiévale, París, Ed. Errance, pp. 58-65.

      Bernard, V. (1998): «Autour du moulin carolingien de Belle-Église (Oise): éléments de techniques de cahrpenterie hydraulique», en P. Beck (dir.): L’innovation technique au Moyen Age. Actes du VIe Congrès International d’archéologie médiévale, París, Ed. Errance, pp. 77-80.

      Bloch, M. (1936): «Avènement et conquête du moulin à eau», Annales d’histoire économique et sociale 7, pp. 538-563.

      BOLÒS, J. y J. nuet (1983): Els molins fariners, Barcelona.

      BONNASSIE, P. (1975): La Catalogne du milieu du Xe à la fin du Xie siècle. Croissance et mutations d’une société, 2 vols., Toulouse.

      Bou, x. (1988): El monestir de Sant Cugat en el segle X. La formació del domini vallesà, Sant Cugat del Vallès, Estudis Santcugatencs, n.° 5.

      Busqueta, J. (1991): Una vila del territori de Barcelona: Sant Andreu de Palomar als segles xiii-xiv, Barcelona.

      CABALLÉ, G. y R. VALDENEBRo (2006): Memoria de l’estudi historic i ar- queolàgic al molí de Ginestar (Ripollet, Vallès Occidental), Arqueociència (inédito).

      Canal, J., E. Canal, J. M. Nolla y J. Sagrera (1995): «Historia urbana de Girona. El monar Reial del Mercadal a Girona», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins 35, pp. 55-67.

      Caruso, E. (2004): Mulini e mugnai in Romagna e nell’Italia del Medioevo, Cesena, Ed. Il Ponte Vecchio.

      Caucanas, S. (1995): Moulins et irrigation en Roussillon du ixe au XVe siècle, París, CNRS Editions.

      Champion, E. (1996): Moulins et meuniers carolingiens dans les polyptiques entre Loire et Rhin, París, A.E.D.E.H.

      Cortese, M. E. (1997): L’acqua, il grano, il ferro. Opifici idraulici medievali nel bacino Farma-Merse, Siena.

      Cuvillier, J. P. (1984): «L’irrigation dans la Catalogne médievale et moderne», Mélanges de la Casa de Velázquez 20, pp. 145-187.

      De Francesco, D. (2009): La molitura ad Acqua nel Lazio nei secoli iii-xii. Dal controlo imperiale al patrocinio ecclesiastico, Roma, Ed. Quasar.

      Durand, A. (2002): «Les moulins carolingiens du Languedoc (fin viii e-début xie siècle)», en M. Mousnier (ed.): Flaran. Moulins et meuniers dans les campagnes européennes (ixe-xviiie siècle), Toulouse, pp. 31-52.

      Esquilache, F. (2007): Història de l’horta d’Aldaia. Construcció i evolució d’un paisatge social, Aldaia, Ajuntament d’Aldaia.

      Forey, A. J. (1987): «Notes on irrigation in north-eastern Spain during the 12th and 13th centuries», Anuario de Estudios Medievales 17, pp. 119-132.

      FRANCÈS, J., M. Argelagués y o. Barrial (1999): «Actuació d’urgència al Parc Tecnologic del Vallès (Cerdanyola)», Limes 6-7, pp. 58-77.

      FURIÓ, A. y L. R MARTÍNEZ (2000): «De la hidràulica andalusí a la hidràulica feudal: continuïtat i ruptura. L’Horta del Cent a l’Alzira medieval», en A. Furió y A. Lairón (eds.): L’espai de l’aigua. Xarxes i sistemes d’irrigació a la Ribera del Xúquer en la perspectiva histórica, Valencia, pp. 19-74.

      Gautier-DALCHÉ, J. (1974): «Moulin à eau, seigneurie, communauté rurale dans le nord de l’Espagne (IXe-XILe siècles)», Études de Civilisation Médiévale. Mélanges en l’honneur de E. R. Labande, Poitiers, pp. 337-348.

      Glick, T. y H. KIRCHNER (2000): «Hydraulic systems and technologies of islamic Spain: history and archaeology», en P. Squatriti (ed.): Working with water in Medieval Europe. Technology and Resource-Use, Brill, Leiden- Boston-Köln, pp. 267-330.

      Guinot, E. (2000): «Molins andalusins i molins feudals: l’ordenació del sistema hidràulic baixmedieval del riu de la Sénia (Castelló)», en Th. F. Glick, E. Guinot y L. P. Martínez (eds.): Els molins hidràulics valencians. Tecno– logia, histària i context social, València,

Скачать книгу