Скачать книгу

en cartes230CC XVIIIRamon Peralta, guardaC XXXXVIII

      ||[20r] S

C
Salvador Cabrero231C XXXXII
Salvador Cabrero232C XI
F
Sanxo Feliçes, laurador, al portal de QuartCCC XXIII
M
Simó Mascadel233CCC LVII
Simona, muler d’en Vicent MiracleC LXXVI
||[20v] S
Salvador Salvador234LXXV
Sabastià Terrés, ragolerC XX

      ||[21r] T

A
Tomàs Albarazí, blanquer235CCC XIII
B
Tomàs Bacons236C XV
C
Dona Violant Çenteles, fila de SenlirLVIII
D
Tomàs Roger d’ErolesLIIIIº
G
Tomàs GaçóC XXXXVII
L
Úsola Lana, en cartesCC IIII, CC VI
||[21v] P
Tomàs Peret, notari237CCC L
Mossén Viçent Panaroja, quavaler238XXXXVIII
Don Tristany de PerellósCC XXIII

      ||[22r] V

A
Vicent Aguiló, laurador239CCCC LXV
B
Úrsola, muller de Pere Borràs240C XXXVIIII
C
Úrsola Carnicer241CCC VIII
Viçent Quabrera, cilurgiàC VIIIIº
D
Vicent d’ArnésXXXXIIIIº
E
Vicenta, muller de Martí Eximénez, flaquerLXXXVIII
F
Úrsola, muler de Andreu FandosC LXXXXVI
Ubaydal Feriç, moro de BerimàmetC XXXV
Violat Fenolar, donzellaCC III
G
Úsola, fila d’en Gòmiç, texidorL
M
Vidal Martí242CC XXXVII
Vicenta, muler d’en Guillem Mir243CCC XVII
Vicent MaciàCCC XXXI
||[22v] P
Vicent Pedro, notari244C XXXVIIII
Úrsola Pérez, muler de Johan PérezCCCC L
Vicent Pedrós, seller245C LXXIIII
Mossén Vicent Penaroja, quavalerXXXXVIII
R
Úrsola, muller d’Antoni RoureXXXXVII
Úrsola RoquaLXXV
T
Viçent Teroll, merquader, convèsCCC
V
ValènciaXXVII
Úrsola Tamarit, muler d’en Viçent Pedro246XXXXVII

      ||[23r] Y

B
Ysabel BelugaCC X
C
Ysabel CalbetCC XXV
Yolant ÇabataCCC XVIIII
Yolant Çenteles, fila de Senlir Centeles247LXXVIII
D
Ysabel DolcetCLII
F
Yolant Fenolar, donzelaCC III
G
Ysabel, muller d’en Johan Guarxart248LXXXXIII
Ysabel Guaxarda, de Patrax249C LXXVIII
Ysabel Gaçull, en cartesC XXXXIII
L
Ysabel Leopart250CC LXVII
Yolant Fenolar, donzela, en cartes251CC III
Yolant Lorenç, viuda, cartes
M
Ysabel Monsorina, tendera, en cartesLXXXVI
||[23v] T
Ysabel Torelles, muller de mossén Johan Torrelles252C XXVII

      ||13r DEL TESTAMENT D’EN FRANCESCH QUONIL, ESPECIER, QUI INSTITUÝ LO ESPITALL QUI·S DIU D’EN QUONIL QUE HUY·LL HUSUFRUCTA MENAGERA253

       Hoc est translatum bene et fideliter factum Valencie die XXª mensis augusti anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo sumptum a quibusdam clausulis contentis in notula ultimi testamenti venerabilis Francisci Conill, apothecarii, civis Valencie, defuncti, in publicam formam redacti actique Valencie, XXª VIIIª mensis augusti anno a Nativitate Domini Mº CCCº septimo (sic) in posse et manu Bernardi Costa, auctoritate regia publici notarii infrascripti, quarumquidem clausularum tenor sequitur sub hiis verbis: 254

      [1] «Et si per ventura los dits en Johan e en Francesch de Menaguerra, nebots meus, en lur vida o la un d’aquells en defalliment del altre volien e acordaren de assignar administrador al dit spital aprés obte de aquells, vull e man que ho pusquen fer a sa discreció e voler, emperò que aquell aytal administrador vingués a retre compte de la dita administració cascun any en poder dels honrats confrares de la Confraria de les Òrfenes de la ciutat de València, los quals dits confrares hagen poder de difinir e absolre aquell de la dita administració.255

      [2] E si per ventura alcuna cosa de la sua administració sobrara tot alló quantque sia vull e man ésser smerçat en censal perpetual ab fadigua e loïsme o sens aquelles ab licència del Senyor Rey e sens diminució de les sues regalies a obs del dit spital e per substentació dels malalts del dit spital. Retengut emperò lo dit spitaler trenta lliures cascun any per son salari com tant vull que·n hage e li lleix.

      [3] Et mort lo dit administrador per los dits nebots meus assignar o si per aquell no y ere assignat per oblivió o per altra necessitat, vull e man que en aquell cas sia administrador del dit spital e de les coses, béns e rendes de aquell lo pus prohisme parent que yo hage de part de ma sor na Gueralda, mare del dits en Johan e Francesch de Menaguerra, nebots meus, axí cunyat com altre hom que hage seny natural e que sia mayor de XXV anys, e que aytal regesca lo dit spital e béns de aquell feelment e vertadera fahent als malalts et altres totes lurs necessitats. Ab aquesta emperò condició que aquell aytal administrador cascun any reta compte de la sua administració als honrats confrares de la Confraria de les Òrfenes de la dita ciutat de València, segons ja dessús és ordenat e retut aquell dit compte, e retengudes trenta lliures per son salari del any, si alcuna cosa de la dita administració sobrara tot alló sia smerçat segons ya dessús és dit en censal perpetual a obs del dit spital, tota vegada ab licènssia e volentat del molt alt Senyor Rey d’Aragó e sens diminució de les sues regalies.256

      [4] E si per ventura algú del meu linatge dessús declarat en aquell cas no y ere trobat, vull e man que per los dits honrats con-||13v frares de les Òrfenes e de concòrdia de aquells hi tots asignat en administrador del dit spital hun dels confrares de la dita confraria, lo qual regirs e administrars los béns e coses del dit spital e fahés tot ço que al dit spital fos necessari, e aquell aytal fos tengut visitar lo dit spital almenys tres dies la setmana per tal que aquells qui en lo dit spital staran fassen ço que deuen fer envers los malats e altres que en aquell habitaran. Et per aquell aytal administrador hagen cascun any per son salari e trebaylls de la dita administració vint-e-sinch lliures, e reta compte als altres confrares annualment de la sua administració, per ço que de açò que sobrara de la dita administració sia fet e complit ço que yo man ésser fet dels altres administradors.

      [5] Et sia cas s’esdevenia que asignat per los honrats confrares de la dita Confraria de les Òrfenes lo sobredit administrador algun parent meu de la part dessús dita venia, al qual pertangués la dita administració segons la mia ordinació dessús dita, que en aquell cas lo dit administrador assignat fos tengut desemparar la dita sua administració e lliurant aquella al dit meu parent. Et que ladonchs retés compte del temps que haurà administrat lo dit spital e coses de aquell als dits honrats confrares de la dita Confraria de les Òrfenes e que de tot ço que li sobrara, levat ço que després hauria dins lo dit temps e fer socorriment a l’altre que vendria de açò que li fos necessari tot ço que finat l’any l’obraria

Скачать книгу